-
-
El Casal de l’Avi acull fins al 28 de novembre l’exposició anual amb les millors imatges presentades als Premis Carles Rahola de Comunicació Local.
La coordinadora de la secretaria de direcció dels SSTT de Cultura es fa amb la Mosca Grossa amb el 30% dels vots, mentre que el director de Comunicació del Girona FC s'endú la Borda amb el 55% dels vots.
Albert Requena i Televisió de Girona recullen la Mosca del Col·legi, i el Grup Fundació Ramon Noguera rep la Mosca de Sant Narcís.
L'exposició «Veus silenciades» es pot visitar fins a finals de novembre al vestíbul dela biblioteca pública Carles Rahola de Girona.
L'homenatjat, nascut a Celrà, va rebre el reconeixement amb orgull i afirmant que formar part del Col·legi "és com tornar a casa".
El president de la Demarcació de Girona, Jordi Grau, va destacar la seva trajectòria "sòlida i llarga" i que és "un enamorat de l'ofici".
La peça creada per Montserrat Costa s'inspira en la llegenda de Sant Narcís i suggereix el vol «furiós de les mosques i el seu recorregut en moviment».
La Fundació Ramon Noguera rebrà la Mosca de Sant Narcís; i Televisió de Girona i Albert Requena són distingits amb la Mosca del Col·legi.
Carlus Gay, Helena Romagós, Montse Codina i Paula Pairó aspiren a fer-se amb la Mosca que reconeix la feina ben feta i que faciliti la tasca periodística.
Els candidats a rebre la Mosca Borda són el gabinet de comunicació del Girona FC, el coordinador de Comunicació de l'Ajuntament de Girona, el gabinet de Comunicació de Presidència de la Generalitat i el cap de premsa de l'Ajuntament de Palamós.
El 20 d’octubre, el periodista Ramon Besa va recollir el premi Ofici de Periodista –la màxima distinció que atorga el Col·legi de Periodistes de Catalunya– en un acte a la seu central de l’entitat. La Junta de Govern del Col·legi va decidir, per unanimitat, atorgar-li aquest guardó en reconeixement d’una trajectòria marcada pel rigor, la passió i la defensa d’un periodisme lliure i compromès amb els valors ètics de la professió. A continuació, reproduïm, íntegre el parlament de Besa:
La intel·ligència artificial agilitza el periodisme d’investigació, però només l’ètica i el criteri del professional garanteixen el seu valor.
Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.
La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme.
La intel·ligència artificial generativa afecta de ple moltes professions. Al llibre "Anatomía de una foto" (PhotoClub Anaya, 2024), Tino Soriano reflexiona, amb multitud d’exemples, sobre com aquesta tecnologia està transformant a marxes forçades el món de la fotografia. Els seus arguments es basen en el coneixement de la professió –té una llarga trajectòria i ha rebut nombrosos premis– i en la gran quantitat de documentació utilitzada. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre, concretament el que intenta respondre si avui dia la paraula fotògraf té sentit en un món de registres artificials.
Girona
Carrer Nou del Teatre, 1, 17004 Girona972 20 91 62667 98 48 72secretariagirona@periodistes.catDilluns a divendres (9:00h a 15:00h) i dimecres tarda (16:00h a 19:00h)Actes de premsa
Borsa de treball
03/11/2025 San Sebastián de Los Reyes03/11/2025 Barcelona31/10/2025 Barcelona31/10/2025 L'Hospitalet de Llobregat
