La queixa rebuda pel CIC, assenyalava la possible vulneració de l’Annex A del Codi Deontològic, relatiu a la manipulació d’imatges. La denunciant al·legava que la imatge era gratuïta i innecessària i que podia confondre els lectors. Segons la reclamació, la descodificació visual és immediata i no hi ha garanties que el públic llegeixi l’advertiment sobre l’ús de la IA. Per tant, aquest tipus d’imatges hiperrealistes poden ser percebudes i recordades com a fotoperiodisme amb el risc de posar en qüestió la credibilitat i el principi de veracitat tant del fotoperiodisme com de la premsa.
El diari Sport va defensar la seva pràctica argumentant que l’Annex A fa referència exclusivament a la manipulació de fotografies captades per una càmera i no a imatges creades ex novo amb intel·ligència artificial. També va subratllar que la imatge incorporava un avís clar, visible i destacat indicant que la imatge havia estat generada amb IA. El mitjà indica que l’ús de la imatge complia la normativa vigent, inclòs el Reglament europeu sobre intel·ligència artificial, entenent que aquesta transparència és suficient.
La ponència adverteix que una imatge generada amb IA no és una creació neutra ni desvinculada de la realitat, sinó el resultat de la manipulació i síntesi de múltiples fotografies reals amb les quals s’ha entrenat el sistema. És precisament aquest origen el que explica la seva aparença de fotorealisme i el risc que pugui ser percebuda pel públic com un document gràfic d’un fet real.
També es fa referència al fet que el Codi Deontològic i l’Annex A tal com estaven en el moment en què es va presentar la denúncia eren versions del 1992 amb una actualització de l’any 2016, abans de l’aparició de la intel·ligència artificial en aquest àmbit professional, el que va comportar una valoració complexa i la necessitat de revisar tant el codi com l’Annex A per a incorporar les noves realitats.
Tot i que el mitjà va identificar de manera visible que la imatge havia estat generada amb intel·ligència artificial, el CIC adverteix que aquest advertiment no elimina el risc de confusió. La ponència recorda que les imatges es processen de manera immediata, abans de la lectura del text, i que amb el pas del temps poden quedar fixades en la memòria col·lectiva com si fossin fotografies documentals.
Des d’aquesta perspectiva, el Consell valora la transparència i la voluntat de bones pràctiques del diari Sport, però considera que la utilització d’imatges hiperrealistes generades amb IA en contextos informatius vulnera l’esperit del Codi Deontològic, especialment el principi de veracitat i el deure d’acostar-se a la realitat dels fets amb la màxima fidelitat possible. El CIC indica: “No estem davant d’una fotografia manipulada. Estem parlant d’una imatge creada artificialment com a resultat d’una manipulació d’un nombre indeterminat de fotografies. I és en aquest sentit que es podria considerar vulnerat l’Annex A del Codi Deontològic”.
La ponència subratlla que aquestes imatges ocupen el lloc del fotoperiodisme sense ser-ho i que aquesta pràctica pot erosionar la confiança del públic en les imatges informatives i en la funció testimonial de la fotografia de premsa, i remarca la necessitat d’una actualització del Codi que es va fer recentment.
El novembre de 2025 s’ha aprovat aquesta actualització del Codi Deontològic que incorpora nous criteris específics sobre l’ús de la intel·ligència artificial. Aquests criteris estableixen que les imatges generades amb IA amb aparença fotogràfica o realista no s’han d’utilitzar en contextos periodístics, excepte quan la mateixa generació de la imatge sigui el fet noticiable, i sempre amb una identificació clara del seu origen. Aquesta actualització consolida i reforça els arguments exposats a la ponència i adapta l’ètica periodística a la nova realitat tecnològica.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari