• Van den Eynde: “Hi ha sentències que llegeixo que no les entenc ni jo”

    26 febrer, 2020

    L’advocat va explicar l’angoixa i la pressió amb què va viure el judici al procés ahir al vespre, a Manresa, dins del cicle “Pessics de Vida”. Va ser entrevistat per la periodista Núria Bacardit.

    Andreu Van den Eynde durant l'entrevista
    Autor:
    Xavier Serrano

    La sala d’actes del Centre Cultural el Casino de Manresa es va omplir per escoltar, ahir al vespre, l’advocat penalista Andreu Van den Eynde dins el cicle d’entrevistes “Pessics de Vida”, que organitza la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes i el Centre Cultural el Casino. Van den Eynde és un dels advocats mediàtics que va saltar al la palestra pública arran del judici al procés independentista català. Només començar va reconèixer que una regla d’or és que mai has de defensar ni amics, ni coneguts ni parents i ell, encara que intenti dissociar-se, es considera advocat i amic d'Oriol Junqueras i Raül Romeva. No li va ser gens fàcil ni sobreviure a la pressió dels periodistes durant el judici –“la premsa és un animal salvatge que vol generar notícies, no explicar-les”, va dir- ni tampoc al fet que tothom el conegués pel carrer.

    Per res, va explicar, li agradaria tornar a passar per un judici com el del procés. Recorda que va ser una experiència traumàtica, molt dura, amb un desgast personal enorme. Una setmana abans d’acabar el judici li van detectar una pedra al ronyó. "D’estrès, em van dir." Des de bon començament va necessitar el suport d’un couch perquè l’ajudés a afrontar la càrrega. “Jo em revelo contra la tirania de la perfecció”, va manifestar, i va afegir que no li costa admetre debilitats perquè no sempre estem preparats per afrontar-ho tot.

    Durant l’entrevista també es va parlar del seu origen familiar, ideològicament compromès amb la justícia social, i de la música metal i punk, una de les seves aficions. “Dues o tres cançons em van salvar la vida”, va dir. Les escoltava al metro camí del Tribunal Suprem. També va parlar de la seva feina -que és sobretot una estratègia de llarg recorregut-, de la justícia espanyola -retrògrada i amb estructures arrelades al passat. “La justícia hauria d’adaptar-se al segle XXI. Hi ha sentències que llegeixo que no les entenc ni jo. Llegeixes l’autor del Marchena i és molt complicat, amb un llenguatge carregós, Si no t’entenen és més fàcil que et confonguin”. I va afegir: “L’administració de justícia és cruel i freda. La policia també ho és i ara ens n’hem adonat”.  Un dels seus cavalls de batalla personal és l’emergència climàtica, el racisme  i el masclisme. Si tingués tots els diners del món el que faria seria donar-li la volta al sistema educatiu que, opina, és a la base de tot. 

     

    • Van den Eynde i Núria Bacardit
      Foto:
      Xavier Serrano
    • Foto:
      Xavier Serrano
    • Foto:
      Xavier Serrano

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari

    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.