Nous temps, nous hàbits

L’Èlia Benet té 21 anys, viu a Rubí amb els seus pares i estudia el grau de Comunicació i Indústries Culturals a la Universitat de Barcelona. Afirma estar informada “d’allò que m’interessa”, tot i que reconeix que no acostuma a anar més enllà del titular. Accedeix a les notícies a través d’X, de TikTok i, en menys mesura, d’Instagram. De tant en tant, mira l’Està passant, el programa d’humor de TV3, a través del qual també s’informa del que succeeix al país i al món.

En canvi, en Jordi Benet, el pare de l’Èlia, de 54 anys, segueix l’actualitat a través dels telenotícies de TV3, del 324 i del diari digital Vilaweb. Al matí, després de llevar-se, posa rac 1 i escolta durant uns minuts els titulars del dia. “Abans era subscriptor de l’Ara, però m’he desenganxat força dels mitjans tradicionals”, confessa.

Finalment, l’àvia de l’Èlia té 90 anys. Es diu Lola Mas i també és de Rubí. Es considera una persona ben informada del que passa al seu voltant. Li interessa la informació política i l’actualitat. “Tot el que passa al món”, afirma. La seva font d’informació és la televisió, concretament els informatius de TV3 i el Més 324. “Quan vivia el meu marit, sempre hi havia diaris a casa, i els llegia”, diu, però ara només fulleja el Diari de Rubí, que té una edició quinzenal en paper i que li permet estar al dia del que passa a la seva ciutat.

Saturació informativa

En Jordi reconeix que “estem saturats informativament”. L’Èlia hi està d’acord. Des que es va crear el Col·legi de Periodistes, l’any 1985, fins ara, l’oferta informativa ha augmentat de manera exponencial, però el temps que tenim per consumir informació és, si fa no fa, el mateix.

El periodista i professor universitari Josep Maria Martí i Martí, que va ser director de Ràdio Barcelona i ser Catalunya, i degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, adverteix que aquesta situació ha provocat que la informació que rebem sigui cada cop més breu i més fragmentada, i que hagi augmentat la competència d’emissors que volen captar la nostra atenció. “Ha passat el moment de la informació de fons i estem en el temps dels titulars”, afirma Martí, que creu que “malgrat que rebem més informació, estem pitjor informats”. L’exdegà ho exemplifica amb una citació d’Iñaki Gabilondo, que deia que, després d’un tsunami, el primer que falta és l’aigua potable.

Laura Pérez Altable, cap d’estudis del grau de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra i investigadora en Comunicació Social, coincideix en aquesta anàlisi. “El fet que tinguem més accés a la informació no vol dir que tinguem més consciència d’allò que passa al nostre voltant”, assegura. 

D’altra banda, Joan Cal Sánchez, exdirector executiu del grup de comunicació Segre, assenyala que la saturació informativa actual ens ha portat a haver “d’escandalitzar contínuament per poder tenir l’espectador sempre atent”. Aquest periodista lleidatà d’origen gallec alerta que això afavoreix els discursos d’odi, que són més cridaners i capten més l’atenció del públic.

Nous canals

Els canvis en la dieta mediàtica són molt clars. Segons l’informe Digital News Report 2025, a Espanya la televisió encapçala el consum informatiu, amb un 54%, seguida de les xarxes socials amb un 46%. Però els diaris impresos, en només sis anys, han vist reduïda la seva audiència a la meitat –del 38% al 19%–, mentre que en aquest mateix període la ràdio ha caigut del 27% al 18% i les edicions digitals de mitjans tradicionals han passat del 
44 al 25%. El canvi de paradigma, doncs, està clar. 

Val a dir que fins a la popularització d’Internet, i sobretot de les xarxes socials, la dieta informativa de la població era molt perceptible i procedia dels mitjans de comunicació de massa: la premsa escrita, la ràdio i la televisió. Amb l’aparició dels mitjans digitals, s’ha produït una “plataformització del sistema mediàtic”, afirma Pérez Altable, amb “molts més canals que ofereixen continguts d’entreteniment i informatius que formen part de les nostres dietes mediàtiques”.

En aquest sentit, la professora de la Pompeu Fabra explica que les generacions més joves “consideren que ja no tenen la necessitat d’anar a un mitjà de comunicació convencional –ràdio, diari digital o televisió– per assabentar-se de l’actualitat; si passa alguna cosa important, ja els arribarà a través de les xarxes socials”.

Per a Cal, la conseqüència d’aquest fet és que la gent “no és conscient de la font, de la procedència de la informació, que pot ser un periodista, un influencer o un bot”. “Em sorprèn trobar-me gent, fins i tot amb formació universitària, que identifica com a fonts periodístiques emissoress d’informació que no ho són”, admet l’exdirector del Segre.

“Escullo ser feliç”

L’Èlia reconeix que té més interès en les notícies que la mitjana de les persones de la seva edat. L’estudiant de Comunicació explica que té molts amics, fins i tot alguns que estudien la mateixa carrera que ella, a qui no els interessen gens les notícies. En preguntar-li per què creu que passa això, la jove respon que és per evitar el malestar. “Ens adonem que tot se’n va a la merda i evitem l’ansietat que això ens produeix passant de tot. És un mecanisme de defensa: escullo ser feliç”, explica. 

Laura Pérez Altable ha estudiat l’evitació de les notícies, un fenomen que ha augmentat considerablement durant els darrers anys. Segons la seva investigació, impulsada per la càtedra Futurs de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, un de cada cinc joves evita consumir notícies. 

La investigació, coordinada per Pérez Altable, ho relaciona amb la sobrecàrrega informativa, que provoca que “els joves se sentin aclaparats per la informació”. En el mateix sentit del que apunta l’Èlia, la investigadora destaca que un altre dels motius que expliquen la desafecció informativa és la resposta emocional negativa a les notícies, per “una qüestió d’autoprotecció i de salut mental”. 

Pérez Altable subratlla que aquesta tendència va fer-se especialment evident durant la pandèmia, en què moltes persones, no només joves, van decidir desconnectar de les notícies com a mesura de protecció.

Cansament mediàtic

El rebuig a les notícies també es detecta en persones de més edat. En Jordi Benet, el pare de l’Èlia, admet que a ell també li passa. “M’he desentès força de les notícies, sobretot a través dels mitjans més tradicionals” i reconeix que hi ha “cansament mediàtic”.

El darrer informe Digital News Report sobre notícies digitals de l’Institut Reuters, publicat aquest 2025, destaca que el 37% d’espanyols admeten evitar el contacte amb les notícies de forma deliberada. I que ho fan per desconfiança (35%), sobrecàrrega informativa (35%) i per l’impacte negatiu de les notícies en el seu estat d’ànim (34%). L’informe també parla sobre el nivell d’interès i la confiança en la informació. Així, el 40% d’espanyols assegura desconfiar de les notícies, enfront del 32% que hi confia. 

En aquest aspecte, Martí considera que “no s’ha estudiat bé el cansament medià-tic”, i afirma que està relacionat amb la sobreabundància de la informació i amb la falta de confiança en els missatges que rep la població, que pensa que el temps és limitat i no vol perdre’l en coses que no es creu.

No obstant això, que cada cop hi hagi més persones que admeten que no volen consumir notícies no implica que no estiguin informades. En una entrevista a Mèdia.cat, publicada l’any 2022, Eduardo Suárez, director editorial de l’Institut Reuters, reconeixia que no és així. “Estem més ben informats del que pensem”, assegurava. En el cas dels joves, per exemple, Pérez Altable destaca que, encara que no en siguin conscients, “la informació els arriba d’una manera o altra”.

El paper del periodisme

Tot i així, una cosa és rebre informació i una altra de ben diferent és que aquesta informació sigui certa. Martí creu que “la desinformació és el principal risc de la democràcia”. Una afirmació que està alineada amb el 75% d’espanyols que en el darrer informe Digital News Report assegura que el periodisme contribueix a la democràcia. En aquest sentit, Pérez Altable afirma que una democràcia es basa en el fet que la ciutadania rebi informació veraç, que és essencial perquè les persones puguin prendre decisions en l’àmbit públic, i alerta que “la desinformació es difon de manera molt més ràpida que la informació i costa molt desmentir-la”. 

Per part seva, el que fou exdirector executiu del grup Segre reclama separar els continguts periodístics de la resta d’informació i que es faci èmfasi en els productes que estan certificats per la feina d’un professional. En aquest mateix sentit, la cap d’estudis de Periodisme de la Pompeu Fabra considera que els periodistes “han d’aportar les claus per entendre el que està passant i ajudar a identificar allò que és veritat i allò que és mentida”.

“Els periodistes són els fabricants d’aigua potable”, afirma Martí, tot i que també reconeix que dins mateix de la professió hi ha persones que han contribuït a empitjorar la qualitat de la informació que circula, ja sigui per acció o per omissió. Per a l’exdegà del Col·legi de Periodistes, “el periodisme és més necessari que mai, malgrat els periodistes”, i demana que s’exerceixi la professió “allà on es juga el partit”, ja sigui a les xarxes socials, per on s’acostuma a informar l’Èlia; a la premsa digital i la ràdio, per on li arriben la majoria de notícies a en Jordi; o a la televisió i la premsa en paper, per on s’assabenta de l’actualitat la Lola.