-
-
Amb els treballs “Pioneres del bàsquet femení a Tàrrega”, de Teresa Macià i Josep Segon; “Gambia, escuchar a las mujeres para superar la dictadura”, de José Ignacio Martínez; “Hem lluitat contra la dreta cara a cara; érem objectiu dels feixistes”, d’Albert Font-Tarrès,i “La huida hacia delante de tres hijas de los campos de refugiados”, de Monica Pelliccia, respectivament.
En aquesta edició s’han presentat 24 treballs i la categoria de Fotoperiodisme ha quedat deserta.
Aquest mes de març dona inici l' onzena edició del programa La Premsa a les Escoles, que el Col·legi de Periodistes i l'Obra Social 'La Caixa' organitzen, la qual beneficiarà a quasi 490 estudiants de la província de Lleida.
Ot Serres (1r cicle d’ESO), Bruna Masagué ( 2n cicle d’ESO) i Anna Salvadó (Batxillerat) han estat els guanyadors d’aquesta edició.
El món de la robòtica, l’atur i l’assetjament sexual i els rols de gènere, van ser els temes protagonistes dels treballs guardonats.
La Sala Alfred Perenya de la Regidoria de Cultura es va convertir per un dia en un estudi de ràdio per on van emetre 14 emissores lleidatanes i 1 centre educatiu. Més de 300 escolars van poder seguir els directes de la jornada i viure la ràdio d’una manera més propera i real.
La Diputació de Lleida va acollir el dissabte 8 de febrer de 2020 la reunió del jurat del 31è Premi “Pica d’Estats” de Premsa, Ràdio Televisió i Internet per deliberar sobre les 8 categories del guardó, dotat amb 45.000 €. Una vegada acabada la reunió es va donar a conèixer la relació de treballs premiats i els seus autors.
Vint - i - quatre treballs opten a les diverses categories del XIIIè Premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere a Lleida, que organitza la Demarcació de Lleida conjuntament amb l'Ajuntament de Lleida.
La periodista maltesa Daphne Caruana es va veure sotmesa a 47 demandes pels seus reportatges on denunciava la corrupció a l'illa. Des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi de Periodistes, Magda Durá ens parla del llegat imparable de les seves investigacions.
La dieta informativa dels catalans dibuixa dos blocs diferenciats que s'explica a partir de les seves preferències polítiques. Des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi de Periodistes, Laura Navarro ens porta el tercer número de la sèrie "Com s'informen els catalans".
Durant la segona meitat del segle passat, a les redaccions era freqüent la figura del capellà periodista qui, llevat d’algunes excepcions, esdevenia responsable de la secció de Religió dels diaris. La creixent desaparició de la informació religiosa als mitjans d’àmbit general, unit al fet que actualment els que s’ocupen del fet religiós siguin periodistes laics especialitzats, ha provocat que aquesta singular tipologia de professional de la informació hagi quasi desaparegut.
Llengua i cultura marquen i defineixen els espais mediàtics a Bèlgica. Una cosa és Flandes, al nord i on parlen neerlandès, i l’altra Valònia, al sud, on parlen francès. Les audiències de televisions i ràdios i les preferències dels lectors de premsa escrita queden determinades, doncs, per un país construït a partir de dues comunitats que, en realitat, –com reflecteix el consum dels respectius mitjans de comunicació– viuen d’esquena l’una de l’altra.
Després d’uns anys d’incertesa, els mitjans de comunicació tradicionals aprofiten la major capacitat de recursos i l’alta quota de mercat per ser l’alternativa confiable davant un entorn de desinformació i notícies falses. A més, les principals capçaleres de cada país atreuen més subscripcions, en un moment en què el percentatge d’usuaris que paguen per informar-se s’ha estancat. Aquestes són les principals conclusions del Digital News Report 2019.
Lleida
Rambla de Ferran, 21, 25007 Lleida973 24 00 44973 24 00 44lleida@periodistes.catDe dilluns a divendres de 9:30h a 13:30h.Actes de premsa
Borsa de treball
07/04/2020 Barcelona06/04/2020 Barcelona16/03/2020 Barcelona11/03/2020 Mont-roig del Camp
