A aquesta conclusió ha arribat el periodista i doctor en comunicació, Jordi Prades, que la setmana passada va ser convidat per la demarcació Terres de l’Ebre del Col·legi de Periodistes a presentar la seva recent tesi doctoral.
Amb el nom de
Periodisme i recerca. La mediatització del conflicte ambiental a les Terres de l'Ebre, la tesi de
Jordi Prades fa un buidatge del mitjans de comunicació del últims quinze anys i aporta catorze entrevistes per a fer una anàlisi del conflicte ambiental a les Terres de l'Ebre en les seves dimensions econòmica, ambiental i social. Perquè
"sense aquestes tres dimensions -diu-
no es pot parlar de desenvolupament sostenible", i entenent per mediatització anar més enllà dels mitjans per arribar a altres àmbits de la societat, ja que
"la comunicació forma part del mateix conflicte"
Jordi Prades, que entén doncs "
la mediatització, el conflicte i el dret ambiental com a processos comunicatius", agafa les Terres de l'Ebre per al seu estudi en tant que exemple característic del que és
"un territori perifèric marginal" que proveeix amb els seus productes els nuclis hegemònics i que ha donat peu a diversos conflictes ambientals al voltant de l'energia, els residus i l'aigua.
Manifestant-se no gens optimista pel que fa als resultats de la declaració del territori estudiat com a Reserva de la Biosfera per part de la UNESCO,
Jordi Prades diu que hi ha tres models de reserva: l'anomenat desenvolupament sostenible que, creu, és un oxímoron i una gran mentida perquè els recursos són finits; un segon model que s'ha de consensuar amb els diferents agents del territori, també els moviments socials i, finalment, el model basat en la veritable justicia ambiental i ecològica, en la qual no hi tindrien cabuda, per exemple, les centrals nuclears.
D'entre les entrevistes realitzades per a la seva tesi, i a propòsit del tractament per part dels mitjans de comunicació del conflicte ambiental a les Terres de l'Ebre durant els últims quinze anys, el periodista es va referir explícitament a la que va fer a
Sílvia Tejedor, en la qual la presidenta de la demarcació Terres de l'Ebre, que va presentar l'acte d'ahir, manifesta la necessitat de fer un
"periodisme d'interpretació" per anar més enllà de la immediatesa, és a dir, per aportar alguna cosa més que la última notícia.
Jordi Prades ha treballat en diversos mitjans de comunicació, en gabinets de comunicació institucionals i en projectes europeus de recerca en comunicació. Actualment és professor de la Universitat Rovira Virgili i project manager de la Càtedra Internacional URV/Repsol d'Excel·lència en Comunicació. La seva tesi doctoral ha estat dirigida pel doctor
Jordi Farré Coma, director de la Càtedra i professor del Departament d'Estudis de Comunicació de la Falcultat de Lletres. La investigació s'ha fet en el marc del programa Martí i Franqués d'ajuts a la investigació, amb el finançament de l'Associació Ascó-Vandellós II i de la Fundació Endesa.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari