• Conclusions taller 'Periodisme responsable davant els conflictes'

    15 maig, 2018

    Un dels tallers que es van impartir al IV Simposi sobre Llibertat de Premsa fou el de 'Periodisme responsable davant els conflictes', moderat per Ezequiel Ramon, professor associat de Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Llegiu-ne les principals conclusions.

    2 maig, 2018
    Autor:
    Montse Palau

    Fernanda Ramírez, Universitat Pompeu Fabra. 'La cobertura periodística del Caso Ayotzinapa en Noticieros Televisa. Análisis del tratamiento informativo desde la perspectiva del framing y la responsabilidad social.'

    A Mèxic hi ha una mitja de 14 desaparicions per dia. En aquest context la Fernanda se centra en el cas Ayotzinapa, on van morir 9 persones i hi arriben a 43 desapareguts en uns fets ocorreguts en 2014 i que encara no s'han aclarit.

    Televisa és la cadena més popular en aquest país (que compta amb una tassa de penetració de TV del 98,3%). Ha tingut dificultats a l'hora d'accedir al material, ja que el mateix canal no l'ha volgut facilitar les peces del telediari, malgrat que sí que els hi van oferir les de les telenovel·les. Aquest mitjà, en un context de marcat paral·lelisme polític, concentra el 80% de la publicItat institucional.

    Gal·la Argelaga, Universitat Pompeu Fabra. 'El ciberassetjament a dones periodistes a Twitter'

    Analitza el rol dels periodistes com a víctimes. Fins a quin punt està fomentat per les xarxes (no es centra només a Twitter), o són un espai més on es fa evident? No és només exercida pels homes, sinó que hi ha casos de dones que es comporten de manera agressiva envers persones del mateix sexe. En canvi, per patir-la, només cal ser dona i mínimament atractiva.

    La metodologia utilitzada és entrevista en profunditat a professionals afectades. En una d'aquestes, l'Elvira Lindo diu que el té tot per ser atacada: escriu per a infants (activitat que no es pres seriosament) i a més, una parella exitosa.

    És difícil de combatre, ja que socialment està acceptat com el 'preu de la fama' (normalitzat com dany col·lateral que s'han d'acceptar per ser part de la professió). Tampoc està tipificat com delicte. Per combatre'l, a més de mesures judicials, s'ha d'inculcar la cultura de la participació i tolerància.

    Aleis Blanco, David Figuerola i Elena Melgarejo, Universitat de Lleida. ‘Ètica informativa en el tractament del terrorisme i el conflicte polític en el periodisme per a infants’

    En una exposició interactiva, els tres recercadors han exposat el seu treball sobre l'exercici de periodisme responsable amb el col·lectiu d'infants. El cas d'estudi ha estat compost per les peces relacionades amb l'atemptat de Barcelona i Cambrils i amb l'1 d'octubre (terrorisme i política) al telediari InfoK, destinat als més menuts. Amb entrevistes i animacions simplificaven aspectes complexos i portaven tranquil·litat dimensionant els conflictes.

    Des del cognitivisme, el psicòleg Jean Piaget apostava pel desenvolupament moral, una clau proposada és la introducció dels nens i nenes al món de les notícies a partir dels 11 anys. Concepte com l'horari de protecció 'reforçada', i una actitud proactiva que en lloc de treure'ls de la pantalla s'aposta per un rol actiu adaptant els continguts al segment de l'audiència.

    Cristian Cortés, Helder Alves, Ariadna Recasens i Daniel Berciano, Universitat de Lleida. ‘El referèndum de l'1-O a les portades de la premsa catalana, espanyola i internacional’.

    La polarització evidenciada en el conflicte territorial es va reproduir la jornada del referèndum de l'1-O en la premsa catalana i espanyola (l'apartat internacional de la recerca encara no es troba definit). El Punt Avui i el diari Ara van optar per obrir amb il·lustracions amb una clara crida a la participació. La Vanguardia va ser el més balancejat de tots els analitzats, i l'únic que no va exhibir cap bandera a la primera plana. El País va apel·lar a la democràcia posicionant-se de manera explícita publicant l'editorial del dia a la portada, de la mateixa manera que el van fer La Razón i l'ABC. Aquests dos últims van anar inclús més lluny gairebé amb un to pamfletari.

    Laura Amigó, Aina Caseras, Paula Gaudens i Anna Vilés, Universitat de Lleida. ‘Noves plataformes de filtracions en xarxa: els Panama Papers a la premsa espanyola i europea’.

    La plataforma Wikileaks, de Julian Assange, va obrir una nova era al periodisme d'investigació, continuada pel Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ) i el cas dels Panama Papers. La present recerca tracta de com influeix aquesta nova pràctica en les rutines de 'news making', focalitzant en la publicació El Confidencial, que junt amb La Sexta van ser els mitjans espanyols que van formar part de l'equip de 400 periodistes de 80 països que van destapar més d'11 milions d'arxius deixant en evidència grans evasors fiscals.

    Patricio Achig, Roger Prieto, Mercè Gonzàlez, Sergi Amorós, Universitat de Lleida. 'O secuestro de Fariña'.

    Al febrer de 2018, una jutgessa va ordenar el segrest del llibre Fariña, de Nacho Carretero, arran d'una denúncia presentada dos anys abans per l'exalcalde de O Grove, José Bea Gondar. L'exmandatari gallec, que havia estat absolt pel Tribunal Suprem per un defecte de forma en la declaració d'un testimoni, va carregar contra l'autor i l'editorial Libros del KO per la vulneració al dret d'honor al ser citat en l'obra. Altres casos sonats al voltant dels límits de la llibertat d'expressió i censura han estat els de les publicacions El Cocodrilo, El Jueves i Interviú, on es retrataven a persones públiques i a la monarquia.

    Un fenomen inherent a la prohibició és el desencadenat 'efecte Streisand', d'infoxicació o psicologia inversa, que provoca un interès inusitat donant més publicitat. En el cas analitzat, ha significat la venda de 10 exemplars per minut, que esdevingui primer al rànquing d'Amazon i trending topic mundial a Twitter. Entre els grans beneficiats ha estat Atresmedia, productora que va llançar la sèrie al voltant de la història entre narcotràfic, política i poder.

    Marcos Richarte, Andrea Guillén, Anna M. Gómez. Universitat de Lleida. La vida moderna i els límits a l’humor.

    Fins on ha d'arribar l'humor? Quins temes no han de ser susceptibles d'acudits? Als darrers anys l'opinió pública europea ha estat sacsejada per la matança de Charlie Hebdo provocada per caricatures de Mahoma. No obstant això, la utilització de l'humor per tractar assumptes tabús pot tenir un indesitjat efecte 'banalitzador'?

    Entre els tres programes de la cadena SER La vida moderna més visualitzats a YouTube es troben la visita d'Andrea Levy, del Partit Popular, rebuda amb crits de "fascismo del bueno" i una emissió especial des del monument franquista Valle de los Caídos.

     

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari

    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.