Jordi Robirosa: "La cultura és bàsica també per fer periodisme esportiu"

Amb 40 anys de trajectòria a TV3, Robirosa va repassar vivències, anècdotes i reflexions d'una carrera marcada per la passió pel bàsquet i, especialment, per un estil narratiu únic i inconfusible, tal com va explicar, inspirat en "el play by play nord-americà, amb un ritme viu i descriptiu", que va ser possible gràcies al tàndem que va formar amb Natxo Solozàbal, exjugador del Barça, al capdavant de les retransmissions. "Narrar amb ell era especial, perquè era ell qui entenia de bàsquet", va subratllar. 

Respecte dels seus inicis en el món del periodisme, Robirosa ho tenia clar. "Volia fer periodisme. No hi havia pla B", va afirmar amb rotunditat. Tot i haver estudiat també Arqueologia i admetre amb ironia que el periodisme "ens ha salvat d'un mal arqueòleg", -ja que mai va anar a buscar el títol-, el seu futur passava per posar-se davant d'un micròfon.

Un dels molts records que va compartir amb el públic va ser la primera retransmissió que va fer sol, a Split, on el Barça va jugar contra l'equip de la Jugoplastika. "Vaig veure que allò era el que més m'agradava", va confessar, tot i els nervis que va passar.

La cultura per entendre l'esport

La conversa també va posar en valor la cultura com a base imprescindible per explicar l'esport, en el sentit que quan "un periodista va a un país per narrar un partit, també ha de conèixer noms i aspectes clau de la seva història", va remarcar el periodista.

A preguntes del públic, va compartir també la seva faceta de col·leccionista: té gairebé 1.200 llibres d''El Quixot' i unes 12.000 insígnies esportives. Una combinació que retrata perfectament un binomi: l'esport és cultura i la cultura és clau per fer bon periodisme esportiu.

No hi van faltar paraules d'afecte cap a Manresa, ciutat de bàsquet que sempre l'ha estimat i d'on guarda grans records professionals i personals.