• La reflexió no està renyida amb l'humor

    21 febrer, 2021

    Toni Clapés va oferir una lliço magistral sobre el periodisme i la pandèmia en una brillant conversa amb la periodista Isabel Pascual, dins la IX Setmana dels Rahola

    Toni Clapés i Isabel Pascual, abans de començar la conversa.
    Toni Clapés i Isabel Pascual, abans de començar la conversa.
    20 febrer, 2021
    Autor:
    Miquel Millan
    Font:
    Diputació de Girona
    Carmina Solano Badia

    La informació no sempre és poder. A raig i sense mesura no ho és. I si es farceix de contradiccions, encara menys. Al cap d’un any de l’inici de la pandèmia, encara són molts els interrogants sobre la COVID-19. Però, la set de conèixer ja no és ni de bon tros la mateixa. Quant menys sapiguem, millor. O més ben dit: quant menys ens expliquin, més tranquils vivim. Hem après a relativitzar les xifres de morts, d’ingressos a les UCI i de contagis. Amb aquesta distància, dades esperpèntiques s’han incorporat a la normalitat, a la nostra quotidianitat. I, en aquest context, ara més que mai l’entreteniment fa de salvavides.

    «La saturació d’informació sobre la pandèmia ens ha abocat a les sèries, com al whisky durant la llei seca», va reconèixer Toni Clapés a l’inici de la segona conversa de la Setmana dels Rahola 2021, amb la periodista de TV3 Isabel Pascual. Va ser el dissabte 20 de febrer al migdia a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, plena fins al límit permès: una setantena de persones. L’acte es va retransmetre en directe pel web de la Diputació i, en acabat, va passar a formar part de la videoteca de la mateixa corporació a Youtube.

    Còmode i desinhibit. Així es va mostrar Toni Clapés davant del públic, majoritàriament seguidors del seu programa. Els assistents hi van reaccionar com un mirall. «L’experiència amb el càncer m’ha fet canviar la perspectiva, ara visc al dia. Em prenc la vida a trimestres, que és quan tinc revisions mèdiques, i em deixo anar més que abans», va explicar sobre aquest canvi d’actitud, que la mateixa audiència de Versió RAC1 constata cada tarda.

    Com a periodista, Clapés no es casa amb ningú: procura posar-hi distància i, si cal, dispara. Pensa que el mateix haurien de fer els professionals del sector, tot i que aquesta no sigui la tendència: «Ara no es valora la centralitat, sinó el periodista de trinxera, que du la samarreta de qui defensa. Els mitjans no busquen la crítica ni el diàleg, i em preocupa aquesta dinàmica». En aquest escenari, l’editor i presentador de Versió RAC1 va assegurar que se sentia com un «salmó», pel fet que el seu esperit crític el fa anar a contracorrent. En aquest sentit, va apel·lar a l’humor com un bon recurs per ser més incisius. «Amb les imitacions diem el que no podem dir», va afirmar.

    Toni Clapés també va fer referència a un altre fenomen actual que li desagrada: el teletreball. «Encara soc d’estilogràfica i llibreta», va admetre. I va qualificar com un «xoc» l’adaptació tecnològica i personal que va haver de fer per possibilitar la feina a distància. Va confessar que aquesta nova manera de treballar li ha complicat les rutines, per exemple, en haver de substituir els guions en paper per pantalles d’ordinador o bé en haver de contactar amb la resta de l’equip (per Whatsapp) per indicar a cadascú quan ha d’entrar en antena.

    Versió RAC1 és el programa líder de la tarda a Catalunya. Són ja 24 temporades i, sobre la continuïtat de l’espai, Toni Clapés va mostrar cert escepticisme. «Cada any he tingut ganes de plegar. Però, fins ara no ho he fet perquè tinc una hipoteca per pagar. Ara ja anem empatats i s’obre la porta per plegar». Va avançar que el març vinent «sacsejarà» el programa amb l’objectiu d’aportar-hi més dinamisme. «Vull fer-hi canvis per veure si així m’ho passo millor. Després ja es veurà», va apuntar, tot i que també va recordar que l’any vinent serà el 25è aniversari del programa i això és un bon «al·licient» per continuar.

    Clapés va reconèixer que té ganes d’altres projectes: «M’agradaria fer un programa nocturn, de repàs de la jornada. Si en fes un al matí, el faria amb un format molt diferent, amb el risc que al cap d’un any em fotessin fora». En aquest sentit, va reflexionar sobre les diferències dels continguts dels programes de ràdio en funció de la franja horària, i va apuntar que a la tarda ha de prevaldre la informació, la reflexió i l’entreteniment. «Al matí, en Basté té un bufet (de notícies i de temes) i s’ho fot tot. Quan arribem nosaltres a la tarda, queda poca cosa: dos crostons de pa, quatre croquetes... i a partir d’aquí ens ho hem de muntar. Nosaltres fem el te de les cinc», va ironitzar.

    En el torn de preguntes, el públic va preguntar a Clapés sobre el seu pas poc reeixit per la televisió. «De moment, tinc aquest tema aparcat. Soc molt feliç a la ràdio. I no he d’estar pendent de segons què, com ara de l’il·luminador», va dir.

    Premis:
    Premis Carles Rahola de Comunicació Local
    • Foto:
      Miquel Millan
    • Foto:
      Miquel Millan
    • Foto:
      Miquel Millan
    • Foto:
      Miquel Millan
    • Foto:
      Miquel Millan
    • Foto:
      Anna Estartús
    • Foto:
      Anna Estartús
    • Foto:
      Anna Estartús

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari

    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.