• Demarcacions
  • Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) revela que les emocions negatives que provoquen les notícies i la sobrecàrrega informativa contribueixen a l’evitació d'informació entre la joventut catalana. 

    El periodista col·legiat i exprofessor de la UAB rep el guardó per la seva tasca de fomentar un periodisme ètic i compromès durant més de trenta anys.

    El Col·legi de Periodistes lliura el Premi Pilar Casanovas a la Millor Acció, Innovació i Trajectòria en comunicació corporativa.

    El dimecres 4 de desembre a les 18.00 h, la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Barcelona (Rambla de Catalunya, 10, Pral.) acollirà la presentació de l'informe "Els mitjans davant del projecte de remilitarització d'Europa". L’acte és obert al públic, prèvia inscripció.

    El Grup de Treball de Periodisme per la Pau del Col·legi de Periodistes de Catalunya anuncia la primera edició dels guardons destinats a reconèixer les millors pràctiques periodístiques de Catalunya en el tractament informatiu de la pau d’acord amb els criteris indicats en l’annex D del Codi Deontològic que fan referència a la cobertura de conflictes bèl·lics i armats.

    El Col·legi de Periodistes de Catalunya acull el pròxim 20 de desembre a la seu de Barcelona, el taller de noves narratives sobre joves migrants que organitza l’agència de comunicació social i productora audiovisual Quepo. Aquest espai de reflexió dirigit als periodistes començarà a les 10:00 del matí i comptarà amb la periodista especialitzada en migracions i drets humans Eileen Truax, amb la directora de Quepo, Sonia Ros Muriel, que presentarà el documental “Qui soc” i es presentarà una Guia de bones pràctiques per a periodistes. Cal inscripció prèvia.

    Susana Pérez-Soler

    La intel·ligència artificial amenaça amb transformar-ho tot, des de la vida quotidiana i el mercat laboral fins a l’educació i la sanitat, passant pels mitjans de comunicació. El contingut generat per màquines no és una novetat per a les empreses periodístiques, però l’actual onada d'IA incorpora canvis significatius tant pel que fa la manera de crear el contingut com pel volum i l’abast. Alguns mitjans han començat a utilitzar-la per augmentar la quantitat d’informació diària i aconseguir un millor posicionament web, si bé la majoria ha obert un període de reflexió per entendre com pot ajudar a fer periodisme de qualitat, doncs, avui dia, els reptes que planteja pel que fa a la veracitat, la confiança i l’autoria dels continguts són més grans que les oportunitats.

    Elisabet Carvajal

    Tot i que des d’un punt de vista històric la Bíblia és considerada el primer fenomen de narrativa transmèdia, va ser Henri Jenkins, l’estudiós nord-americà de la comunicació, qui encunyava per primera vegada aquest terme l’any 2006. Aquest bateig es produïa, de manera força premonitòria, abans de l’explosió de les xarxes socials i del fenomen multipantalla, que han suposat una transformació sense precedents dels comportaments de les audiències i de la creació de continguts. Actualment les tècniques transmèdia i multiplataforma, nascudes en l’entorn publicitari i de la ficció, també es configuren com a eines clau per a la nova comunicació corporativa del segle XXI, l’objectiu de la qual és implicar i moure les audiències.

    Jordi Rovira

    Uns pioners, una nova tecnologia, una dictadura i una sèrie d’interessos empresarials. En aquest context, un llunyà 1924, va néixer Ràdio Barcelona, que es va convertir en la primera emissora de l’Estat espanyol. La història d’aquella efemèride comença gràcies a l’entusiasme d’uns homes que entenen la força que pot agafar la telefonia sense fils i que, dos anys després, s’uneixen a Unión Radio. Tres anys més tard se separarien i crearien Ràdio Associació de Catalunya. Tot plegat en uns anys en què, sobretot amb l’arribada de la República, aquest nou mitjà de comunicació esdevé tot un fenomen social.

    Júlia Astals Bru Domingo

    La ràdio del 2044 combina avenços tecnològics com veus sintètiques i intel·ligència artificial amb el repte de conservar la seva essència. A través d’exemples com el personatge fictici del Joan, un periodista en un entorn totalment digitalitzat, s’explora com les redaccions han adoptat IA per optimitzar processos, verificar informació i personalitzar continguts per als oients.

    Jordi Rovira

    Joan-Ignasi Ortuño, periodista col·legiat i víctima de la precarietat. Avui lluita contra una jubilació insuficient, l’absència d’ajuts i la incertesa d'haver de viure al carrer. Ortuño ha dedicat tota una vida al periodisme cultural i comparteix el seu testimoni amb la professió. 

    Borsa de treball

    03/12/2024 Arenys de Mar
    03/12/2024 Brussel·les
    03/12/2024 Barcelona
    27/11/2024 Barcelona