Violència masclista a Figueres: com informar amb respecte i responsabilitat
Davant la difusió d’imatges de l’assassinat d’una dona a mans de la seva exparella a Figueres, el Col·legi de Periodistes i el Consell de la Informació recorden als professionals i als mitjans la necessitat de preservar els màxims criteris ètics i deontològics en una cobertura tan sensible.
El dret a la informació és un pilar essencial de qualsevol societat democràtica, però aquest dret comporta també una responsabilitat que exigeix exercir-lo amb rigor, respecte i sensibilitat, especialment en casos de violència masclista.
El marc del crim: violència masclista
Les informacions confirmen que la víctima era una dona trans. Tot i aquesta circumstància, el marc principal d'aquest crim és el de la violència masclista: es tracta d'un assassinat comès per la seva exparella, i és en aquest context on ha de situar-se el gruix de la cobertura informativa. La identitat de gènere de la víctima és un element rellevant que mereix ser tractat amb rigor i respecte, però no hauria de desplaçar ni confondre el marc explicatiu central del fet.
Els principis deontològics aplicables
El Col·legi recorda els principis recollits al Codi Deontològic de la professió periodística i, de manera específica, els punts 9 i 12, que apel·len al respecte al dret a la privacitat i a la dignitat de les persones, i a la necessitat d'actuar amb una especial sensibilitat en situacions de dolor i patiment. Això inclou evitar la difusió d'imatges o continguts que puguin vulnerar aquests drets o provocar una revictimització de les persones afectades i del seu entorn.
La publicació o difusió d'imatges explícites que permeten identificar o exposar la víctima d'un crim, especialment quan es mostra el cos sense vida o en circumstàncies especialment dures, obliga a una reflexió profunda sobre els límits entre l'interès informatiu i el respecte a la dignitat humana. Informar no és mostrar-ho tot.
Eines i documents de referència
El document Drets i límits del periodisme gràfic assenyala que el dret a l'honor i a la dignitat no desapareix amb la mort i que el tractament de les imatges de persones difuntes exigeix una especial cura. La difusió d'imatges que exposin una víctima en circumstàncies especialment vulnerables ha de respondre sempre a un interès informatiu clarament justificat, i no a criteris de morbositat o impacte visual.
Des del Col·legi posem a disposició dels professionals dos documents complementaris: els Criteris sobre el tractament de les violències masclistes als mitjans de comunicació, per evitar la banalització, el sensacionalisme, i les Recomanacions per al tractament informatiu del col·lectiu LGBTI+, reeditades recentment, que ofereixen criteris específics per a una cobertura respectuosa de la identitat de gènere de la víctima.
Una crida a la ciutadania
La responsabilitat informativa no recau únicament en els mitjans. En un ecosistema on les imatges circulen de manera immediata i massiva a través de les xarxes socials, fem una crida a la ciutadania perquè prioritzi la informació contrastada i procedent de fonts fiables, i actuï amb prudència davant la difusió de continguts que busquen generar impacte o viralitat al marge dels criteris periodístics.
En moments especialment delicats, el periodisme responsable és una eina imprescindible per informar la ciutadania sense renunciar als principis ètics que sostenen la professió i preserven la dignitat de les persones.
