Conclusions del taller 'El Periodisme responsable davant les víctimes'

El taller “El Periodisme responsable davant de les víctimes” va posar èmfasi en la necessitat que els mitjans de comunicació –ja siguin de titularitat pública o privada– compaginin el dret dels ciutadans a rebre una informació completa i contextualitzada sobre la realitat social amb la responsabilitat, atentent a una sèrie de qüestions fonamentals: (1) el tractament respectuós de persones en situació de dolor i sofriment; (2) el respecte per la intimitat i el dret a la pròpia imatge; (3) la protecció dels menors; (4) la cura en el tractament de matèries d’especial sensibilitat social, com la violència de gènere o el suïcidi; (5) evitar el sensacionalisme i l’espectacularització; i (6) no incórrer en altres males praxis, com atemptar contra la presumpció d’innocència.

Al llarg del taller vam debatre bones i males pràctiques en diversos casos: (1) la cobertura dels atemptats de Barcelona i Cambrils a la premsa digital catalana, espanyola i internacional; (2) els límits ètics del fotoperiodisme i la importàcia d’aquest com a eina per remoure consciències; (3) el tractament del cas Diana Quer i com alguns mitjans com Antena 3 i Telecinco van convertir el cas en un relat marcat per les recreacions, el sensacionalisme i el suspens. També vam reflexionar sobre (4) els punts forts i millorables en la cobertura per part de diversos mitjans (El Mundo, El País, Las Provincias i Levante) en dos casos de violència de gènere; (5) la sobreexplotació del cas Gabriel Cruz per part de les televisions privades espanyoles; i (6) el tractament del suïcidi als mitjans de comunicació tradicionals i a les xarxes socials, per part de periodistes i no professionals.

Durant la sessió vam destacar la importància d’atendre als codis deontològics i a recomanacions específiques per tal d’orientar de forma correcta la pràctica professional. Vam ressaltar, entre d’altres, el gran valor de documents com les Recomanacions sobre la cobertura informativa d’actes terroristes, promulgades conjuntament pel Col·legi i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya; les Recomanacions als mitjans audiovisuals sobre el tractament informatiu de la mort per suïcidi (CAC), o la Guia per al Tractament Informatiu de la Violència de Gènere (Consell de l’Audiovisual d’Andalusia).

Aquestes són les cinc conclusions fonamentals que s’extreuen del taller:

1. Tots els mitjans, públics o privats, tenen responsabilitat. No és una qüestió de titularitat. És una qüestió de quina cultura redaccional volem tenir i a quin grau d’excel·lència aspirem amb la nostra feina.
2. No deshumanitzar les víctimes. Respectar la intimitat i explicar les històries d’una manera digna i honesta.
3. Reflexionar sempre abans de prendre qualsevol decisió editorial i ser més transparents a l’hora d’explicar les decisions a la nostra audiència. La transparència és fonamental en la tasca de retre comptes davant la ciutadania.
4. No caure en el sensacionalisme, com a element fonamental per respectar a les víctimes i als seus familiars però també per recuperar la nostra credibilitat professional. Volem ser com el periodista sensacionalista de la pel·lícula Public Eye (tal com ens van mostrar les companyes Laia La Rosa, Ariadna Fort, Margarida Martínez i Lorena Lupu) o volem treballar de forma seriosa?
5. No caure en el parany de l’engagement a tota costa. Que la necessitat d’operar en múltiples plataformes en aquesta era de la ‘plenitud digital’ (Facebook, Twitter, Instagram i la necessitat de generar clics a la web) no desvirtuï la nostra tasca essencial com a professionals de la informació.

Conclusions elaborades per Xavier Ramon Vegas, doctorand, professor i investigador del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra.