“Tu i tu, passaport!!”. Quan et diuen això uns encaputxats, kalashnikov a la mà, en un control sortint d’una corba, ho veus tot més negre que els seus passamuntanyes. Al Robert –càmera- i a mi ens van deixar continuar. Al Marc, dos mesos després, se’l van quedar. “Welcome to Syria”, o a l’Iraq, o a l’Afganistan, o a Somàlia, o a Níger, o a... massa llocs.
Primer, s’ha de dir que som davant gent massa corcada per la guerra, fanatitzada sovint per la religió, castigada pel joc polític. No ens veuen com a persones. Creuen que els periodistes bàsicament som un instrument al servei del poder que combaten, sigui el que sigui, que a través d’un segrest són ells qui se’n podran beneficiar.
Amb dos objectius: aconseguir notorietat davant els seus i els altres grups competidors i obtenir –eventualment- beneficis econòmics per la seva causa. D’entrada t’ho roben tot, i saben que solem portar força material i diners en països sense recanvis ni caixers automàtics. Al final, esperen treure’n un bon rescat.
Només desitjo que aquest bitllet d’opinió no arribi mai a impremta. Que sigui el Marc, en Ricard i en Javier qui facin el seu propi relat. Voldrà dir que ja els haurem pogut abraçar.
Joan Roura
Periodista de TV3
(inclòs dins l’article Síria no és país per a periodistes)
Col·legi de Periodistes de Catalunya 2023
Rambla de Catalunya 10, pral. 08007 Barcelona.
Tel. 93 317 19 20
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari