• Per un periodisme digne!

    10 novembre, 2017

    El Col·legi de Periodistes de Catalunya ha organitzat aquest divendres, 10 de novembre, una jornada amb l’objectiu d’analitzar, debatre i reflexionar sobre les causes i conseqüències de la precarietat laboral en la professió, a més d'abordar les possibles solucions. La trobada ha finalitzat amb la presentació d’un Manifest contra la precarietat laboral i el periodisme digne, el Manual de Bones Pràctiques per a la contractació dels periodistes a l’administració i la campanya #GratisNoTreballo, amb la que es vol conscienciar dels abusos que aboquen a la precarietat dels periodistes.

    Ricardo Gutiérrez, Secretari general de la Federació Europea de Periodistes
    Autor:
    Jordi Rovira

    La iniciativa va sorgir de les conclusions del sisè Congrés de Periodistes de Catalunya, celebrat tot just fa un any, amb la voluntat d'analitzar amb el sector les inestables condicions laborals que viuen molts professionals del periodisme i la comunicació. 

    El fet que una bona part dels periodistes es trobin en una situació precària no vol dir que s'hagi d'acceptar i normalitzar aquesta realitat. Tal com ha recordat durant la inauguració la degana, Neus Bonet, "cal garantir unes condicions laborals dignes perquè un periodisme precari deixa la ciutadania molt coixa de democràcia". I també ho ha advertit el fotoperiodista Samuel Aranda, perquè "la societat ha perdut la confiança en els mitjans de comunicació, de manera que hem de ser més durs que mai a l’hora per protegir la nostra credibilitat i defensar el periodisme".

    Amb aquesta premisa, des del Col·legi de Periodistes de Catalunya es considera que el periodisme “low cost” és inacceptable i per aquest motiu va recollir la proposta dels professionals de la informació que reclamen treballar per fer front a la precarietat laboral. Una vegada més va quedar clar que la precarietat laboral en el món del periodisme existeix i és greu. Si més no així ho van posar de manifest les dades de l’enquesta de Report.Cat, el setmanari digital del Col·legi, que va presentar l’Adrián Caballero, i on s'assenyala que un 71% dels periodistes que treballen en mitjans a Catalunya es considera en situació precària. Un aspecte que corroboren també les dades de l’informe “A tant la peça”, que va presentar l’Elisenda Rovira, de Mèdia.Cat, on es posa de manifest que el problema no només son els baixos preus per peça que cobren els autònoms que es paguen sinó també el temps que es triga a cobrar-los.

    La precarietat, però, no significa només baixos salaris. Ho deia a l'inici de la Jornada el Secretari General de la Federació Europea de PeriodistesRicardo Guitérrez, que recordava que també significa uns horaris laborals més llargs, un volum de feina cada vegada més gran, més estrès, treballadors a qui se’ls demana fer tasques per a les quals no estan formats, falta de personal i pèrdues de lloc de treball, entre d'altres.

    Les cares de la precarietat

    Una de les exposicions més punyents, sens dubte, va ser conèixer de primera mà les diferents cares de la precarietat. Especialment dels periodistes freelances i autònoms. Les periodistes Agnès Llorens i Maria Garcia van explicar com hi ha casos en què han de combinar tres, quatre o cinc feines per arribar a finals de mes, com s’han de pagar elles mateixes el material per treballar, com es queden sense vacances, com treballen més hores que un rellotge i com a vegades els sous son tan baixos que acaben pagant per treballar, de manera que la sensació d’“estar cremat” és cada cop més intensa. En David Meseguer va recordar la figura del “periodista orquestra”, que ha d’estar agafant notes mentre grava, fa fotos i actualitza les xarxes socials i l'Eddy Kelele va evidenciar el cas dels fotoperiodistes. Un sector especialment afectat per la inestabilitat, les imatges que es distribueixen gratuïtament i la falta d’unes tarifes bases que permetin assegurar un mínim vital. També l'ex-corresponsal a l'Afganistan Mònica Bernabé va recordar l’alta factura personal que paguen molts periodistes, especialment les dones, que sovint sacrifiquen la seva vida personal per la vida professional, com per exemple, la renúncia a la maternitat. Perquè com va recordar Isabel Muntané, la precarietat té cara de dona, ja que segueix existint diferències entre homes i dones a tots nivells –salarial, de responsabilitat, en l’especialització, en els espais d’opinió- malgrat que les dones cada cop tenen més formació en el mon de la comunicació.

    Quins són els reptes i les solucions?

    Des de les Facultats de Comunicació de la UAB i la URL, Maria José Recoder Carme Basté van fer una pinzellada de la situació a les universitats, en un context en què tenim 500 nous graduats en periodisme cada any que el mercat de treball no pot absorbir, o com a mínim fer-ho d’una manera digna. I des del Sindicat de Periodistes, Ramon Espuny va posar sobre la taula la manca de blindatge legal, especialment en el cas dels col·laboradors i autònoms, i la necessitat de superar les divisions i mostrar una posició comuna.

    Des del Col·legi de Periodistes de Catalunya, ara fa un any, es va posar en marxa un Grup de Treball sobre la Precarietat que ha realitzat una sèrie de propostes encaminades a millorar la situació dels periodistes sabent que és un dels principals problemes de la professió, però també que és un tema d'enorme complexitat. Es tracta d'evitar les conseqüències que té tot plegat en la qualitat del periodisme: menys periodisme d’investigació, més sensacionalisme, notícies menys contrastades, amb menys context, un periodisme menys crític…

    Campanya #GratisNoTreballo

    Un dels principals problemes que travessa la professió són les ofertes laborals que proliferen amb sous i condicions inacceptables. Per aquest motiu durant la Jornada es va presentar aquesta campanya engegada pel Col·legi on tots els professionals del periodisme i la comunicació poden denunciar les ofertes abusives a gratisnotreballo@periodistes.cat. Posteriorment seran analitzades pel mateix Grup de Treball i, si cal, denunciades públicament a les xarxes socials amb l'etiqueta #GratisNoTreballo. No deixa de ser una mesura més per conscienciar empreses, mitjans de comunicació, i societat en general, de la precaria situació laboral de molts periodistes actualment. 

    Manual de Bones Pràctiques per a la contractació a les Administracions Públiques

    El Grup de Treball de Gabinets del Col·legi de Periodistes de Catalunya va elaborar i presentar durant la Jornada un document de bones pràctiques, específic per a la contractació de periodistes per als gabinets i departaments de premsa i comunicació de les diferents administracions públiques. Des del Grup es va explicar que s'ha fet perquè sovint les places públiques no es cobreixin amb els perfils professionals adients i competents i que aquests llocs de treball, una vegada coberts, no encaixen en el vigent sistema de cossos i escales de funcionaris i treballadors públics, ni pel que fa a les tasques que es desenvolupen, ni a les retribucions que es perceben.

    Manifest per un periodisme digne

    Des del Col·legi de Periodistes de Catalunya, finalment, constatant amb preocupació com les condicions laborals dels professinals han empitjorat paulatinament en els darrers anys, va presentar durant la Jornada un manifest des d'on reivindicar l'exercici del periodisme en condicions dignes. Perquè entenem que la feina dels periodistes és un dels pilars que apuntala una societat plural i democràtica, ja que la informació veraç i contrastada és imprescindible perquè la ciutadania pugui decidir lliurement el seu futur. 

    Consulta els vídeos de la jornada amb només un clic!

     

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari

    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.