• Un aprenentatge constant

    21 febrer, 2018

    Víctor Amela tanca la Setmana dels Rahola amb un diàleg amb Rosa Gil en el qual destaca que no ha deixat d'aprendre de totes les experiències que ha viscut com a periodista

    Rosa Gil i Víctor Amela van mantenir una conversa distesa a la biblioteca Carles Rahola.
    20 febrer, 2018
    Autor:
    Eddy Kelele
    Font:
    Diputació de Girona

    La biblioteca Carles Rahola va acollir la darrera activitat de la Setmana dels Rahola: «A la contra i en vanguàrdia», una conversa en al qual el periodista i escriptor Víctor Amela va explicar a la periodista i gestora cultural Rosa Gil anècdotes que ha viscut des que es va crear la secció d’entrevistes La Contra a La Vanguardia, ara fa vint anys.

    L’auditori gran de la biblioteca era ple a vessar. I Rosa Gil, primer de tot, va presentar Víctor Amela com "el periodista més transversal que conec" i, seguidament, aquest va explicar part de la seva trajectòria: va començar com a becari a La Vanguardia, on ja porta 34 anys, i des de llavors, no ha  deixat d’aprendre de totes les experiències amb què s’ha anat trobant. «Des que llegia Tintín i fins que vaig sortir de la facultat,somiava escriure i poder signar: quan cada matí veia el meu escrit publicat, jo ja estava content».

    «Vaig créixer com a periodista a la premsa escrita. M’aterria entrar a la televisió i la ràdio, però m’alegro d’haver sortit de la zona de comfort, perquè vaig descobrir que m’agradava», va dir Amela, que va afegir que «la televisió és una finestra al món, i jo podia escriure de qualsevol tema perquè a la televisió hi havia de tot. Això ha estat un privilegi».

    Amela va explicar algunes interioritats del funcionament de La Contra, que fan Lluís Amiguet, Ima Sanchís i ell mateix. «Al principi, fèiem llistes de personatges que volíem entrevistar i ens barallàvem per qui feia cada entrevista, perquè ho fèiem tot junts», va recordar. Ara han après a funcionar d'una altra manera i juguen a sorprendre's i a superar-se. «Intentem sorprendre el lector descobrint personatges anònims o facetes anònimes de persones conegudes. La meva curiositat és el que em fa decidir a qui entrevisto a “La Contra”: entrevisto a qui només de plantejar-m’ho se m’acut ràpidament una pregunta irresistible per fer-li». Amela va continuar explicant: «Tries un personatge, et documentes i fas l’entrevista amb la idea de no fer la mateixa pregunta que han fet d’altres». Va assenyalar que, en aquests vint anys, a La Vanguardia "ha anat canviat tot. Tot, menys La Contra: és un raconet on el lector se sent a gust"

    I va afegir que entén l’entrevista com un gènere de ficció, i ell —com si fos un cineasta— munta les respostes per explicar una història: «Construeixo un relat que segueix un fil argumental amb coherència i identitat». En aquest sentit, va comentar que la seva feina és "comprendre" què li explica l'entrevistat i "comprimir-ho" per fer-ho fàcil al lector. 

    També va fer un repàs de la professió i del paper del periodisme en el futur: «El periodisme és un ofici fràgil perquè treballa amb idees intangibles, però és un element imprescindible per a la salut i la vertebració de la societat. Sense aquesta professió no existiria la societat tal com l’entenem. Seria una societat sense cohesió». Amela va afegir que el periodisme és «fins i tot més important que la política, perquè podem estar sense govern... sempre que hi hagi diaris». I va sentenciar que «el periodisme és un exercici molt fràgil però imprescindible».

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari

    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.