El 7 de novembre passat al Col·legi de Periodistes va tenir lloc la presentació de la guia Drets i límits del periodisme gràfic, que s’ha elaborat conjuntament entre el Col·legi de Periodistes, el Sindicat de Periodistes, el Sindicat de la Imatge UPIFC, el Consell de la Informació de Catalunya i la Unió de Periodistes Valencians.
La guia ha estat creada per fotoperiodistes i advocats. El document és el resultat d’un munt de reunions al llarg de dos anys de feina d’un grup de treball format pels fotògrafs Ana Jiménez, Jordi Play, Cristina Calderer, Rebeca Pardo, Xavier Subias, Roser Vilallonga, Sandra Balsells, Carme Ripollès i Germán Caballero. A més de tots aquests professionals, també s’ha comptat amb l’assessorament jurídic de Josep Cruanyes, especialista en dret a la imatge, dret a la informació i propietat intel·lectual; Jordi Bacaria, especialista en protecció de dades, drets de la personalitat i copyright, i Santiago Robert, especialista en propietat intel·lectual.
El document està basat en la guia Drets i límits del periodisme gràfic de la Unió de Periodistes Valencians, que va sorgir arran d’un debat celebrat el 17 de novembre del 2001 al Palau de Justícia de València, organitzat per la Unió de Periodistes Valencians en col·laboració amb el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. Però han passat quasi dues dècades i mitja. “La guia anterior ja havia quedat desfasada”, va destacar Xavier Subias, de la UPIFC, durant la presentació.
Com recorda la guia en la seva introducció, “el periodisme gràfic és el vessant més visible i la punta de llança del periodisme al lloc dels fets. Dona un testimoni imprescindible i evident amb l’objectiu de mostrar a la ciutadania les realitats que ens envolten”.
Però més enllà de la teoria, a la pràctica els fotoperiodistes pateixen nombroses i creixents dificultats que afecten el seu dia a dia a l’hora d’exercir la seva feina. “Reivindico el paper dels fotoperiodistes, que en els últims anys hem vist com es limitava”, va assegurar el degà Joan Maria Morros durant l’acte.
Aquests problemes no han deixat d’agreujar-se en els darrers anys, i van des del control i la censura en nombrosos concerts fins a manifestants que se’ls encaren, passant per una gran confusió sobre les imatges fetes a menors, la gran quantitat de casos de mitjans digitals que utilitzen imatges sense permís –ni retribució– de l’autor i els problemes sorgits arran de l’aparició de la intel·ligència artificial generativa, per citar alguns exemples.
“Cada cop és més complicat exercir la nostra feina. En els últims anys hem tingut obstacles directes a l’accés a la informació en quasi tots els àmbits. I ja era hora que els nostres problemes transcendeixin”, afirmava Ana Jiménez, coordinadora del projecte, durant la presentació de la guia. També va relatar que, per exemple, molts ciutadans els recriminen que prenguin imatges a l’espai públic (“ens trobem gent pel carrer que creu que no tenim dret a fer fotos”) o “l’eterna animadversió” d’alguns agents de seguretat. “S’obstaculitza la nostra feina, i això és molt greu”, va assenyalar. Per això, Jiménez creu que aquesta guia “és una necessitat real”.
En aquest sentit, Rebeca Pardo, del Consell de la Informació, va recordar que la majoria de queixes d’imatges que arriben a aquesta entitat són de “mitjans digitals que agafen imatges de les xarxes socials sense permís, sense signar i sense pagar”.
Aquesta fotògrafa també va il·lustrar les dificultats que van patir els fotoperiodistes durant la pandèmia de covid-19, quan tenien problemes per accedir a les residències i als hospitals, i que quan ho aconseguien, amb el permís de l’equip sanitari, rebien crítiques de la societat. “Qui no ha fet de fotoperiodista no entén els riscos de la professió”, va assegurar. “Som en un món visual, però la formació en fotoperiodisme no és important. No estem correctament formats”, va afegir.
Així doncs, davant dels nombrosos problemes i dubtes existents, aquesta guia vol ser una resposta en forma de document de consulta accessible i amb l’objectiu de facilitar la feina dels fotoperiodistes. Consta d’una trentena de pàgines en les quals aclareix, de manera detallada, diversos aspectes relatius al dret a la informació, el dret a l’honor, la protecció de dades i els drets d’autoria.
La guia està farcida de documentació jurídica que sosté l’argumentació dels diferents aspectes que tracta. I, a més de les lleis que apareixen en les diferents explicacions, els annexos finals reprodueixen articles relacionats amb la fotografia tant de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya com de la Constitució, de diverses lleis, del Codi deontològic i de la Directiva europea sobre la protecció del dret d’autor.
En aquest sentit, l’advocat Josep Cruanyes –que ja va participar en l’elaboració de la guia de la Unió de Periodistes Valencians– va admetre que “cal formar en els drets dels fotoperiodistes”. Cruanyes va justificar aquesta pedagogia per les llacunes existents avui en l’àmbit del fotoperiodisme. “S’ha de fer una tasca importantíssima de cara a les institucions”, va afirmar.
Cruanyes també va criticar la justícia (“els jutges no tenen ni idea de què és fer fotografia de premsa”) i les empreses periodístiques (“l’actitud de molts mitjans és injustificable”) i, fins i tot, va alertar del desconeixement de molts professionals (“contínuament rebo consultes de fotoperiodistes jubilats que no saben res dels seus drets”).
Per tant, la nova guia està cridada a ser, d’ara endavant, el document que molts professionals gràfics consultaran quan tinguin un problema, i també l’eina que ha de permetre fer pedagogia entre els diferents actors que participen en el dia a dia de la professió periodística.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari