Una maquinària ingent

Les Nacions Unides van néixer, oficialment, el 24 d’octubre del 1945. Vuitanta anys després, fins a 193 estats en formen part. Així doncs, explicar tant els seus objectius com la seva missió i tot el que té lloc dins d’aquesta immensa organització implica una feina ingent. Per això, el Departament de Comunicació Global de les Nacions Unides, dirigit des del 2019 per Melissa Fleming, la secretària general adjunta de Comunicació Global, s’ha convertit, des de fa molt de temps, en un dels generadors d’informació internacional més potents del planeta.

Com que l’onu és un actor clau en la diplomàcia internacional, la gestió de la informació global, la promoció del diàleg entre cultures, estats i pobles i la transmissió d’informació a tots els nivells són essencials per fer arribar la tasca de l’organització arreu, i també per explicar la situació sociopolítica en certs escenaris crítics o en conflicte.

“El Departament de Comunicació Global de les Nacions Unides informa audiències globals –mitjans de comunicació, estats membres, població mundial, ongs, socis...– sobre el que succeeix al món i els reptes que afrontem pràcticament en tots els àmbits de les nostres vides”, explica Sherri Aldis, directora del Centre Regional d’Informació de les Nacions Unides (unric), que, des de la seva seu a Brussel·les, coordina la comunicació de l’onu per a vint-i-dos països de l’Europa occidental, en tretze idiomes. “Expliquem a les persones el paper de les Nacions Unides en situacions clau que les afecten: la prevenció de conflictes, el manteniment de la pau, la implementació dels objectius de desenvolupament sostenible per al 2030 i el Pacte per al Futur, així com la defensa dels drets humans”, apunta Aldis.

Tanmateix, els objectius comunicatius de l’onu van un pas més enllà. “Procurem crear un ecosistema d’informació més saludable per a tothom, mitjançant l’intercanvi de fets, proporcionant eines per ajudar les persones a identificar la informació falsa i creant una guia perquè totes les parts interessades la puguin utilitzar amb l’objectiu de promoure la integritat de la informació a escala mundial”, destaca Aldis.

Equips extensos

El funcionament del Departament de Comunicació Global de l’onu és complex i extens. Compta amb seixanta oficines arreu del món i més de 750 treballadors. “A trets generals, el Departament de Comunicació Global s’organitza en tres divisions: campanyes i operacions en països, notícies i mitjans de comunicació, i divulgació”, explica Aldis.

A més, diversos departaments de la Secretaria de les Nacions Unides disposen també dels seus propis equips de comunicació especialitzats, com, per exemple, els de manteniment de la pau o els d’assumptes econòmics, socials o humanitaris, entre d’altres. Així mateix, recorda Aldis, “cada organisme especialitzat de les Nacions Unides compta també amb personal de comunicació que s’ocupa de les seves qüestions específiques. Aquesta tasca es coordina entre els mateixos departaments, els organismes especialitzats i el Departament de Comunicació Global”.

En més profunditat, la divisió de campanyes i operacions en països crea i distribueix campanyes mundials sobre les prioritats de l’onu. També assessora en gestió de reputació i comunicació de crisi, i coordina una xarxa de seixanta centres d’informació en més de vuitanta idiomes.

La divisió de notícies i mitjans de comunicació produeix notícies i reportatges al voltant de les Nacions Unides i les seves prioritats en mitjans impresos, d’àudio, televisió, vídeo i fotografia, digitals i en xarxes socials en àrab, xinès, espanyol, francès, anglès, suahili, portuguès i rus per al públic i perquè siguin reutilitzats pels mitjans de comunicació de tot el món.

La divisió de divulgació o extensió promou el diàleg amb la societat civil, el món acadèmic i els mitjans a través d’activitats com la del Model de les Nacions Unides (mun), visites guiades i exposicions. També gestiona programes educatius i publicacions per difondre la missió de l’onu, que, segons Aldis, és la de “contribuir a la creació d’un món on totes les persones prosperin en pau, dignitat i igualtat, en un planeta sa”.

Fonts i directrius

“La nostra funció principal és fer de pont entre l’onu i tothom que en vulgui saber alguna cosa: estic en contacte constant amb els mitjans de comunicació, però també atenem qualsevol persona interessada que es posi en contacte amb nosaltres”, explica Leticia Álvarez, responsable de comunicació de l’onu per a l’Estat espanyol i Andorra. Pel que fa al recull de la informació, Álvarez afegeix que “a cada missió hi ha companys que informen des del terreny sobre la situació, els canvis i les accions que s’emprenen des de l’onu. També assistim a les conferències i reunions internacionals”.

Un dels reptes d’informar des de les Nacions Unides és conèixer a fons totes les institucions que en depenen i fer servir correctament l’argot específic. Hi ha diversos llibres d’estil, segons el tipus d’informació que donen. “Jo estic en constant formació. Fa dos anys que vaig entrar al Departament de Comunicació i encara em queda molt per aprendre sobre el funcionament intern de les diverses institucions així com dels departaments que formen l’onu”, confessa Álvarez, que admet que la seva feina demana una formació constant.

Així mateix, comunicar des de l’onu té unes directrius essencials que divergeixen del periodisme habitual. “Tota la informació ha de provenir de l’onu mateixa. Si no és així, ha d’estar molt justificat i, evidentment, ha de sortir d’una font ofi-
cial contrastada per l’organització”, explica Álvarez. Així, les Nacions Unides volen garantir una neutralitat en totes les seves comunicacions, que han de reflectir les diferents perspectives possibles implicades.

En aquest sentit, la vida personal de l’equip humà de les Nacions Unides també ha de reflectir aquesta vocació d’imparcialitat. “Els treballadors estem sotmesos a una sèrie de limitacions diverses. Una de les més evidents és que no podem participar en cap reivindicació popular o manifestació. Com a periodista,  això és difícil, però ens demanen ser tan neutrals com sigui possible, també fora de les oficines, ja que l’onu és una institució políticament neutral”, explica la responsable de comunicació de l’onu per a l’Estat espanyol i Andorra.

Voluntat de servei

Més enllà de les particularitats d’informar de les accions que duen a terme les diverses oficines i entitats de l’onu, tant la directora de l’unric de Brussel·les, Sherri Aldis, com la responsable de comunicació per a Andorra i Espanya, Leticia Álvarez, coincideixen que el que es fa des de l’onu no és periodisme, sinó comunicació. Per a Aldis, “la comunicació institucional i el periodisme convencional tenen propòsits i rols diferents. La comunicació de les Nacions Unides promou la missió i les iniciatives de l’onu, tot informant, educant i advocant per qüestions mundials com la pau, la seguretat, els drets humans o el desenvolupament sostenible, mentre que el periodisme està destinat a informar el públic sobre l’actualitat de manera objectiva, exercint control democràtic”. En la mateixa línia, Álvarez assegura que “l’esperit crític que caracteritza el bon periodisme a l’onu es transforma en voluntat de servei. El repte és explicar de manera planera tot el que fem, i des de totes les perspectives implicades”.