Joan Clotet, especialista en humanisme digital, assegura que no hem d’esperar de braços plegats a veure els efectes de la intel·ligència artificial. Que no hi ha temps a perdre a l’hora de prendre decisions i moure’ns. “Si ens centrem més a conservar el que tenim amb la intenció de buscar seguretat, perdem moltes oportunitats. Sempre és més rendible protegir el futur que el passat”, afirma Clotet, que té una dilatada trajectòria com a expert consultor en talent digital, innovació i transformació de les empreses. És una d’aquelles persones que considera que els mitjans de comunicació no han d’elogiar la IA, però tampoc tancar-li la porta.
El que molts professionals del periodisme es plantegen és: què hem de fer si tenim dubtes sobre l’origen d’una informació? Com podem saber si la dimissió d’un dirigent polític, un fitxatge esportiu o la mort d’una persona famosa ve d’una informació “robotitzada”? Com diferenciem si una entrevista a un actor és real o, en canvi, ningú no ha parlat directament amb l’intèrpret? Són situacions que preocupen a les seus de les redaccions.
“Sí que ens preocupa”, admet Eva Arderius, directora del programa d’actualitat Bàsics, de Betevé. “Però això ja passa ara amb les xarxes socials. Hi ha molts vídeos i moltes informacions que no inclouen IA i que semblen reals, actuals o d’un lloc determinat, i no ho són. Al marge de la IA , els mitjans ja hem desenvolupat una mirada més crítica amb les informacions que ens arriben. És evident que això a vegades va renyit amb la immediatesa, però entre veracitat i immediatesa jo tinc molt clar què prefereixo: la veracitat. Immediatesa també, però primer cal evitar difondre una informació falsa”, assegura la periodista.
Per a Sergio Lozano, periodista de cultura a La Vanguardia, “les informacions falses són ja una realitat. La IA pot complicar encara més les coses. Ens exigirà cada cop més atenció. Però confio que, amb el temps, es descobreixi un software infal·lible que, en comptes de falsificar, permeti localitzar i identificar les falsedats”.
Els primers records d’informacions falses o no verificades van lligats, per a Joan Lluís Garcia, amb morts com la de Fidel Castro. “Eren morts que et creies a la primera per culpa, en part, de les xarxes socials. I d’aprendre d’aquelles morts que no ho eren, ara ja no t’atreveixes a dir a la primera segons quines coses”, assegura el cap d’Esports de rac1, que lamenta “viure en un gran moment de desinformació”. “Però precisament hi som per això, els periodistes: per descodificar, verificar, identificar les fonts vertaderes”, afegeix.
El dubte és si, davant d’un creixent nombre d’informacions no elaborades per periodistes, ha arribat el moment d’establir una supervisió humana extra. Si, tal com apunten alguns experts, cada cop hi haurà informacions que ens semblaran autèntiques sense ser-ho, quin paper podria tenir a les redaccions aquesta mena de fiscalització imprescindible de tot allò que arribi? Joan Serra, redactor en cap de Nació, reconeix que a la seva redacció no hi ha una persona específica en aquest àmbit…, “de moment”. “Però és evident que caldrà veure com evoluciona la situació per saber si és necessari especialitzar alguns dels nostres perfils”, admet a continuació.
De fet, a la redacció de Nació, en el moment d’aplicar la IA en la generació de continguts, han establert que sempre hi hagi sistemes de revisió i modificació per part dels redactors. Sembla que cada vegada hi hagi més risc. Que sigui més fàcil donar per bona una informació que no és creïble. I que per mirar d’evitar-ho, de no errar i haver de fer marxa enrere i demanar disculpes, la millor solució sigui aprendre, formar-se. “A Nació hem completat ja diferents processos de formació. I en farem més”, explica Serra.
De fet, la paraula formació l’han pronunciat i reivindicat tots els professionals consultats a l’hora d’escriure aquestes línies. “Ens hem de formar, com a redacció, en IA. Saber fins on podem arribar gràcies a ella. És per això que a RAC1 ja estem portant a terme aquesta formació, per saber de què estem parlant. Per saber si ens podem refiar o no d’una informació. Però si tens clares i verificades les teves fonts, segurament serà més difícil que cometis errades”, explica Joan Lluís Garcia. Trucar. Verificar. Comprovar. Com (gairebé) sempre hem fet. Com mai hauríem d’haver deixat de fer.
Arderius també aposta per una formació específica. “Segur que ens trobarem molts casos. Crec que és més necessari que els mitjans i els programes incorporin figures com les dels fact checkers i especialistes en dades. Les dades són per a mi una de les eines més útils per combatre les fake news. I aquesta sí que és una de les grans missions que tenim, especialment, els mitjans públics”, afirma aquesta periodista de Betevé.
Després de més de vint anys a la redacció de La Vanguardia, Sergio Lozano ha viscut moltes situacions que l’obliguen a estar alerta. Actualment, a la secció de cultura del diari, aquest periodista va més enllà de la formació davant l’allau de la IA i lamenta que cap mitjà vulgui crear un departament específic, dins la redacció, per confirmar i verificar els detalls de cada informació.
“Malauradament, les retallades econòmiques a les plantilles acostumen a imposar-se a la comprovació i al contrast de les informacions periodístiques, que semblen cares i que interessen poc a bona part dels lectors, oients o espectadors. Fins i tot diria que es conformen i que no volen pagar per una informació rigorosa i de qualitat”, es lamenta.
Si la formació per supervisar millor no arriba mai, o si no és suficient i van apareixent i publicant-se informacions no autèntiques, hi surt perdent el nostre públic? I hi sortim perdent com a ofici? Joan Serra és dels que recorda que totes les revolucions tecnològiques “han tingut un impacte directe en el món del periodisme i de la comunicació. Segurament seria molt més còmode assumir una posició de rebuig total a aquestes tecnologies, ja que és evident que tenen molts riscos. Però hem de ser conscients que la resta de mitjans del nostre entorn les acabaran incorporant”. Arderius se sent més optimista que pessimista: “tot el que fa la IA necessita revisió, sí. Però jo no l’acabo de veure com una amenaça total. La ia també pot jugar a favor nostre”.
En aquest sentit, els professionals citats en aquest reportatge consideren que la IA podria, amb control humà, ajudar en tasques com les que desenvolupen en el dia a dia en els mitjans on treballen. Per exemple, programes d’edició de veu, transcripcions, recerca de dades o de talls de veu, traduccions o doblatges, subtítols, grafismes... “O ajudar a comptar, de manera ràpida i fiable, quantes vegades es diu una paraula en un discurs llarg. La IA ens resoldrà algunes feines més mecàniques, sense fer una part que no podrà assumir mai, la part més creativa”, assegura Arderius.
“Es perdran algunes coses i se’n guanyaran d’altres. Potser deixarem d’elaborar textos com les graelles de la televisió, els sortejos de la loteria o les esqueles. Deixarem de ser imprescindibles per a determinades tasques”, conclou Lozano. Guanyarem temps, insisteixen. I guanyarem com a ofici si dediquem aquest temps, precisament, a fer més o millor periodisme.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari