"Quan maten un periodista, en neix un altre"

"Per a Israel, els periodistes som pitjors que terroristes", va afirmar el periodista, traductor i productor gazià Kayed Hammad en la trobada que va fer amb una vintena de periodistes a la seu de Girona del Col·legi. 

Hammad va poder sortir de Gaza a finals de juny, amb la seva dona i tres dels seus quatre fills -el gran havia mort en un atac amb bomba a un hospital, on estava portant medicines per a un company ferit-. La resta de la seva família, però, segueix allà. Li va ser possible escapar-ne gràcies a la gestió de dos periodistes amics seus, Mercedes Rivas i Mikel Ayestaran, que van escriure una carta -signada per més de 70 periodistes espanyols- adreçada al ministre d’afers estrangers. La feina com a traductor de l'àrab a l'espanyol que porta fent des de fa més de vint anys, ajudant a periodistes internacionals a moure's per Gaza, va ser clau. Ell diu que quan li van dir que podria sortir es pensava que "era una broma". Encara ara hi ha moments "en els que em sento culpable per estara aquí, per tenir menjar, i aigua i llum les 24 hores del dia. Això és una cosa extraordinària per als meus fills, mai ho havien tingut", explica. I a Gaza, remarca, "hi ha dos milions de persones morint-se. Allà, entre la vida i la mort hi ha molt poca diferència: érem morts que ens movíem". 

"El que passa a Gaza no té res a veure amb la pau, la guerra segueix: que no us enganyin"

Treu el seu mòbil i ens deixa sentir un so que hi té gravat: una barreja de motors, lladrucs de gossos i crits. És la tortura psicòlogica a la que els sotmet Israel des de fa anys. "Emeten això constantment, de vegades més fort, de vegades més fluix, per tenir-nos sempre espantats". I remarca que l'acord de pau "és mentida. El que passa allà no té res a veure amb la pau, la guerra segueix: que no us enganyin". 

Si li preguntem per Hamàs, no justifica els seus actes, però tampoc els condemna. "Cada acció té una reacció. I de totes les guerres entre Israel i Palestina que hi ha hagut, nosaltres no n'hem iniciat cap". Kayed destaca que "Hamàs és qui porta ara la bandera de la resistència", com l'havien portat abans altres grups, "i qualsevol grup o persona que representi la resistència, és terrorista per a Israel". Segons ell, la bona voluntat amb Israel no serveix de res, perquè l'Estat d'Israel només contempla dues sortides per a Palestina: "o l'esclavitud o l'anihilació". Si demà desapareixés Hamàs, diu, "sortiria una altra facció que portaria la bandera de la resistència palestina". I afegeix: "La llibertat val molt més que una vida i, si no podem viure amb dignitat, preferim morir dignament". 

I com és que dins d'Israel hi ha tan poques veus crítiques amb el que està fent el seu govern al poble palestí? La resposta és la militarització de la societat israeliana. "El poble d'Israel no és un poble civil, tots passen per l'exèrcit (dos anys i mig els homes, dos anys les dones), i després queden com a reservistes fins als 51 anys", assenyala. Això fa que la societat "estigui cada vegada més cap a la dreta, i no tenen ni pietat ni compassió". 

"Per a l'Estat d'Israel, els periodistes som pitjors que terroristes. Per això n'ha assassinat a tants"

Malgrat que ell tem que el que ha de venir properament per a Gaza "serà molt pitjor", veu una escletxa d'optimisme, perquè "és la primera vegada que Israel perd la guerra del relat. Sempre diuen que són el poble elegit per Déu, que són un país democràtic, que són víctimes... però això s'ha demostrat que no és així". I s'ha demostrat gràcies a la feina dels periodistes. Per això, "el pitjor enemic d'Israel és el periodista". Tant és així, que ell no s'identificava mai amb l'armilla o el casc de premsa, i preferia gravar amb el mòbil que amb una càmera. 

I també per això l'Estat d'Israel ha prohibit l'entrada de premsa internacional a Gaza. Però no comptava amb la voluntat dels periodistes gazians. "Per a ells, el periodistes sóm pitjors que terroristes. Per això n'han assassinat a tants, i també a molta gent que ha penjat vídeos a les xarxes socials, o que els ha enviat a mitjans de comunicació". Israel tampoc havia previst que "tots els dies neixen periodistes. Quan en maten a un, el seu germà, o el seu fill, o la seva esposa... agafa el testimoni i segueix la seva tasca de fer arribar al món què està passant, encara que no hagin estat mai periodistes". 

Sobre el tractament que la premsa europea està fent del genocidi, Kayed Hammad explica que "he vist de tot, no es pot generalitzar", tot i que està clar que els bons periodistes "busquen la veritat, la persegueixen, i no canvien el relat encara que els vulguin comprar". Admet, de tota manera, que "ho esteu fent força bé" i que està content perquè "avui, tothom coneix la causa palestina".