En aquests moments no és fàcil diferenciar una fotografia real d’una il·lustració obtinguda amb intel·ligència artificial (IA). Aquest sistema aprèn de milions d’imatges similars i s’hi ha inspirat per crear un nou registre. Com un Frankenstein del metavers, Midjourney, Leonardo ai, Bing Image Creator, Dall-E 2, Stable Diffusion i altres plataformes proposen una selecció de registres obtinguts amb motors gràfics que generen fotografies, o almenys un document que se’ls assembla miraculosament, però que ha eliminat qualsevol valor de fiabilitat que pogués quedar en la fotografia.
D’altra banda, els éssers humans que protagonitzen aquestes creacions no existeixen. Semblen reals, però la majoria no té drets d’imatge. En la pràctica, la IAés una proposta ideal per a múltiples finalitats, moltes basades en la il·lustració. Una revista de viatges o una agència de publicitat, per exemple, decideix mostrar una fotografia nocturna del Taj Mahal amb la Via Làctia en el firmament i, després, afegir-hi un globus. En qüestió de pocs segons, la IA proporciona un registre amb un aspecte tan real que poques persones en posarien en dubte la veracitat.
Qui enviarà a l’Índia un fotògraf perquè resolgui un encàrrec d’aquesta envergadura? Quant costaria obtenir aquesta mateixa escena per mètodes fotogràfics convencionals? L’ús avantatjós de la IA en algunes matèries, especialment il·lustratives, no admet dubtes.
Desapareix la figura del professional i, de rebot, tampoc cal pagar al propietari del globus ni, no cal dir-ho, a l’organisme encarregat de gestionar els usos comercials del Taj Mahal. Almenys de moment. La imatge ha estat creada amb un programari que aplica el que ha après entre milers de milions d’imatges prèviament dipositades a Internet. Després és fàcil millorar-la amb programes informàtics que garanteixen una optimització perfecta. En resum, la IA aprèn d’un compendi de fotografies que procedeixen del contingut penjat a les xarxes.
No és correcte parlar de fotografies perquè es tracta d’il·lustracions, però, sens dubte, els resultats obtinguts amb aquest programari aporten una sensació de realitat. A vegades buscar els termes adequats per definir les novetats indueix a elucubracions interminables: un negatiu no és un arxiu digital, sinó un suport físic amb una base argèntica, però, si l’escaneges, n’obtindràs l’equivalent digital.
L’enginyer holandès Bjørn Karmann va sorprendre el món l’any 2023 amb el seu projecte “Paragraphica”, un dispositiu que tenia forma de càmera sense sensor fotogràfic ni objectiu, però que recopilava dades de geolocalització. Dotada amb tres dials i una pantalla perquè l’operador establís una data, l’hora del dia, la meteorologia i altres detalls tècnics, aquest enginy generava un conjunt de prompts o instruccions útils per a intel·ligències artificials generatives, i obtenia una imatge diferent del lloc que l’operador tenia al davant. Aquest joc porta a reflexions més profundes sobre la naturalesa de les imatges.
Però, en qualsevol cas, si per a algú una il·lustració té aspecte de fotografia i passa perfectament com a tal, perquè no deixa de ser un puzle després que la IA hagi analitzat milions de dades a gran velocitat, el dilema és confirmar si és autèntica o falsa, si descriu una situació real –una experiència detallada pel seu autor– o si és una imatge concebuda des d’una computadora. S’ha donat el cas de participants de concursos les fotografies dels quals han estat erròniament desqualificades perquè el jurat sospitava que eren registres obtinguts amb aquest mètode, i també al contrari. Alguns certàmens proposen categories obertes per presentar aquestes il·lustracions i altres exigeixen l’enviament de l’arxiu RAW original per comprovar que es tracta d’una fotografia quan té possibilitats de ser premiada.
Igual que al cinema, determinades produccions barregen tecnologia IA amb preses reals i pel·lícules com Avatar conviuen amb produccions interpretades per actors de carn i ossos. Des del 2022 una sèrie de curtmetratges amb el títol genèric de Salt es van realitzar íntegrament amb continguts IA creats per Stable Diffusion, Midjourney, Noodl i Dall-E 2. Les aplicacions Lumiere de Google o Sora d’Open ai generen vídeos a partir de textos, vídeos o imatges existents i completen gravacions inacabades o amb seqüències tallades. I en vindran moltes més perquè hi ha diversos països que inverteixen en IA, especialment la Xina i els Estats Units. Són programes que no entenen de lògica, però sí d’estètica, amb una capacitat inacabable per crear universos bells.
Aprofundint en el terreny de la controvèrsia, el febrer del 2024, i gràcies a un programari de reconeixement facial que utilitza IA, una cerca periodística liderada per Michael Colborne va permetre localitzar en tot just mitja hora Daniela Klette, que tenia obert un perfil a Facebook amb un nom fals. Feia trenta anys que havia fugit de la justícia, havia estat membre de l’extinta banda terrorista Fracció de l’Exèrcit Roig, també coneguda com Baader-Meinhof, i era responsable de la mort de trenta-quatre persones a Alemanya abans de la seva autodissolució. Existeixen aplicacions a l’abast de totes les edats que permeten afegir la cara d’un ésser humà sense el seu consentiment en diferents suports, com ara vídeos pornogràfics o fotografies sexualment explícites.
Va succeir també a principis del 2024 amb Taylor Swift. Des de la xarxa social X, un usuari va penjar imatges elaborades amb IA de la cantant nua i en un sol dia van acumular més de trenta-cinc milions de visualitzacions, 24.000 reexpedicions i centenars de milers d’impactes abans que la plataforma intervingués per suspendre el compte. Per descomptat que, des d’altres xarxes, també es van compartir. Els deepfakes, falsedats profundes o missatges ultrafalsos concebuts en un principi per convertir la gent corrent en protagonistes de mems i pel·lícules, en la pràctica són una eina ideal per desinformar. El problema, per desgràcia, no és només la intel·ligència artificial, sinó l’estupidesa humana natural.
Tot s’embrolla i les fotografies artificials, o com finalment anomenem aquestes il·lustracions d’aspecte realista, posseeixen una vida paral·lela a les obtingudes amb una càmera. Aquesta ingerència afecta sobretot el sector de la il·lustració del qual vivien nombrosos professionals, si bé les emulacions tindran poca o cap presència en els esdeveniments que requereixin la figura del fotògraf sobre el terreny.
Això no significa que amb la IA no puguis crear registres equivalents a fotografies que evoquen fets històrics, tal com va fer Michael Christopher Brown, mostrant amb imatges creades per ordinador des del seu compte d’Instagram les vicissituds de la població a Cuba, si bé va alertar amb majúscules que no eren imatges reals. O els retrats d’éssers inexistents amb animals que semblen extrets de La guerra de les galàxies de Pablo Corral Vega, compartits també a Instagram sota el títol de “Bestiari americà”.
En tot cas, hauran de ser els espectadors els que atorguin la credibilitat o el dubte a una fotografia quan en valorin la procedència; una tasca que sovint no serà gens fàcil. La font o el posicionament de les autoritats amb la IA també serà fonamental, perquè resulta senzill enganyar milions de persones creant situacions fictícies: els fake poden implicar importants conseqüències polítiques amb l’ús poc ètic de les xarxes o informatius contaminats amb imatges i afirmacions gratuïtes, procedents de fonts inexistents que augmenten la vulnerabilitat de la democràcia. Els primers avisos es van propagar l’any 2023 amb la difusió de fotografies artificials del papa Francesc al Vaticà vestit amb un anorac blanc, una explosió als voltants del Pentàgon i una imaginària detenció violenta a Nova York del llavors expresident republicà Donald Trump. Creades amb Midjourney, aquestes imatges fictícies van fer la volta al món i no pocs van caure en el parany.
El 30 de maig del 2023, després que Geoffrey Hinton, un dels màxims responsables de la tecnologia en la qual es basa la IA, anunciés la seva marxa de Google al·legant que l’ús descontrolat dels seus descobriments era perillós, diversos creadors i experts van alertar del perill que comporta aquesta tecnologia. En una carta oberta, els líders d’OpenIA, Google DeepMind i Anthropic parlaven dels seus efectes devastadors de manera clara i concisa. Les conclusions d’un grup de 350 executius, investigadors i enginyers experts es van exposar en poques paraules: “Mitigar el risc d’extinció de la ia hauria de ser una prioritat mundial, juntament amb altres riscos a escala social com les pandèmies i la guerra nuclear”.
Aquest mateix any, el fotògraf alemany Boris Eldagsen va guanyar un dels més prestigiosos reconeixements mundials, el Sony Awards, amb una imatge en blanc i negre virada a sèpia i obtinguda amb IA. El jurat va caure en el parany i van guardonar la presumpta fotografia amb el primer premi de la categoria oberta creativa. “El meu objectiu era obrir un debat i ho he aconseguit”, va assegurar a El País.
Aquest artista nascut a Berlín es qüestionava si realment té sentit que la fotografia aculli les imatges generades amb IA, o si potser seria més assenyat deixar-les fora, en una categoria més pròxima al disseny gràfic. També va proposar denominar-les promptografies. El prompt és el text curt que la IAinterpreta per produir una imatge, un vídeo o una narració. La millor manera de redactar-lo és utilitzar les paraules que necessitaries per descriure una situació a una persona invident. Hi ha llocs web com promptomania.com que aporten llenguatges per a diferents aplicacions d’IA i, una vegada que l’usuari té les idees clares, la màquina fa la seva pròpia interpretació aportant diferents variacions. Què passarà llavors amb els fotògrafs? “Potser ens convertirem en directors d’art”, apuntava Ariadna Arnés, una professional amb més d’un quart de segle d’experiència en l’experimentació de diferents modalitats de la fotografia professional.
També podeu demanar a una aplicació d’IA com Midjourney que generi fotografies imitant l’estil de fotògrafs cèlebres com Robert Doisneau, Henri Cartier-Bresson o James Nachtwey. Serien simples il·lustracions digitals inspirades en la seva obra, sense res a veure amb l’original, més enllà de les aparences, perquè ningú no hauria premut físicament el disparador, de la mateixa manera que un actor o actriu morts poden protagonitzar una pel·lícula creada amb tecnologia ia sense que òbviament participin en el rodatge.
Sense entrar a fons en detalls tècnics, caldria aportar unes senzilles claus per localitzar indicis que una imatge procedeix d’una creació artificial. D’entrada, deixeu-me que insisteixi en la importància del sentit comú. Investigueu-ne la procedència i comproveu mitjançant l’opció “Imatges” del vostre cercador en quin context apareix la mateixa fotografia i altres de similars, o bé accediu a l’opció “Buscar font de la imatge”. Després, observeu com estan reproduïdes determinades parts del cos. Les aplicacions d’IA menys desenvolupades a vegades representen defectuosament les mans: afegeixen un dit o creen contorsions estranyes, i la reproducció del polze tampoc la resolen gaire bé.
Un altre factor que delata que una imatge és falsa sol ser el somriure: dents mal alineades, peces desaparegudes o llavis amb el rictus artificial. Les expressions del rostre a vegades són exagerades, amb plecs de pell molt pronunciats o mancades d’imperfeccions. El blanc dels ulls pot ser que tingui un toc de lluminositat excessiu i, des d’un punt de vista fotogràfic, les ombres generades amb IA no sempre són del tot realistes. Succeeix que a vegades el motiu principal està ben detallat, però els elements secundaris i l’entorn delaten els possibles errors.
No obstant això, en cada nova actualització del programari els avanços són fenomenals, de manera que arribarà un moment en què serà pràcticament impossible distingir una fotografia real d’una altra imatge creada artificialment amb una IA ben entrenada. També hi ha opcions gratuïtes, com en el seu moment Cami (que genera imatges en segons), Luzia o Celia, que es poden agregar a WhatsApp. En resum: una joguina universal, perillosa i addictiva.
El juny de 2023, la Comissió Europea va signar un tractat amb diferents empreses que desenvolupen eines d’IA generativa i posseeixen prou potencial per contribuir a la desinformació. Gairebé totes es van comprometre a etiquetar els seus continguts per combatre les notícies falses. No hi ha dubte que l’impacte de la ia en la fotografia ha generat un cataclisme equivalent al tsunami que va sacsejar el món de la pintura en l’època del daguerreotip…, o a la desfeta que han suposat aplicacions com Tinder, Grindr o Bumble per a les agències matrimonials.
Segons el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, un fotògraf és una persona que fa fotografies. Que visqui d’aquest ofici o no dependrà de la seva destresa per obtenir imatges valuoses, i no menys important serà la seva habilitat perquè algú les pagui. Podríem dedicar un capítol sencer a reflexionar sobre si algú que fotografia un plat d’espaguetis en un restaurant i comparteix aquesta imatge a les seves xarxes és un fotògraf o no; o potser seria més pràctic replantejar la compra i venda d’nft (Non-Fungible Token) en un mercat de criptomonedes, a través de plataformes on un sector significatiu d’internautes al·lega dubtosa rendibilitat.
Però, en qualsevol cas, les càmeres digitals permeten a molta gent fer fotos, encara que això no significa que prémer el botó disparador els transformi en fotògrafs brillants ni que, per descomptat, viuran d’això. És el mateix cas que quan tecleges un text al mòbil: estàs escrivint, però aquesta acció no et garanteix que guanyaràs el Premi Planeta. El que és clar és que el reporter que viatjava amb una càmera pel món com Robert Kincaid, protagonista d’Els ponts de Madison, que es mantenia gràcies a les imatges que generava, ha passat a la història.
Les contraprestacions fotogràfiques a preu de saldo, donada la brutal multiplicació d’imatges a les xarxes, van canviar tant el mercat que, si bé el vídeo no va matar l’estrella de la ràdio, tal com pronosticava el grup britànic The Buggles, Internet sí que va eliminar l’enviat especial o almenys la majoria. De la mateixa manera que la IA substituirà el treball de fotògrafs, periodistes, matemàtics, traductors, analistes, models, il·lustradors, locutors, telefonistes i un llarg etcètera.
L’FMI alertava el gener del 2024 que el 60% de les ocupacions en les economies avançades es veuran afectades per la IA. Per aquesta raó, quan algú acudeix a un professional amb un llarg recorregut en el món de la fotografia, que fins i tot havia treballat amb pel·lícula convencional, i li demanen l’opinió sobre el futur de la professió, li resulta difícil projectar la seva experiència en un futur replet d’incògnites.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari