• El periodista Josep Maria Planes és nomenat manresà il·lustre

    20 juliol, 2017

    El Ple de l'Ajuntament de la capital del Bages ha aprovat, per unanimitat, la petició que havia impulsat un grup d'entitats de la ciutat, entre les quals el Col·legi de Periodistes de Catalunya. 

    Enric Badia defensant la concessió del titol de manresà il·lustre a Josep Maria Planes
    20 juliol, 2017
    Autor:
    Jesús Sagués

    L’Ajuntament de Manresa ha aprovat aquest dijous la concessió del títol de
    Manresà Il·lustre al periodista Josep Maria Planes (1907-1936), destacant que
    “Planes va ser un periodista excepcional que fou assassinat per un escamot de la
    FAI a la carretera de La Rabassada amb només 29 anys”.

    El reconeixement a Josep Maria Planes arriba un any després que un grup
    d’entitats, entre les quals la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de
    Periodistes, s’apleguessin en una comissió per demanar a l’Ajuntament de
    Manresa que reconegués al periodista com a Manresà Il·lustre, el màxim honor
    de la ciutat. La petició es va presentar el 2016 coincidint amb el vuitantè
    aniversari de la seva mort i amb l’aval de 254 signatures. L’objectiu de la
    proposta era “rescatar de l’oblit un professional excepcional, pioner del
    periodisme d’investigació a Catalunya”, segons es destaca en l’acord que s’ha
    pres.

    En nom de la Comissió Planes ha intervingut el president de la Demarcació
    Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Enric Badia, que ha
    destacat “la saviesa literària” del periodistes, el seu arrelament a la ciutat i als
    mitjans d’aquell moment i el seu prestigi en el món del periodisme i la cultura
    de Barcelona dels anys 20 i 30.

    La Comissió Josep Maria Planes va prendre el compromís de celebrar l’Any
    Planes (2016-2017) amb un programa d’activitats orientat a reivindicar la vida i
    obra del periodista. L’Any Planes es va inaugurar formalment el 2 de juny de
    2016 amb el lliurament de IV Premi Josep M. Planes de periodisme, al saló de
    sessions de l’Ajuntament de Manresa, i és previst que es tanqui el 14 de
    setembre d’enguany, amb l’acte solemne de col·locació del quadre de Planes a
    la galeria de Manresans Il·lustres i el lliurament del premi Josep M. Planes
    2017.

    Entre les activitats promogudes en aquest Any Planes, destaca un cicle de
    xerrades sobre les diferents facetes del periodista, l’exposició “A propòsit de
    Josep Maria Planes (1907-1936)” i la teatralització de l’obra “Nits de
    Barcelona”.

    La Comissió Josep Maria Planes és formada per la Fundació Independència i
    Progrés, l’Associació Memòria i Història de Manresa, El Col·lectiu Desvalls, la
    Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), la Fundació
    Universitària del Bages (FUB), Òmnium Bages, la Demarcació Catalunya
    Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya, els periodistes Pep Corral i
    Jordi Finestres i l’historiador Jordi Sardans.

    Planes va iniciar la seva activitat periodística al diari El Pla de Bages. També va
    col·laborar en revistes manresanes com Ciutat i Dia. Però de ben jove va
    instal·lar-se a Barcelona. Es tractava d’un home llegit més que no pas gran
    estudiós, amb una gran facilitat per escriure i transmetre, i el món de la cultura
    barceloní ben aviat es va adonar del seu talent. Va fer amistat amb homes que
    després han tingut un nom en la nostra literatura com ara Josep Maria de
    Segarra, Avel·lís Artís Gener (Tísner), Josep Pla, JV Foix… entre altres.

    A Barcelona va publicar en les principals publicacions del moment, com ara
    Mirador, i va dirigir algunes de les publicacions que més nom tenien en aquells
    anys com Imatges i La Publicitat.

    Va destacar pel seu nivell literari en tots els gèneres, des de la crònica cultura a
    l’esportiva, passant per el que es podria considerar els inicis a Catalunya del
    periodisme d’investigació. Home d’esquerres i catalanista, profundament
    defensor de la república, es va enfrontar a través d’un debat d’idees amb els
    responsables del pistolerisme. Aquest sector el va amenaçar, primer, i,
    finalment, el va anar a buscar en una casa de la capital catalana on s’amagava.
    Se’l van endur a la carretera de la Rabassada i li van disparar set trets al cap,
    quan només tenia 29 anys. Després de la guerra, com destacava Enric Badia en
    la seva intervenció en el ple municipal, tones de silenci van cobrir la seva obra.
    Ara, Manresa fa el màxim reconeixement que pot fer la ciutat a una de les seves
    figures del món de les lletres més significades.

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari