La política com a show televisiu
El politainment es refereix a la combinació de la informació política i l’entreteniment. Des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi de Periodistes, Francesc Ponsa ens revela com programadors i polítics es beneficien de l’espectacle a la petita pantalla.
El desenvolupament de les televisions privades i, posteriorment, el naixement d’Internet va propiciar la proliferació de nous gèneres i formats en els diferents mitjans de comunicació. Un d’ells és l’infotainment, concepte que reuneix dues de les principals funcions dels mitjans de comunicació: la informació i l’entreteniment. Aquest gènere va ser la resposta a la creixent competència audiovisual i a la lluita per l’audiència. La tendència periodística que va promoure consisteix a representar la realitat en clau espectacular. És a dir: seleccionar els continguts en funció de l’impacte que poden causar sobre l’audiència en lloc de la capacitat per subministrar informació rigorosa i rellevant.
Segons Salomé Berrocal, professora de Comunicació política de la Universitat de Valladolid, l’infotainment televisiu es manifesta en tres vies paral·leles. Per una banda, en la incorporació de notícies lleugeres (les soft news, que tenen poca importància informativa) en detriment de les notícies d’anàlisi (les hard news). Per l’altra, en la inclusió de temes informatius de gran transcendència en formats destinats a la distracció de l’espectador, com els magazins o els programes contenidors. Un bon exemple és l’ús que l’any 2005 el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va fer del programa Gran Hermano per divulgar el Tractat per a una Constitució Europea. I per últim, el tercer tipus de continguts de politainment són aquells formats que parodien l’actualitat informativa.
