L’estudi que Eulàlia Pagès defineix com a “treball titànic” engloba 458 referències de dones i un centenar de fotografies, moltes inèdites. El projecte ofereix testimonis de tots els àmbits de la ràdio: locutores, tècniques de so, productores, etc. Susanna Tavera considera que “és un llibre excel·lent, sòlidament construït i poc comú, pel seu desenvolupament historiogràfic, la recerca bibliogràfica i perquè ha desfet una penombra. La veu de les dones pren el paper”.
Neus Bonet, un dels testimonis directes en el llibre, valora l'aportació del llibre com a “relat històric de les moltíssimes dificultats que hem patit les dones dedicades a la ràdio”. Motiu pel qual “hauria d’estar present a totes les facultats de comunicació i merèixer l’atenció del Consell Audiovisual de Catalunya”, afegeix l'exdegana. Valora el pas de “programes femenins a programes feministes”, malgrat la dificultat encara existent d’arribar a llocs de comandament. Bonet esmenta la fotògrafa Pilar Aymerich i les seves paraules “jo escric amb la llum” per crear l’analogia per les dones de ràdio: “escrivim amb la veu”.
Elvira Altés també es refereix a Aymerich, autora de la fotografia de la portada del llibre, quan agraeix els suports rebuts. Menciona Sandra Balagué, la seva “mà dreta”, i al Col·legi de Periodistes “la segona casa a Barcelona”. Fa un emotiu recordatori a la figura de la periodista Montserrat Minobis, i envia un missatge d’ànim a Júlia Otero. Explica l’anècdota quan ambdues es van conèixer en unes proves i Otero en sentir Altés va exclamar: “Quina veu més maca!”
Núria Ramon ressalta el “suport explícit per part de l’Institut” i es pregunta on són les dones quan les facultats de comunicació estan plenes de dones i només un 30% tenen el paper d’opinadores. Adverteix del camí a recórrer davant els resultats del darrer estudi de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. I acaba amb una crida: “Comunicadores feministes, us necessitem!”
Davant les preguntes del públic assistent, Elvira Altés va desvelar un nou projecte: el futur comissariat d’una exposició sobre Victòria Pujolar. I, com era d'esperar, l'acte es va acomiadar amb un sentit "salut i ràdio".
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari