-
-
En una sala col·legial plena a vessar, els periodistes Susanna Cases i Josep Lluís Villa van recollir aquest divendres al vespre, el Micro Obert i el Micro Daurat, respectivament. Els Premis Micro són organitzats per la Demarcació de Terres de l’Ebre del Col·legi des de fa divuit anys.
Aquest divendres 5 d'abril tindrà lloc a la seu col·legial (Carrer Berenguer IV de Tortosa), el lliurament dels Premis Micro 2023 organitzat per la Demarcació ebrenca del CPC. El Micro tancat és per a la periodista Susanna Cases, cap de premsa de la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre. El Micro Tancat és per al cap de premsa de Salut a les Terres de l'Ebre, Pol Benach. I, finalment, el Micro Daurat és per al veterà periodista Josep Lluís Villa.
L'acte començarà a les 19.30 hores. És obert a tothom que hi vulga assistir.
La Demarcació de Terres de l’Ebre del Col·legi ha donat a conèixer avui els guanyadors dels Premis Micro Obert i Micro Tancat 2023. Són els periodistes Susanna Cases i Pol Benach, respectivament. El tercer premi, el Micro Daurat ha recaigut en el veterà periodista Josep Lluís Villa. Els Premis Micro es lliuraran el pròxim divendres 5 d'abril, a la seu del Col·legi a Tortosa.
La Demarcació convoca el X Premi Terres de l’Ebre de Periodisme i el II ECOPremi Terres de l’Ebre de Periodisme, organitzats amb el suport de Repsol i del COPATE, respectivament. Els guardons volen promoure, alhora que reconèixer, els treballs periodístics que versen sobre qualsevol temàtica i sector relacionat amb les Terres de l’Ebre, en el cas del Premi, i els treballs de temàtica mediambiental, en el cas de l’ECOPremi. El termini per a presentar els treballs finalitza el pròxim 6 de maig.
Aquest dijous al vespre s’ha inaugurat a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa l'exposició Cara B, del fotògraf i bomber Francesc Plana. Un treball personal amb què Plana vol mostrar a través de 18 retrats, 18 històries de vida i de superació. La mostra, que s’ha portat a Tortosa a través de la Demarcació de Terres de l’Ebre del Col·legi, es podrà visitar fins al pròxim dia 29 de febrer al matí.
La cinquena edició de la Nit de la Comunicació, organitzada per la Demarcació de Terres de l’Ebre del Col·legi, va ser aquest passat divendres una gran festa de retrobament i de reconeixement de la professió. Un total de 13 comunicadors i periodistes del territori van rebre una merescuda reconeixença a les seues trajectòries professionals. La periodista cultural Maricel Chavarría, per la seua part, va rebre el Premi Talent 2024.
El desembre, el Report.cat va publicar un reportatge que portava per títol “El conflicte més mortífer” sobre l’elevat nombre de periodistes morts en la guerra entre Israel i Hamàs i les dificultats d’informar des de Gaza. Lamentablement, tres mesos després, el títol del reportatge encara és vigent i el nombre de periodistes morts a Gaza ja ascendeix a noranta-cinc, tot i que algunes fonts l’eleven fins a cent vint. Són les veus silenciades que han deixat de ser els ulls del món, que ja no informen del que succeeix a La Franja.
Sílvia Cóppulo, és una de les veus i les cares més populars del nostre país. Va començar a treballar a la ràdio amb dinou anys i, des de llavors, ha desenvolupat la seva carrera professional als mitjans audiovisuals, activitat que compagina amb la consultoria de comunicació, la docència i la investigació. Es tracta de Sílvia Cóppulo, una de les personalitats més rellevants de la història de la comunicació a Catalunya. Parlem amb ella sobre la seva trajectòria professional, especialment a la ràdio.
El dinamisme de la ràdio a Catalunya es conserva gràcies a arxius sonors, hemeroteca –diaris i revistes– i guions de tota mena. Un llegat que permet reconstruir i reviure aquesta història recent. Les bobines i els enregistraments conservats a la Biblioteca de Catalunya, provinents de setanta anys de Ràdio Barcelona, la inquietud de la societat civil feta palesa a les ones de l’FM que recull l’Arxiu Sonor de la UAB o el dinamisme dels pioners de la ràdio que Ràdio Associació de Catalunya ha recuperat a cop d’hemeroteca ens ofereixen una perspectiva vibrant i única del segle passat a casa nostra.
La crònica de les ràdios locals acumula gairebé un segle de vida, des dels llunyans anys trenta, quan van néixer les primeres emissores en català emparades pel voluntarisme. Unes característiques que, després del desert que va suposar el franquisme, tenen les ràdios de proximitat que neixen amb l’arribada de la democràcia, quan, a finals dels setanta, Ràdio Arenys i Ràdio Rubí van obrir un camí que han seguit unes dues-centes emissores. Un model particular que, enmig d’un món cada cop més globalitzat, juga amb força l’aposta per la informació local.
Hi ha molts periodistes que, amenaçats o perseguits pel fet de denunciar les dictadures i la corrupció dels seus governs, es veuen obligats a refugiar-se en altres països.Tal com ha demostrat Reporters Sense Fronteres, és un fenomen global. Alguns d’aquests periodistes són de ràdio. I, tot i haver marxat, malgrat les dificultats, segueixen posant-se davant del micròfon. No ho fan, però, des de mitjans generalistes, sinó a ràdios locals o bé aprofitant les plataformes de pòdcasts. Continuen, doncs, sent la veu dels que han deixat enrere.
Terres de l'Ebre
Ramon Berenguer IV, 26, prl, 43500 Tortosa, Tarragona, Espanya977 44 24 90667 98 49 40ebre@periodistes.catA demanda.Actes de premsa
Borsa de treball
24/04/2024 Barcelona24/04/2024 Barcelona22/04/2024 Sant Cugat del Vallès22/04/2024 Girona
