Fa gairebé deu anys que el terme postveritat va ser escollit paraula de l’any, marcant l’inici d’una era de desinformació creixent. Tot i els esforços dels mitjans, plataformes digitals i institucions per combatre-la, els experts alerten que la desinformació persisteix i caldrà aprendre a conviure amb la manipulació i la incertesa.
La dana de València posa en evidència la circulació de mentides en catàstrofes i com la manca de mitjans locals potents dificulta una bona cobertura.
Sovint els periodistes no només són els autors dels documentals, sinó que també en formen part activa davant la pantalla, ja sigui com a protagonistes o bé, d’alguna manera, mostrant les llums i les ombres de la professió. En aquest article analitzem com es retrata l’ofici a través d’aquest gènere que en els darrers anys, gràcies sobretot a l’expansió de les plataformes de continguts, està en auge.
“La vida és somni”, Calderón de la Barca, 1635. Quasi 400 anys després de la famosa metàfora que dona nom a l’obra de teatre barroca, i amb el mateix recurs literari, es podria dir que “la comunicació és metàfora“. I ho és amb amplitud i diversitat. Des de la comunicació relacional i interpersonal, passant per la pública i corporativa, fins a la periodística i
social. És la figura retòrica més utilitzada en la comunicació humana, parlada i escrita, sense excepció. Està present tant en el periodisme com en moltes de les eines de la comunicació corporativa i del periodisme de fonts.
El periodista analitza els canvis que transformen el periodisme i defensa el paper clau dels mitjans de proximitat en el nou ecosistema informatiu.
Es compleixen trenta anys del genocidi de Ruanda, un dels episodis més obscurs dels anys noranta. Unes matances que van acabar, en 100 dies, amb el 75% de la població tutsi d’un dels països més petits del continent africà. Una crueltat propiciada i encoratjada, en gran part, per un mitjà de comunicació que no va dubtar a plantar la llavor de la barbàrie: Radio Télévision Libre des Mille Collines, la ràdio de l’odi. El seu és un dels exemples més tristament cèlebres de com aprofitar el ressò mediàtic per ajudar a sembrar mort i destrucció.
La transformació al voltant de la petita pantalla –per cert, cada cop menys petita, si ens atenem al volum dels aparells actuals– afecta els creadors de continguts, els propietaris dels canals, el mercat publicitari i els hàbits dels consumidors, que ara poden seleccionar entre la inacabable oferta de les plataformes sota demanda. Aquests són alguns dels temes que tracta l’obra ¿Nueva televisión? Nueva comunicación. El impacto de los cambios del consumo audiovisual en las formas de comunicar, de Josep Maria Picola Meix (Editorial uoc, 2024). En aquestes pàgines reproduïm alguns extractes d’aquest llibre, en què l’autor analitza les tendències de futur de la televisió.
Actualment, l’Arxiu Nacional de Catalunya garanteix la preservació d’una seixantena de fons personals de periodistes o reporters gràfics, tres dels quals hi han arribat a través del conveni signat l’any 2014 amb el Col·legi de Periodistes, que tenia com a objectiu poder preservar llegats que són bocins importants de la història del periodisme a casa nostra. Perquè l’ofici, més enllà del dia a dia en l’àmbit informatiu, també s’entén consultant els arxius dels professionals que el porten a terme.
Infoentretenimiento
El formato imparable de la era del espectáculo
Carme Ferré Pavia (ed.)
Editorial UOC, 2013
127 pàgines
Rumors en guerra
Desinformació, Internet i periodisme
Marc Argemí Ballbé
A Contra Vent Editors, 2013
203 pàgines
Diccionari de pseudònims usats a Catalunya i a l’emigració
Albert Manent i Josep Poca
Pagès Editors, 2013
599 pàgines
Europa a la deriva
Gavin Hewitt
Alianza Editorial, 2013
358 pàgines
El film researcher
Iris López de Solís
Editorial UOC, 2013
116 pàgines
El misterio del yogur caducado o cómo reinventar los periódicos
Xavi Casinos
Editorial UOC, 2013
118 pàgines
Periodisme sota sospita
Narcís-Jordi Aragó
A Contra Vent Editors, 2013
659 pàgines
El periodismo volátil
Cómo atrapar la información política que se nos escapa?
Nereida Carrillo
Editorial UOC, 2013
83 pàgines
3 de juliol
La Mesa sectorial aprova el pla de treball.
1 de juny
Nova plaça Huertas Claveria al Poble Nou.
L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias inaugura al barri de Sant Martí -entre els carrers Bilbao, Pallars i Marià Aguiló- la plaça Josep Maria Huertas Claveria. L’acte d’inauguració de la nova plaça, abans coneguda com Can Felipe, reuneix familiars i amics del periodista, així com la vídua, Araceli Aiguaviva.
Gala dels Premis de Comunicació.
1 de maig
Periodistes de l’Ebre al primer de maig.
El passat 7 d’agost moria el periodista Rafa González als quaranta-quatre anys d’edat després de vint-i-cinc anys de carrera. Periodista esportiu de Tarragona i gran aficionat al Nàstic, aquest club no tan sols es va convertir en la seva passió sinó que també va esdevenir un gran coneixedor del club. Periodista d’enorme popularitat a Tarragona, va treballlar al Nou Diari, Cope, Onda Rambla, Canal Català o Diari Més, entre altres.
Col·legi de Periodistes de Catalunya 2025
Rambla de Catalunya 10, pral. 08007 Barcelona.
Tel. 93 317 19 20 contacte@periodistes.cat