L'aplicació de la IA en periodisme i comunicació obre un debat imprescindible sobre el futur de la professió

La intel·ligència artificial no només està transformant el periodisme i la comunicació, sinó que està generant un debat profund, urgent i necessari sobre com treballem, com ens formem i com garantim la qualitat i l'ètica de la informació. Aquesta és la idea central que va impregnar la primera Jornada Pràctica d’IA aplicada al periodisme i la comunicació, celebrada a la seu de Barcelona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i seguida també en línia a través del canal de YouTube, amb un centenar de participants virtuals i una cinquantena presencials. Una jornada que ha tingut com a referència l’annex d’IA del nou Codi Deontològic del Periodisme aprovat el passat mes de novembre al VIII Congrés de Periodistes.

En la inauguració de la jornada, el degà del Col·legi, Joan Maria Morros, va situar el marc del debat recordant que la IA "ha deixat de ser una promesa de futur per convertir-se en una realitat quotidiana a les nostres redaccions”. Una realitat, va remarcar, que "exigeix formació, coneixement i reflexió ètica", per preservar la fiabilitat de la informació, la transparència, els drets d'autor i la confiança i credibilitat de la ciutadania. 

El coordinador del Grup de Treball d'IA del Col·legi, Enrique San Juan, va presentar el I Estudi sobre l’ús i impacte de la intel·ligència artificial en el periodisme i la comunicació, amb un missatge clar: El debat continua sent imprescindible. Per aquest motiu, diversos professionals de mitjans de comunicació, agències, docència i innovació van compartir experiències que confirmen que la IA ja és present, però que encara s'estan definint les seves aplicacions. Enrique San Juan va destacar la importància de “posar l’ull dins les redaccions” per entendre com s’adapten, quins reptes i dubtes apareixen, com els resolen i quines tendències estan seguint. 

En aquest sentit, les ponències que van passar per la jornada van permetre observar de prop com els mitjans estan incorporant la IA en els seus fluxos de treball. Un dels exemples més reveladors va ser el d’El 9 Nou, amb el seu director Víctor Palomar, que va mostrar com un diari de proximitat pot desenvolupar una metodologia pròpia per integrar IA en la redacció, des de la documentació fins a la generació assistida de continguts. En l’àmbit radiofònic, José Miguel Cruz, responsable digital i d’IA de COPE Catalunya i Andorra, va exposar aplicacions específiques en ràdio, on la immediatesa obliga a combinar la IA amb criteri editorial i verificació constant. 

San Juan també va subratllar la complexitat d’integrar IA en una estructura de gran teixit informatiu com La Xarxa, amb la intervenció del seu director d’operacions Miquel Herrada, que va evidenciar que la tecnologia no és només una eina: "És un canvi cultural que afecta processos, rols i dinàmiques professionals".

Tanmateix, la jornada va més enllà dels mitjans de comunicació. La IA ja s’aplica en diferents àmbits, com la comunicació corporativa, d'agència i en l’ensenyament. En una taula rodona moderada pel periodista Agustí Rodríguez, amb Carles Singla, professor titular de comunicació de la UPF, i Maria José Vacas, directora de comunicació de Maco&Co, es va posar l’accent en un punt crític: Els reptes i oportunitats de la IA ja no són només tecnològics, sinó també formatius. San Juan va concloure que cal actualitzar els plantejaments acadèmics perquè els futurs professionals arribin preparats a una era en què la IA serà part estructural del treball comunicatiu: "La formació contínua, tant en universitats com en organitzacions, és imprescindible".

Pel que fa a l'aplicació de la IA en mitjans més petits, es va presentar el cas de la revista Tot Molins, amb el seu editor, Moisés Hernández, que va mostrar un model de treball fortament vinculat a la IA, amb voluntat d’innovació i eficiència. San Juan va remarcar la importància de generar debat: “Tots estem construint, tots som pioners, i és clau que es creï una conversa transparent en tots els sentits”.

Per altra banda, la ponència de Gemma Calvet, advocada i consultora, va aportar una visió estimulant i alhora complexa sobre la legislació de la IA, ajudant a puntualitzar alguns aspectes dins d'un marc sovint difícil d’entendre i de dimensionar. San Juan va insistir en el fet que “ens trobem en una situació d'evolució constant” i que "cal estar atents a com es manifesta en la vida quotidiana i en la professió".

Un altre tema rellevant que es va posar sobre la taula va ser el de la comunicació positiva i el periodisme de solucions. A partir de la intervenció de Cristina Grao, d’En Positivo Labs. San Juan en va destacar la necessitat de posar el focus en la relació entre IA, percepció de la realitat i la salut mental. “La comunicació positiva pot ajudar a contrarestar la saturació informativa i la negativitat", i afegia que "la IA pot ser una aliada si s’utilitza amb criteri.”

La jornada va evidenciar que la IA ja és present en tots els àmbits de la comunicació, però que el repte principal és ètic, formatiu i professional. La tecnologia pot fer-nos més eficients, però la confiança i la credibilitat continuen depenent de les persones. San Juan va recordar que cap de les ponències són models perfectes i acabats: “Tots estem en moviment”. En aquest sentit, va emfatitzar que el valor de trobades com aquesta és el fet de generar preguntes, compartir iniciatives i inquietuds i construir de manera conjunta: “Els periodistes som màquines de fer-nos preguntes”, afirmava, "i la IA és una eina que pot ajudar-nos a dibuixar el futur amb més claredat, sempre que es mantingui el debat viu i transparent". Joan Maria Morros ja ho havia exposat a l'inici de la jornada: “Com més intel·ligència artificial hi hagi a disposició dels ciutadans, més necessitarem també el millor periodisme possible.”

Pots recuperar la jornada sencera a través del següent enllaç.