• Demarcacions
  • Les oficines del Parlament Europeu a Espanya ofereixen cinc places de comunicació: dues a Barcelona i tres a Madrid. La convocatòria està oberta fins al 31 de maig a mitjanit i començaran entre el setembre i l’octubre amb una durada de cinc mesos.

    Estrès, esgotament i baixa satisfacció són alguns dels principals malestars dels periodistes. Vine a la presentació d'aquesta guia, elaborada pel Col·legi de Periodistes i el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, per millorar el benestar emocional dels professionals de la informació i la comunicació. L'acte de presentació tindrà lloc el proper 29 de maig a les 18.00 h a la sala d'actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Cal inscripció prèvia. 

    Periodista, ex-presidenta de la demarcació de les Terres de l'Ebre i catedràtica emèrita del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació, Amparo Moreno Sardà, és una de les deu participants de la Memòria Oral del Periodisme Català, un fons documental que mitjançant entrevistes explica el periodisme entre els anys 1966 i 1986.

    El Grup de Treball de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Catalunya organitza un segon debat sobre els actuals reptes de la comunicació per abordar amb experts l'escenari que planteja la Intel·ligència Artificial. L'acte tindrà lloc el dijous 30 de maig, a les 18.30 hores, a la seu de Barcelona del Col·legi de Periodistes (Rambla de Catalunya, 10). Cal inscripció.

    Aquest divendres 24 de maig a les 11 hores, un grup de recerca de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona presentaran els resultats de l’enquesta realitzada a joves universitaris de Catalunya sobre la seva percepció envers la Unió Europea. L'acte se celebrarà a la sala d'actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Cal inscripció prèvia.

    El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, anuncia que la pròxima convocatòria del guardó introduirà canvis en algunes categories per incloure els pòdcasts i les plataformes d’streaming i reconeixerà també treballs transmèdia

    Jordi Pacheco

    En plena era digital, la narrativa radiofònica ha evolucionat influenciada per la interconnexió i les demandes d’una audiència cada cop més participativa. La ràdio ja no és només so, sinó una amalgama digital que desafia les rutines tradicionals. Així, veiem com les emissores actuals apleguen una sèrie d’elements que l’Observatori de la Ràdio a Catalunya anomena “perímetre digital”. Es tracta de satèl·lits que graviten en la seva òrbita i que el mitjà ha sabut fer-se seus. Entre ells, les xarxes socials, que han permès augmentar la relació amb els oients.

    Anna Pruna Galdón

    Hi ha molts periodistes que, amenaçats o perseguits pel fet de denunciar les dictadures i la corrupció dels seus governs, es veuen obligats a refugiar-se en altres països.Tal com ha demostrat Reporters Sense Fronteres, és un fenomen global. Alguns d’aquests periodistes són de ràdio. I, tot i haver marxat, malgrat les dificultats, segueixen posant-se davant del micròfon. No ho fan, però, des de mitjans generalistes, sinó a ràdios locals o bé aprofitant les plataformes de pòdcasts. Continuen, doncs, sent la veu dels que han deixat enrere.

    Marga Durá

    La crònica de les ràdios locals acumula gairebé un segle de vida, des dels llunyans anys trenta, quan van néixer les primeres emissores en català emparades pel voluntarisme. Unes característiques que, després del desert que va suposar el franquisme, tenen les ràdios de proximitat que neixen amb l’arribada de la democràcia, quan, a finals dels setanta, Ràdio Arenys i Ràdio Rubí van obrir un camí que han seguit unes dues-centes emissores. Un model particular que, enmig d’un món cada cop més globalitzat, juga amb força l’aposta per la informació local.

    Olga Garcia Camps

    El desembre, el Report.cat va publicar un reportatge que portava per títol “El conflicte més mortífer” sobre l’elevat nombre de periodistes morts en la guerra entre Israel i Hamàs i les dificultats d’informar des de Gaza. Lamentablement, tres mesos després, el títol del reportatge encara és vigent i el nombre de periodistes morts a Gaza ja ascendeix a noranta-cinc, tot i que algunes fonts l’eleven fins a cent vint. Són les veus silenciades que han deixat de ser els ulls del món, que ja no informen del que succeeix a La Franja.

    Jordi Morató Bullido

    Sílvia Cóppulo, és una de les veus i les cares més populars del nostre país. Va començar a treballar a la ràdio amb dinou anys i, des de llavors, ha desenvolupat la seva carrera professional als mitjans audiovisuals, activitat que compagina amb la consultoria de comunicació, la docència i la investigació. Es tracta de Sílvia Cóppulo, una de les personalitats més rellevants de la història de la comunicació a Catalunya. Parlem amb ella sobre la seva trajectòria professional, especialment a la ràdio.

    Borsa de treball

    23/05/2024 Barcelona
    23/05/2024 Barcelona
    22/05/2024 Tarragona
    21/05/2024 Escaldes-Engordany