Sovint es parla del futur de la premsa i dels periodistes del futur, però poques vegades es pensa en els editors, un pilar fonamental i indispensable de la professió. En aquest sentit, cal tenir en compte que moltes publicacions locals catalanes van néixer a finals dels anys setanta i vuitanta del segle passat i, per tant, els seus impulsors o s’han jubilat o estan a punt de fer-ho. I una majoria d’aquestes van sorgir en poblacions petites i venien del voluntariat.
“El relleu es fa difícil, ja que les noves generacions prefereixen altres suports i, cal dir-ho també, la premsa i el sector de la comunicació no són fàcils. A més, els mitjans de comunicació en suport de paper, sobretot els de pagament i subscripció, tenen una viabilitat molt difícil i tant els responsables com els seus lectors i subscriptors s’han envellit. El negoci no és el que era fa vint o trenta anys i s’ha tornat molt complex”, argumenta Ramon Grau, president de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC). Per la seva banda, Francesc Fàbregas, president de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC) i editor d’El Vallenc, considera que “el relleu generacional és més crític en aquelles publicacions de periodicitat semestral o anual de tipus altruista. A alguns editors els costa cedir el relleu a gent més jove perquè pensen que potser no seguiran uns determinats criteris que han caracteritzat la publicació”.
El 2023 un estudi de l’Escola de Periodisme Medill de la Universitat de Northwestern –una de les institucions educatives privades més prestigioses dels Estats Units– va concloure que en aquest país perdrien un terç dels diaris que tenien el 2005. Dels 8.891 mitjans de principis de segle, actualment en queden uns 6.000. Això ha tingut unes conseqüències nefastes, com ara que 204 comtats nord-americans, el 6,4% del total, no disposin de cap mitjà de comunicació local. De la mateixa manera, la meitat dels comtats només tenen una única font d’informació de proximitat, generalment un setmanari, i la tendència és preocupant perquè s’estima que el 15% d’aquesta meitat pugui perdre el seu darrer mitjà local.
Els autors de l’estudi sostenen que la dinàmica entre els ciutadans que tenen accés a notícies locals de qualitat i aquells que no en tenen “presenta una crisi de gran abast per a la nostra democràcia, ja que lluita simultàniament amb la polarització política, la manca de compromís cívic i la proliferació d’informació errònia en línia”.
Però, a la vegada, una crisi també pot ser una finestra d’oportunitat. La desaparició de l’edició impresa d’alguns diaris locals ha comportat el naixement d’una alternativa digital que ha captat l’interès dels lectors. La Voz de América va publicar recentment un reportatge que explicava la nova situació mediàtica de Fall River, un poble proper a Halifax (Canadà), després que Advocate Printing & Publishing, l’empresa editora de The Weekly Press, el diari local de referència, tanqués aquest rotatiu per motius econòmics. L’antic editor no es va resignar i va omplir el buit de notícies creant un diari en línia –The Laker–, que s’ha erigit com el referent informatiu d’aquesta població d’aproximadament 4.500 habitants.
Patrick Healey, l’editor del portal, va explicar que té gairebé 2.000 subscriptors d’un butlletí diari que atrau trànsit al web de The Laker. “A la comunitat encara li agrada venir a mi [...]. I quan veuen el meu petit cotxe blau viatjant per les carreteres, saben que estic cobrint les històries, saben que normalment cobriré una història en algun lloc, i em donen suport”, afirma.
Això ha donat lloc a un fenomen dual que afecta el sistema mediàtic nord-americà. “D’una banda, mitjans locals tradicionals estan desapareixent perquè no han sabut adaptar el seu model de negoci a l’entorn digital. De l’altra, estan sorgint iniciatives sense ànim de lucre que impulsen la creació de nous mitjans de proximitat (coneguts com a non-profit), responent a les necessitats informatives de les diferents comunitats”, explica Carmina Crusafon, professora agregada del Departament de Periodisme de la UAB.
Aquesta nova realitat es posa de manifest amb el creixent protagonisme d’associacions com LION (Local Independent Online News), que ajuden aquests mitjans a desenvolupar models de negoci sostenibles. En alguns estats, el nombre de mitjans locals o hiperlocals està creixent gràcies a iniciatives cíviques i projectes emprenedors liderats per periodistes.
Experiències unipersonals i hiperlocals com la de The Laker han estat estudiades a escala internacional per Dave Harte, professor associat de periodisme a la Universitat de Birmingham. El retrat robot dels impulsors d’aquestes iniciatives són perfils principalment masculins, encara que també hi ha dones, i moltes aliances entre matrimonis. Bona part d’aquests editors no tenen formació prèvia en periodisme, però sí passió pel lloc on viuen. En aquest sentit, Harte conclou que les notícies hiperlocals no són la solució del periodisme de proximitat perquè són massa precàries.
Malgrat aquesta dualitat mediàtica, no hi ha prou inversió en diaris digitals per aturar la desaparició de mitjans i l’amenaça de la propagació dels deserts informatius. El Centre per a la Innovació i la Sostenibilitat als Mitjans Locals (CISLM) de la Universitat de Carolina del Nord defineix un desert informatiu com “una comunitat, ja sigui rural o urbana, amb accés limitat a notícies i continguts creïbles i complets que alimenten la democràcia en l’àmbit local”.
En aquest sentit, Germà Capdevila, editor de la revista Esguard i president de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), admet que els deserts informatius són una realitat global. “Ha passat als mercats més madurs i passarà també al nostre país”, afirma. Per a Ramon Grau, quan un mitjà tanca es perd molt més que un suport de comunicació. “Es perd un element d’integració que crea identitat i sentit de pertinença, i, per altra banda, és el cronista i l’arxiu del dia a dia del seu territori; en definitiva, és un actor important de la seva comunitat”, assegura.
D’acord amb això, és destacable la feina que fa la Rebuild Local News, una coalició que s’ha creat als Estats Units amb l’objectiu de coordinar esforços per impulsar un marc legislatiu favorable a la premsa de proximitat i garantir-ne la supervivència, assegurant la cobertura de temes referents a la democràcia local.
A Europa han aparegut diverses iniciatives per estudiar els deserts mediàtics europeus i les seves singularitats, com, per exemple, el projecte Local Media for Democracy del Centre for Media Pluralism and Media Freedom. Aquest observatori estableix el risc d’esdevenir un desert de notícies locals a partir de diferents indicadors (xarxa de mitjans locals, mercat i abast, seguretat dels periodistes locals, independència editorial i inclusió social). En el cas de l’Estat espanyol, cap barem supera el risc mitjà i l’ítem de les xarxes de mitjans locals presenta un risc baix. De fet, Fàbregas, des de l’ACPC, explica que tenen un 20% de publicacions més que el 2005.
Tanmateix, la situació al nord d’Europa és diferent i alguns països s’han mobilitzat per frenar la pèrdua de l’ecosistema informatiu de proximitat. Per posar-ne un exemple, Dinamarca ha triplicat els ajuts als mitjans i setmanaris locals com una mesura per lluitar contra la desinformació. “A Catalunya, també és necessari prendre accions decidides, ja que confiar que es mantindran per si sols podria ser un error. Si no s’actua ara, algunes zones del territori podrien quedar desateses més endavant”, afirma Crusafon.
En aquest context és remarcable la recent adhesió de l’AMIC al Centre de Reempresa de Catalunya, mercat de compravenda de petites i mitjanes empreses impulsat per la CECOT, perquè les empreses editores puguin rebre assessorament personalitzat per millorar la seva viabilitat o facilitar el relleu empresarial. “Cal garantir que el mitjà continuï fent una funció imprescindible a la seva comunitat”, afirma Grau.
Els estudis internacionals indiquen que la premsa de proximitat és el mitjà que genera més confiança entre la ciutadania. “Això es deu al seu paper insubstituïble com a garant a l’hora d’explicar què passa als municipis i en les realitats més properes a la comunitat. Per això, no es pot deixar el seu futur a l’atzar: cal actuar per preservar-la”, sosté Crusafon.
La premsa local i comarcal catalana està profundament arrelada al territori i exerceix un paper essencial al nostre país, en especial com a eina per promoure la llengua catalana i els valors democràtics. “Si hi ha un repte col·lectiu i transversal que afecta tot el sector editorial del país és el de la llengua. El retrocés en l’ús social del català és una bomba de rellotgeria que posa en perill el futur de diaris, revistes, ràdios i televisions”, afirma Capdevila. A més de la preservació del català, els mitjans de proximitat s’enfronten als desafiaments de la digitalització i la transformació del model de negoci, dificultats que en alguns casos la posen en una situació fràgil.
Un altre element clau és el suport de l’Administració. La pandèmia de COVID-19 va fer que molts comerços i petites empreses tanquessin i la premsa de proximitat es va ressentir de la pèrdua de publicitat: “Vivim d’anuncis petits de dos, tres o quatre mòduls”, recorda Fàbregas. “Ningú tanca l’any amb grans beneficis. Les ajudes no han de ser per guanyar més diners, sinó per sostenir la pèrdua d’anunciants als territoris petits”, afegeix.
Per aconseguir la continuïtat de la premsa de proximitat, també és bàsic preservar la figura de l’editor de premsa, avui dia una professió de risc. “Tot s’ha complicat, però també aquí hi ha el repte de reinventar-se i tirar endavant. És una feina apassionant i plena d’obstacles en què cal tenir un equip molt professional, aconseguir atraure talent jove i anar aprenent amb assaig i error. Malgrat això, quan veus la complicitat de la teva comunitat i el servei públic que representa un mitjà de comunicació, tot compensa”, conclou Grau. Així doncs, si als editors els compensa, de ben segur que no faltaran lectors.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari