• Vicent Partal: «Sense lectors crítics no hi pot haver bon periodisme»

    26 febrer, 2024

    El director de Vilaweb ha opinat obertament sobre temes controvertits en la conversa que ha mantingut amb la periodista Marta Masó i que ha tancat els actes de la XII Setmana dels Rahola. 

    L'aula magna de la Casa de Cultura s'ha omplert a vessar per sentir a Vicent Partal.
    L'aula magna de la Casa de Cultura s'ha omplert a vessar per sentir a Vicent Partal.
    26 febrer, 2024
    Autor:
    Miquel Millan
    Font:
    Diputació de Girona
    Text: Jordi Prats

    Domina l’escenari i parla sense subterfugis. I, en una època en què tothom s’expressa amb el fre de mà posat, per comoditat o per temor al què diran, Vicent Partal (Bétera, 1960) és un rara avis. Ja es va avançar al futur a finals del segle passat amb la creació, conjuntament amb Montserrat Maresma, de Vilaweb, primer diari digital en català, fugint del desencís pel silenci dels mitjans tradicionals arran de dos fets que van provocar els Jocs Olímpics de Barcelona: la «destrucció» del barri de Poble Nou i la repressió de l’Operació Garzón. «A Internet, s’ha acabat amb la censura», ha etzibat. I ell s’ho aplica constantment. No defuig cap tema i, amb el seu vernís crític, parla des del convenciment i el bagatge de quatre dècades d’ofici. Precisament això, respostes nítides, és el que ha vingut a buscar el públic que ha omplert a vessar aquest dilluns l’aula magna de la Casa de Cultura de la Diputació de Girona. I, com sempre, no ha decebut. 

    Que Vilaweb hagi experimentat un creixement exponencial en els últims anys (té 25.000 subscriptors actualment) no li fa obviar els efectes tòxics de l’increment de l’ús d’Internet: «Ha portat l’emergència de la premsa groga i la premsa de partit, amb diaris digitals pagats pels propis partits, sense que tinguin la decència de dir-ho». Per fer-hi front, Vicent Partal enumera un principi fonamental per fer un periodisme independent: l’ètica.

     Admet que li costa adaptar-se a les noves dinàmiques de la comunicació actual -«abans una notícia tenia un recorregut d’una setmana, ara dura mig dia; és inhumà!»-, però li deixa clar a la periodista Marta Masó que no tot és ser el primer a oferir una informació: «Encara hi ha gent que defensa que el periodisme ha de ser imparcial; és impossible. Però el mètode sí que ha de ser-ho. Cal contrastar les fonts; ser rigorós. Jo no soc imparcial, però soc honest».

    I, en aquest context, quina cobertura s’ha de donar als partits d’extrema dreta? L’actual president del European Journalism Centre no té dubtes: «D’aquests partits, no se n’ha de parlar, llevat que protagonitzin un fet objectiu com guanyar unes eleccions. El racisme podreix la societat per dins i, per desgràcia, ja s’ha instal·lat. No hem de permetre que faci servir els mitjans de comunicació d’altaveu de les seves idees».

    I, en aquesta línia, també ha estat molt crític amb la classe política: «Els partits han segrestat la democràcia. Han aparegut partits empresa, que han abandonat les classes obrera i mitjana i cada cop s’allunyen més de la societat. I això crea indiferència, sobretot entre els més joves». Aquesta desafecció preocupa especialment Vicent Partal: «Sense lectors crítics, no hi pot haver bon periodisme. Nosaltres ja ho podem fer tan bé com sapiguem, que si la societat no és crítica amb el que fem, no ens en sortirem de cap manera»

    Catalunya i Espanya, Espanya i Catalunya

    Després de fer una breu incursió pel conflicte entre Ucraïna i Rússia -«a Europa, estem obligats a frenar Putin, però si Déu no hi ajuda i Trump és president dels Estats Units al novembre, tindrem un problema i serà un desastre per mig món», ha sentenciat-, el focus de la conversa l’ha monopolitzat la situació política a Catalunya.

    «No hi ha l’èpica, l’adrenalina ni la il·lusió de set anys enrere, però el fenomen continua viu. Ningú s’ha esborrat. És evident que l’1 d’octubre ha transformat Catalunya. Però també ha transformat Espanya i ara l’esquerra espanyola és presonera de l’independentisme. Hem forçat una situació de col·lapse a l’Estat espanyol», ha explicat Partal, que té una visió positiva respecte la resolució de l’amnistia, si bé adverteix: «La corrupció del PSOE ho pot engegar tot a dida; ho pot canviar tot. És repugnant que, en plena pandèmia, algú decidís fer negoci amb les mascaretes». I sentencia: «El millor favor que podem fer a aquesta món és aconseguir una Catalunya lliure i digna».

    No té cap compassió a l’hora de valorar la tasca de l’actual Govern de la Generalitat en temes troncals com la llengua: «No està exercint les seves funcions. És una autèntica bogeria governar amb 33 diputats perquè no tens múscul polític i no acabes prenent cap decisió». Menys rotund s’ha mostrat amb si l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha de fer una llista cívica en les properes eleccions al Parlament que, com a molt tard, seran a principis de 2025: «No sé si ha de ser ella, però algú ho ha d’intentar. Perquè, en cas contrari, es perdrien un milió de vots».

    Identificat des de fa gairebé trenta anys en el mateix projecte comunicatiu, Vicent Partal se sent com peix a l’aigua a Vilaweb i no se’n vol moure, i menys encara per fer el salt a la política: «No m’hi veig. Primer, perquè contaminaria la meva credibilitat i després, perquè considero que, per fer un país millor, cadascú ha de fer el que millor sap fer. I jo, humilment, soc bastant bo fent de director de Vilaweb. No em veuria, per exemple, com a director del New York Times». Una sonora ovació posa l’epíleg a una conversa que s’ha fet curta a tots els assistents. Segur que a ell, també.

    Recupera la conversa sencera aquí: https://www.youtube.com/watch?v=Y7eOBdBds2I

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari

    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.