• Una taula rodona sobre l'ètica periodística a Internet presenta el nou Codi Deontològic

    27 abril, 2017

    El periodista Salvador Alsius va explicar la feina que ha suposat renovar el Codi Deontològic de la professió al nombrós públic que va omplir la sala Miquel Diumé del Col·legi de Periodistes de Girona

    anals i Salvador Alsius, en la presentació del nou Codi Deontològic a Girona
    Laura Fanals i Salvador Alsius, en la presentació del nou Codi Deontològic a Girona
    27 abril, 2017
    Autor:
    Anna Estartús

    El membre del Consell de la Informació de Catalunya, Salvador Alsius, va exposar a la seu de Girona del Col·legi de Periodistes com es van treballar els canvis que ha incorporat el Codi Deontològic de la professió.

    Prèviament, Alsius va fer un recordatori de com es va començar a crear aquesta reglamentació. A finals de la dècada dels 80 el Col·legi de Periodistes de Catalunya va començar a plantejar-se redactar el Codi Deontològic dels periodistes. El 1989 a Espanya va esclatar el cas Guerra: Juan Guerra, germà del vicepresident del moment, Alfonso Guerra, va ser acusat de corrupció i des del món mediàtic es van donar diferents versions sobre el succeït. En aquest context, el Col·legi de Periodistes va creure que no era el millor moment per regular la professió, així que la idea es va tancar en un calaix. Anys després es va recuperar la idea del Codi Deontològic i el 1992 es va presentar en el marc del II Congrés de Periodistes. El 1997 es va formar el Consell de la Informació (CIC), un òrgan que s’encarregaria de vetllar pel compliment d’aquest codi.

    Vint anys després, hi ha hagut molts canvis a la professió. A poc a poc,  els mitjans s’hi han anat adaptant. És per això que el CIC va veure convenient introduir modificacions al Codi Deontològic per adequar-lo als nous temps. Aquests retocs es van presentar el novembre del 2016 en el VI Congrés de Periodistes.

    "El Codi Deontològic hauria de ser com els manaments de la Llei de Déu per als periodistes: intocable" (Salvador Alsius)

    Alsius va voler deixar clar que els dotze punts del Codi no han canviat, tot i que sí que s'hi han fet matisos i pot haver variat la redacció: "Els temps, els mitjans, canvien, però el Codi Deontològic, no". Sobre el Codi Deontològic va dir que és (o hauria de ser) "com els manaments de la Llei de Déu per als periodistes: intocable", i va puntualitzar que el que ha donat més de joc a l'hora de renovar-lo són els sis annexes que l'acompanyen. Aquests annexes són recomanacions sobre la manipulació d'imatges, Internet, el plagi, el tractament de conflictes bèl·lics, l'ús del terme "il·legal" referit a persones i la cita de nacionalitats i ètnies. Els canvis més importants del Codi Deontològic fan referència a la nova realitat que genera Internet (el sector que més debat comporta i del qual se’n fa més ús) en la professió periodística i, en aquest sentit, Alsius va confessar que "ens va portar molta feina" el punt que parla de "la permanència de les informacions a Internet, el dret a l'oblit"

    Amb la sala Miquel Diumé del Col·legi de Periodistes de Girona plena, Alsius, que també és vicepresident del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i va ser degà del Col·legi entre els anys 1997 i 2001, va desgranar el procés de renovació del Codi i diverses anècdotes. Tot seguit, va participar a la taula rodona titulada “L’ètica periodística davant els reptes d’Internet”, que també va comptar amb els periodistes Andreu Mas (escriptor, director de continguts digitals d’El Punt Avui), Oriol Puig (redactor en cap de l’edició digital del Diari de Girona) i Tania Tapia (redactora de l’ACN a les comarques gironines). Laura Fanals, vicepresidenta de la Junta de Girona del Col·legi de Periodistes, va moderar els ponents, que van aportar el seu punt de vista sobre temes com ara si els nous mitjans digitals han apostat per la immediatesa abans que per la qualitat de la informació o si la línia entre publicitat i informació costa més de distingir a la xarxa. Abans de començar, Andreu Mas va fer notar a Salvador Alsius que, segons el seu punt de vista, el Codi Deontològic "està molt desfasat" i li falten moltes coses, perquè els temps van més ràpid que els canvis que s'hi han fet. Va recalcar que és difícil respectar el dret a l’oblit, donat que una vegada s’ha penjat una notícia i ja s’ha difós és molt difícil d’eliminar-la del món digital.

    Debat sobre ètica periodística i Internet

    Oriol Puig va explicar als assistents que una de les principals diferències entre l'edició impresa d'un mitjà i la seva versió digital molt sovint és "la quantitat de filtres que passa una notícia abans de publicar-se", ja que la immediatesa que requereix "un mitjà digital, que és viu" fa que moltes vegades es prioritzi la rapidesa. Andreu Mas va matisar que "els diaris digitals no són només la traducció a Internet del diari en paper: som molt més"

    "Un mitjà seriòs no pot publicar fets que no estiguin contrastats. I punt", va remarcar Tania Tapia

    En el debat es va parlar de  l’ús del Codi Deontològic en el món digital. Puig va considerar que tot el que diu el Codi és aplicable, encara que ara l’objectiu d’un diari ha canviat. En aquest sentit va explicar que actualment s’ha entrat en la dictadura de l’audiència i la finalitat és aconseguir com més visites a la web millor. Andreu Mas va explicar que aquesta dictadura de l’audiència “perjudica a la professió”, però en canvi  va considerar que una cosa positiva d’internet és que permet saber què consumeixen els lectors i afinar més en el què es publica. 

    També es va parlar de la importància que han guanyat les xarxes socials com a font d'informació. Sobre aquest tema, tots els ponents van estar d'acord en què "cal anar amb compte" i que sempre s'ha de comprovar que una informació sigui certa abans d'oferir-la. Oriol Puig va voler destacar que s’ha d’anar amb precaució amb les xarxes socials a l’hora d’utilitzar-les com a font, ja que tothom n’és consumidor i tothom pot penjar informació falsa. Tot i així, creu que "se’ls ha de donar una certa credibilitat”. Per la seva banda, Tania Tapia va ser molt taxativa:"Un mitjà seriós no pot publicar fets que no estiguin contrastats. I punt"

    El director de continguts digitals d'El Punt Avui va introduir el tema -delicat- de la publicitat, i va assenyalar que alguns mitjans internacionals tenen seccions de continguts publicitaris amb textos "periodísticament molt ben escrits  i que no diuen cap mentida". Mas es va preguntar "quin paper ha de tenir el bon periodisme publicitari" a la xarxa. El redactor en cap de l'edició digital d'El Diari de Girona va mostrar la seva preocupació perquè a l'Estat, en general, no es distingeix prou bé la informació de la publicitat a Internet, fet que sovint pot confondre els consumidors d'aquests continguts. Puig també es va mostrar preocupat pel debat sobre l'autoria dels continguts (textos i imatges) a les xarxes socials: un mitjà pot utilitzar lliurament, per exemple, una foto penjada per un particular? Andreu Mas opinava que "quan penges alguna cosa a les xarxes, saps que deixa de ser teva", però la redactora d'ACN assegurava que "nosaltres no utilitzem mai res si no tenim abans el consentiment explícit de l'autor"

    Andreu Mas i Oriol Puig opinen que els titulars-trampa són "poc ètics" i s'han d'evitar

    L'esclavatge dels "clics" o dels "likes" per als mitjans digitals també va centrar una estona del debat. Tapia explicava que tot i que "sense Internet, ACN no podria funcionar", en tractar-se d'una agència de notícies que distribueix continguts a mitjans "tenim la sort de no viure sotmesos als clics", ja que l'objectiu d'ACN no són les visites sinó conservar els abonats, va explicar la periodista. En canvi, les edicions digitals del Diari de Girona i d'El Punt Avui (i de qualsevol altre mitjà) viuen una realitat diferent. Fins a quin punt són acceptables titulars "que no diuen res", "indueixen a confusió" o, directament, "són trampa" per tal d'aconseguir que els lectors cliquin en una notícia? Oriol Puig i Andreu Mas van coincidir que són poc ètics i que ells intenten evitar-los sempre. "Una cosa és titular 'Deu escenaris de Temps de Flors que no t'has de perdre', i una altra és posar 'Els deu polítics més corruptes: no t'imagines qui hi ha al vuitè lloc'", posava com a exemple el periodista del Diari de Girona.

    Com a conclusió final, Alsius va traslladar la reflexió que “des de petits se’ns hauria d’educar per conviure en aquest món mediàtic”. En relació al món de la comunicació, a les escoles i a casa estaria bé fer un treball pedagògic per millorar en l’assertivitat de les notícies i evitar que els consumidors caiguin al parany de moltes “informacions-trampes” que circulen per la xarxa o que alguns mitjans publiquen.

    La jornada es va cloure amb un torn de paraules obert entre el públic, que va fer també diverses aportacions (en general, positives), sobre l'ètica periodística.

    Sobre el Codi Deontològic

    El Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya va néixer en el II Congrés de la professió, l’1 de novembre de 1992. Es tracta d’una declaració de principis bàsics que els periodistes han d’observar en l’exercici de la seva tasca. El Codi, assumit per la majoria de professionals i editors, és l’expressió de la voluntat de defensar uns mitjans de comunicació lliures i responsables en el marc d’una societat plural i democràtica.

    El 12 de març de 1997 es va crear el Consell de la Informació de Catalunya (CIC), organisme independent encarregat de vetllar pel compliment d’aquest codi. Integrat per periodistes i representants d’altres sectors professionals, el CIC és també un instrument d’autoregulació amb facultats d’intervenció i mediació mitjançant resolucions i recomanacions sense caràcter coercitiu.

     

    Text: A.E.T./Jana Soteras
    Grups de treball:
    Defensa i ètica professional
    • Laura Fanals va presentar l´acte, que va tenir lloc a la sala Miquel Diumé.
      Foto:
      Anna Estartús
    • Laura Fanals i Salvador Alsius.
      Laura Fanals i Salvador Alsius.
      Foto:
      Anna Estartús
    • La sala Miquel Diumé, plena.
      La sala Miquel Diumé, plena.
      Foto:
      Anna Estartús
    • Salvador Alsius va parlar del nou Codi Deontològic.
      Salvador Alsius va parlar del nou Codi Deontològic.
      Foto:
      Anna Estartús
    • Alsius, durant la seva xerrada.
      Alsius, durant la seva xerrada.
      Foto:
      Anna Estartús
    • Laura Fanals, Andreu Mas, Tania Tapia, Oriol Puig i Salvador Alsius.
      Laura Fanals, Andreu Mas, Tania Tapia, Oriol Puig i Salvador Alsius.
      Foto:
      Anna Estartús
    • La taula rodona sobre ètica periodística i Internet.
      La taula rodona sobre ètica periodística i Internet.
      Foto:
      Anna Estartús
    • La taula rodona sobre ètica periodística i Internet.
      La taula rodona sobre ètica periodística i Internet.
      Foto:
      Anna Estartús
    • Una de les itntervencions d Andreu Mas.
      Una de les itntervencions d Andreu Mas.
      Foto:
      Anna Estartús
    • El públic va seguir amb interès el debat.
      El públic va seguir amb interès el debat.
      Foto:
      Anna Estartús

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari

    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.