Ramon Pellicer: «Per ser un bon periodista cal tenir-ne vocació»

Per Maria Roura

Comença puntualment la conversa amb Ramon Pellicer, una de les cares més identificables de l’espai informatiu del nostre país, a l’auditori de la Biblioteca Carles Rahola, ple a vessar d’un públic delerós de seguir una de les veus que formen part de la memòria col·lectiva de molts de nosaltres.

A través de les preguntes ben treballades que li ha fet la periodista Alba Martínez Miralpeix, la conversa «Ramon Pellicer, el periodista elegant» n’ha repassat la trajectòria passant per les interioritats dels telenotícies, dels diferents programes que ha dirigit i del funcionament de la redacció de TV3, tot compartint la seva manera de fer periodisme social, rigorós i de proximitat.

Des del 2007 i durant més d’una dècada, ha estat la veu i el rostre del Telenotícies vespre, i l’ha convertit en l’informatiu més vist de Catalunya. El 2025 es va acomiadar del Telenotícies després de vint-i-tres anys, en un moment transcendental de renovació dels informatius, agraint la confiança de l’audiència i reivindicant la responsabilitat del servei públic en temps de canvi. Va estar més de vint anys al capdavant dels informatius de TV3 i, al desembre, el vam veure conduint en solitari La Marató: «un regal per a qualsevol periodista, però que és un gran repte i comporta un gran esforç, amb molta càrrega emocional i esgotament físic». La Marató, diu Pellicer, explica molt bé un altre concepte necessari, que és l’equip, la suma de talents de molts professionals de diferents àmbits, essencial en la producció i realització de qualsevol programa.

Si us penseu que s’ha jubilat aneu ben errats, perquè durant la conversa ens ha compartit un dels seus projectes de futur. Prepara un nou programa, dedicat a temàtiques socials, fidel a la vocació que l’ha acompanyat tota la vida: explicar el país, escoltar-lo i donar veu allà on cal. Un projecte del qual està molt orgullós i en el qual hi és des del moment zero: pensant en la sintonia del programa, en quina ha de ser la realització i en tot el procés de creació. «Això fa que sigui un moment molt interessant i gratificant personalment, que em permetrà tocar més d’un gènere, amb reportatges en directe, sense renunciar a l’actualitat», explica. Periodisme social en franja horària competitiva amb altres programes punters. Li agrada la competència, diu sorneguer.

La conversa segueix amb bon ritme i Pellicer afirma que el periodisme és un ofici que no s’abandona mai, i adverteix de la perillositat de les xarxes socials i els nous hàbits de consum de la informació. L’element bàsic, però, és la credibilitat, insisteix.

Es reafirma en la idea que el periodisme és vocacional. Llegir diaris, escoltar la ràdio, veure la televisió, dona criteri i facilita la feina. «Soc molt exigent amb els estudiants de periodisme, perquè ells han fet una aposta, i no perdono que no segueixin l’actualitat», afirma.

I ara ve la nostàlgia: «Abans, quan jo començava, hi havia il·lusió i ganes d’aprendre. Ara que torno a donar classes, detecto en els meus alumnes que els falta la motivació necessària per ser un bon periodista».

Finalment destaca que la familiaritat amb els espectadors rau en el fet que els mires als ulls a través de l’objectiu de la càmera i això fa que et reconeguin i que confiïn en la informació que els transmets: «Et fas creïble. Malfia’t d’algú que no et mira als ulls».

Amb una carrera que abraça més de tres dècades, la seva mirada serena i experimentada sobre el periodisme, els mitjans i la societat l’han convertit en un convidat excepcional en aquesta Setmana dels Rahola. Ningú n’ha sortit decebut.