Les quatre periodistes representatives de diferents generacions, Leonor Bertomeu de Ràdio Delta.cat, Sílvia Alarcon de Canal 21 Ebre, Marina Pallás del Diari de Tarragona a l’Ebre i la catedràtica Amparo Moreno, conduïdes per la periodista manresana, Pilar Goñi, van coincidir en diversos aspectes relacionats amb el periodisme i les dones.
Entre altres, van assegurar que en els anomenats temes de periodisme «rigorós» que normalment es deixen en mans d’homes, com poden ser la política o l’economia, «ens falta la mirada femenina», i també trobaven a faltar la «sensibilitat femenina», quan es parla de dones, «s’ha de fer des del punt de vista de les dones», així com la presència de més dones subjectes de les notícies, van afirmar.
També hi ha mancança, segons les periodistes, de la veu experta de les dones, «hem d’anar a les fonts expertes femenines». Les periodistes van reconèixer que això de vegades costa, perquè són les dones les que «es retrauen» i dubten que ho puguen fer igual de bé que els hòmens. Estos dubtes també es troben entre les dones del món de la comunicació: «patim la síndrome de la impostora, i no ens creiem igual de preparades que els homes». Les ponents van apuntar en este sentit, que alguns cops són les mateixes periodistes les que no volen ocupar llocs de més responsabilitat, «renunciem perquè tenim altres prioritats, com puga ser la família» i perquè «no només és que els homes no ens deixen lloc, sinó que les dones també diem jo a això no tinc ganes de jugar» referint-se a les lluites per estar ben posicionats.
Encara relacionat amb el sostre de vidre de la professió, les participants al col·loqui van constatar que les dones són la base de la piràmide, «tenim un exèrcit de base», n’hi ha moltes dones ben preparades, però poques a dalt de tot, perquè esta distribució «va lligada al fet que el nucli dur del periodisme, està lligat al poder econòmic i polític, i això sempre ha estat relacionat amb els homes», van opinar.
En este sentit les ponents van remarcar que es desmereix el periodisme que tracta temes més socials, que és el que precisament es deixa en mans de les dones, «quan és un periodisme que aporta una visió enriquida de la societat, que ens parla de la vida mateixa» i que, quan es fa bé, es treballa de manera tan rigorosa com la política o l’economia.
Entre altres temes, a la taula es va valorar la necessitat i a la vegada la dificultat d’usar un llenguatge inclusiu. És més fàcil quan és un periodisme assossegat i es pot prendre consciència, com ara en els mitjans escrits, però bastant més complex en el periodisme improvisat, com per exemple a la ràdio o a la televisió, van coincidir en assenyalar.
Pel que fa a la mostra, que va ser inaugurada pel president de la Demarcació del CPC, Josep Baubí, la directora territorial del departament d’Igualtat i Feminisme, Mar Lleixà, i l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, consta de set plafons on es fa un recorregut de la vida professional d’Almendros. Esta exposició s’inclou en els actes de celebració de l’Any Maria Matilde Almendros, comissariat per Pilar Goñi, i que vol commemorar els cent anys del naixement de l’actriu i locutora de ràdio. M. Matilde Almendros està considerada com una de les precursores de les primeres emissions de ràdio en català després de la Guerra Civil Espanyola. Durant la seua carrera professional, va rebre nombrosos premis i guardons, com el Premi Ondas com a millor de locutora de ràdio l'any 1969 i la Creu de Sant Jordi l'any 1990, com a reconeixement a la seua carrera professional.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari