Una Mosca que juga amb la llum

Una caixa de metacrilat de color blau fosc crea un espai petit i íntim, alhora fosc i transparent. En un filferro enrotllat, també de color blau, s’hi ha enganxat unes mosques retallades sobre llautó. En aquest espai, la llum hi té «un paper important», perquè creua les parets de la caixa i «dona a l’escena un aspecte misteriós». L’alar furiós de l’eixam vol suggerir el vol «furiós de les mosques i el seu recorregut en moviment».

La peça s'ha presentat en roda de premsa a la seu del Col·legi de Periodistes de Girona, i la seva creadora, Montserrat Costa, ha explicat que s’ha inspirat en «la llegenda i el misteri de Sant Narcís i les mosques de l’any 1286», i confessa que el procés de realització «ha estat llarg», però això li ha permès «interioritzar la peça i gaudir de les experiències sensorials que m’oferia».

Montserrat Costa (Barcelona, 1943) és pintora i artista plàstica interdisciplinària. Des de 1966 viu i treballa a Girona. Ha compaginat la pràctica artística amb la docència de pintura al Centre Cultural La Mercè de Girona i altres escoles. L’any 1976 participa activament en la vida artística de la ciutat com a membre de l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona (ADAG) i des de altres iniciatives col·lectives. El 1977 fa la primera exposició individual a la Galeria 3 i 5 de Girona. Del 1980 al 1988 realitza la seva obra en exclusiva per a la galeria Espais de la ciutat.

Ha fet més d’una trentena d’exposicions individuals i un centenar de col·lectives a ciutats com  Girona, Barcelona, Madrid o València. També ha exposat a França, Itàlia, Anglaterra o el Japó. 

La Mosca de Sant Narcís 2025 reconeix els 60 anys de la Fundació Ramon Noguera

El president de la Junta de Girona del Col·legi de Periodistes, Jordi Grau, ha donat  a cóneixer els guanyadors de la Mosca de Sant Narcís i del Col·legi.

La Mosca de Sant Narcís distingeix aquest 2025 la Fundació Ramon Noguera.  «Sis dècades millorant la vida de les persones que ho tenen menys fàcil és prou raó», ha dit Grau. 

L’any 1965 naixia l’Associació Pro-Minusvàlids Psíquics Àngelus, fundada pel químic i empresari gironí Ramon Noguera (1911-2000).  Trenta anys més tard, el 1995, ja convertida en un referent en l’atenció integral de persones amb discapacitat intel·lectual, l’Associació Àngelus va passar a ser la Fundació Ramon Noguera.

Han passat trenta anys més, i la Fundació segueix mantenint el ferm compromís per la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual. Ofereix atenció a la infància i als adults, dona suport a les famílies, i potencia les habilitats de cada persona perquè tinguin accés a oportunitats laborals dignes.

Doble Mosca del Col·legi: per als 40 anys de Televisió de Girona i per a la trajectòria d'Albert Requena

La Mosca del Col·legi, en aquesta edició, serà doble, i reconeixèra la trajectòria de Televisió de Girona i del periodista col·legiat Albert Requena. 

Televisió de Girona va fer les primeres emissions l’any 1985, gràcies al col·lectiu Kinema Grup, que va mobilitzar molta gent entusiasta per col·laborar en diversos àmbits de la producció i habilitar els primers estudis de televisió. La seva programació es va consolidar progressivament a partir de 1990 i, el 1997, es va constituir com a empresa. Més endavant, Kinema Grup i els socis particulars es van retirar i, després de diversos canvis, TV Girona es consolida sota la presidència d’un sol accionista, Joaquim Vidal i Perpinyà, al 2005. Els estudis i la redacció, instal·lats al carrer Nou, permeten a tots els ciutadans veure com es fa la televisió en directe.

En aquests 40 anys, incomptables professionals han fet les seves primeres passes a l’ofici davant i darrere de les seves càmeres. Televisió de Girona ha canviat de seu, de tecnologia i de presentadors, però «sempre s’ha mantingut fidel a la voluntat d’explicar què passa a la ciutat i de donar veu als gironins».

Albert Requena López (Ribes de Freser, 1957) va ser el delegat de Catalunya Ràdio més de vint anys. Home de ràdio, però també habitual de mitjans escrits, es va col·legiar al 1990 i sempre ha estat un membre molt actiu del Col·legi, fins i tot després de la seva jubilació, ara fa una mica més de tres anys. Grau ha confessa que aquesta Mosca «em fa especial il·lusió, perquè l'Albert és un bon amic», ha destacat Grau.

L’Albert va anar a parar al periodisme a principis dels anys vuitanta. Portava dotze anys treballant de llauner a Ribes de Freser quan li van oferir compaginar la seva feina amb les corresponsalies d’El 9Nou i de Ràdio Olot a la Vall de Ribes. Això el va portar a fer l’accés allà universitat per a majors de 25 anys i, quan estava fent primer de periodisme a la UAB, va trobar feina a la secció de comarques del Diari de Girona. Un any més tard, el 1989, es va traslladar a viure a Salt i, passat un altre any, es va incorporar a la delegació de Girona de Catalunya Ràdio, feina que va compaginar amb la corresponsalia de l’Avui.

Va ser el delegat de Catalunya Ràdio a Girona entre 1993 i 2016, quan va cessar per passar a ser redactor de territori. El darrer dia del 2021 es va prejubilar, i el juliol del 2022 es va jubilar definitivament. Però no ha parat: col·labora amb El Ripollès fent articles, i en tertúlies a diverses emissores de ràdio. Ha guanyat dos cops el Premi Miquel Diumé de Ràdio dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local, i té una de les Mosques Grosses que es van lliurar només dos anys entre els companys de professió al periodista més simpàtic i al més esquerp.

També s'han presentat avui els finalistes a rebre les Mosques Borda i Grossa. Aquí trobareu qui són i com votar. 

Les Mosques de la Informació 2025 tindran lloc el dimecres 22 d’octubre, a les 8 del vespre, a l’Auditori Josep Irla de la seu de la Generalitat a Girona. L’acte de lliurament dels guardons és obert a tothom.