La comunicació interna, des que es va concebre a finals del segle xix als Estats Units, ha recorregut un llarg camí. S’ha transformat i ha anat creixent fins a ser considerada una de les claus de l’èxit empresarial. Actualment, immersos en l’entorn digital, organitzacions i companyies, amb el suport de la ia, poden construir comunitats corporatives dinàmiques i col·laboratives, amb equips professionals alineats amb els objectius estratègics.
Cristina Aced, formadora del Col·legi de Periodistes i coautora del Manual de comunicación interna de l’Associació de Directius de Comunicació (Dircom), publicat fa quatre anys, explica que hi ha aspectes de la comunicació interna que tenen molt a veure amb el món del periodisme. “És el cas dels corresponsals que cal tenir en les diferents àrees de les empreses. Aquesta figura és vital per saber què passa a l’organització. Cal construir una xarxa interna de corresponsals per tenir ulls i orelles a tot arreu i conèixer les sensibilitats diferents que es donen en la vida de l’empresa”, afirma. També són una eina molt útil les 5W clàssiques del periodisme, afegeix. “El qui, el què, el quan, l’on i el perquè ens serveixen per a moltíssimes coses en aquesta àrea. En aquest sentit, cal destacar els prompts per interactuar amb la intel·ligència artificial generativa aplicada tant a la comunicació interna com a la corporativa”, assegura.
Perquè la gestió de la comunicació interna sigui efectiva ha de tenir beneficis, com la promoció de la cultura corporativa, la creació de l’orgull i el sentiment de pertinença entre els treballadors, la millora de la motivació, la retenció del talent i la construcció i defensa de la reputació interna i externa. Segons Aced, “la comunicació interna es pot implementar en tota mena d’empreses. El punt de partida de qualsevol estratègia és definir la missió, la visió i els valors de l’organització”. Poden canviar els canals de transmissió, però aquesta tríada és, d’acord amb aquesta experta, “l’esquelet que preval”.
Sobre la salut de la comunicació interna a Catalunya, Aced opina que “hi ha una forta conscienciació sobre què és i el paper que té dins l’empresa”. Durant la pandèmia, amb molts professionals treballant des de casa, va esdevenir essencial. Malgrat això, tot i que han quedat importants aprenentatges per fer, les aigües han tornat a la llera. Per a l’experta, encara hi ha poques estratègies definides, atès que “la comunicació interna es veu menys i, si s’han de retallar pressupostos, s’opta per fer-ho en aquesta àrea abans que en la de comunicació externa. Però cal tenir en compte que avui dia la línia entre totes dues és inexistent. Tot és tan líquid que no es poden separar”.
A casa nostra la comunicació interna moderna i professionalitzada ha trigat a arribar. Aquesta disciplina, sorgida als Estats Units, es va estendre posteriorment per les organitzacions dels països europeus, mentre que a Espanya es quedava enrere. La dictadura franquista suposava un obstacle insalvable per a les noves tendències renovadores i oberturistes en qualsevol branca de la comunicació corporativa i de l’estratègia empresarial.
Malgrat l’esforç d’organitzacions, administracions públiques i facultats de periodisme i relacions públiques, entre altres, per recuperar el temps perdut, el desenvolupament de la comunicació interna de manera rellevant s’està produint en les darreres dècades. En aquest escenari temporal cal subratllar les experiències desenvolupades per CaixaBank. Aquesta entitat és un dels exemples més destacats a tot l’Estat espanyol d’excel·lència en comunicació interna. El 2016, per exemple, va guanyar el premi a la millor plataforma i suport en línia per la gestió eficaç de la comunicació interna amb el projecte “Confiança en el nostre futur” de l’Observatori de Comunicació Interna.
Les seves estratègies incloïen eines innovadores com PeopleNow, una xarxa social interna per al foment i l’intercanvi d’idees en temps real entre els treballadors. Campanyes motivacionals i eines clàssiques de la comunicació interna com les publicacions internes i els esdeveniments també formaven part del projecte.
La comunicació interna als ajuntaments de Catalunya és una eina crucial per enfortir la cultura organitzativa i millorar la satisfacció dels treballadors. Tot i això, el seu desenvolupament requereix un compromís polític més sòlid i més inversió en recursos humans i tecnològics. Aquesta és una de les principals conclusions de l’Estudi de comunicació interna dels ajuntaments de Catalunya, elaborat per Síntesi, amb el suport del Col·legi de Periodistes, que es presentava el 4 de novembre passat.
L’estudi, que va comptar amb la participació de quaranta-nou ajuntaments, analitza la gestió de la comunicació interna en aquestes administracions. La investigació avalua els perfils dels professionals dedicats a la comunicació interna. Als municipis petits aquesta tasca acostuma a recaure en personal que combina funcions de comunicació interna i externa. A les ciutats més grans, en canvi, hi ha equips especialitzats, integrats, sobretot, per professionals formats en periodisme i en publicitat i relacions públiques.
La recerca identifica tres objectius fonamentals a través de la millora de la comunicació interna: fomentar el sentiment de pertinença, incrementar la motivació i satisfacció laboral i optimitzar els fluxos d’informació garantint que els missatges arribin de manera efectiva a tots els nivells.
Un dels apartats de l’informe es centra en els casos d’èxit, que recullen les experiències dels ajuntaments de Girona, Barcelona, Terrassa i Viladecans. Barcelona, que duu a terme iniciatives en l’àmbit de la comunicació des de l’any 2008, se situa al capdavant dels ajuntaments catalans. Des del 2020 desenvolupa una campanya de comunicació interna per desplegar un model de direcció per valors. Per la seva banda, l’Ajuntament de Girona ha posat en marxa iniciatives com “Un cafè amb l’alcaldessa”, que fomenta la proximitat entre la direcció i els empleats, i facilita el diàleg i l’escolta activa, mentre que el de Terrassa, des del 2020, té estructurat un servei de comunicació interna, utilitza eines com Microsoft Teams i diversifica els canals per arribar a tota la plantilla. Aquest consistori desenvolupa l’experiència ConnectA’T per promoure la pertinença. Pel que fa a Viladecans, la seva estratègia, anomenada Aire, s’orienta a transformar la cultura corporativa.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari