La consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, i el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros i Cuadras, han signat avui el contracte de comodat que habilitarà l’ingrés a l’Arxiu Nacional de Catalunya el fons documental personal del periodista i polític ecologista Santiago Vilanova i Tané. Es tracta d’un conjunt documental d’un enorme interès per a la història del periodisme i, en particular, per documentar el naixement i primer desenvolupament del moviment ecologista a Catalunya, tant en el pla de la reflexió teòrica com en el de l’activisme social i polític.
La voluntat del periodista ha estat la de donar-ho en propietat al Col·legi de Periodistes de Catalunya, entitat a la qual forma part des dels anys setanta i que sempre ha estat vinculat. Durant l'acte de signatura, el degà ha destacat el gran gest de generositat i la confiança dipositada en el Col·legi de Periodistes ja que es tracta d'un "valuós llegat, fruit de més de cinquanta anys de trajectòria professional i compromesa".
Des de fa més de mig segle, Santiago Vilanova ha produït i aplegat un arxiu de gran valor històric com a resultat de la seva tasca periodística, del seu paper com a pioner de l'activisme ecologista i nacionalista i de la consultoria ambiental a Catalunya, així com de la seva activitat política, literària i artística. En l’estat actual, té un volum de més de 700 capses d’arxiu, a més d’altra documentació textual en carpetes i de material gràfic i audiovisual conservat en àlbums i cintes de vídeo.
Entre aquestes milers de documents, destaquen els aplegats i produïts per a l’elaboració de les seves obres de recerca i reflexió ecologista (així com per a les conferències de la mateixa temàtica) i per a les novel·les publicades; els de la militància política a Nacionalistes d’Esquerra, Alternativa Verda-Moviment Ecologista (en una primera etapa), Els Vers-Alternativa Verda, Solidaritat Catalana per la Independència i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP); els documents resultat de la seva acció i vinculació amb entitats i activitats del moviment ecologista a nivell català (com ara el Grup Constituïm o les jornades locals sobre vulcanologia o ecologia marina, entre altres), europeu (European Ecologial Action) i mundial (Simposis Internacionals Una Sola Terra); els que reflecteixen la seva activitat periodística al Diari de Barcelona i El Correo Catalán, com a director de la revista ecologista Userda o com a consultor ambiental (Gea-Consultors ambientals); així com la informació aplegada en relació a les energies renovables o els espais més impactats per l’emergència climàtica (com ara la illa de Pàsqua o el llac Baikal).
Santiago Vilanova i Tané (Olot, 1947), format a la Universitat Autònoma de Barcelona, va iniciar la seva activitat professional en el món periodístic com a redactor al Diario de Barcelona (1971-1973, 1977) i a El Correo Catalán (1973-1977), i després com a director de la revista Actual (1982) i del Diario de Barcelona (1983-1984). Vilanova va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme el 1983.
En l’àmbit de l’activisme ecologista, ha participat en la fundació i direcció d’entitats com ara el Col·lectiu de Periodistes Ecologistes de Catalunya, l'associació Una Sola Terra (1989-2010) o el partit Els Verds-Alternativa Verda. També ha dirigit la primera revista ecologista catalana Userda (1977-1981). A més, va ser diputat al Parlament de Catalunya com a independent a les llistes de Junts per Catalunya (2020).
Entre les seves publicacions hi ha més d'una vintena de llibres, centrats sobretot en la difusió de la problemàtica mediambiental. Hi destaquen El combat ecologista a Catalunya (1979) i L’emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse (2021).
El 2014 el Departament de Cultura i el Col·legi de Periodistes de Catalunya van signar un conveni de col·laboració per a la recuperació, preservació i difusió dels llegats personals dels periodistes catalans, molts dels quals són o han estat membres del Col·legi.
Amb aquest acord, ambdues institucions col·laboren en la recuperació dels documents, fons i col·leccions documentals conservats per persones i entitats que han tingut un paper rellevant en la història del periodisme a Catalunya.
L'acord fa referència a documents textuals (manuscrits, i mecanoscrits), materials impresos, imatges, cartells, i enregistraments sonors i audiovisuals que puguin ser objecte de tractament arxivístic. Fins a la data d’avui, el Centre de Documentació Montserrat Roig ha preservat els llegats de Carlos Nadal i Gaya, Joaquim Perramon Palmada, Josep Maria Huertas Clavería i Agustí Pons i Mir, i donacions parcials d'Àngel Camacho i Alfons López i Tufet.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari