• David Fernàndez: “Els projectes de revolució mai surten a la primera”

    22 novembre, 2018

    L’exdiputat de la CUP i periodista va participar ahir, a Manresa, en el cicle “Cosmògraf” que debat durant el novembre sobre els conceptes revolta i transformació. David Fernàndez va conversar amb el periodista i cap de política de RAC1, Marc Martínez Amat.

    David Fernàndez
    Autor:
    Xavier Serrano

    La sala d’actes del Casino de Manresa es va veure desbordada pel nombrós públic que volia escoltar David Fernàndez. El periodista i exdiputat de la CUP va ser convidat per la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes per debatre sobre revolta i transformació, tema central del cicle “Cosmògraf”, que se celebra durant el mes de novembre a la capital del Bages. Entrevistat pel periodista de RAC1 Marc Martínez Amat, Fernàndez va parlar molt del moment que viu Catalunya. “Canviar la societat és una tasca apassionant que requeix el seu temps”, va dir. Va lamentar que, hores d’ara, amb els judicis als polítics empresonats a punt, encara no hi hagi una estratègia mobilitzadora clara. Va reclamar que es convoqui una taula ja.

    Fernàndez va assegurar que la desobediència és l’únic camí a la independència i que el procés serà llarg. “Els projectes de revolució mai surten a la primera”  i, en aquest sentit, va albirar que caldrà un altre 1 d’octubre. “L’1 d’octubre va arribar per quedar-se i els seus fruits encara han de créixer molt i molt”. Va afegir que a Catalunya hi ha una revolució en marxa, hi ha gran voluntat transformada i un projecte “essencialment antihistòric” perquè ha renunciat a la por i a la violència.      

    Durant l’entrevista, es va repassar la trajectòria personal i professional de Fernàndez. Les seves grans influències, va reconèixer, han estat la seva mare, l’Ovidi Montllor i el periodista Pepe Rei. El moment més difícil de la conversa va ser quan va parlar de l’exili de la seva amiga Anna Gabriel. Va explicar que ella el va trucar a la feina i van quedar a casa seva. L’Anna li va dir que només tenia vint minuts, que marxava cap a Suïssa. “Tot el que volia dir-li no cabia en vint minuts”. Ella se'n va anar i ell es va quedar cinc hores a la mateixa cadira.

     

    • Foto:
      X.S.
    • Foto:
      X.S.
    • Marc Martínez Amat
      Foto:
      X.S.

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari