• Informació sense periodistes

    Susana Pérez Soler
    -
    16 febrer, 2021

    El contingut generat per màquines, l'eterna promesa del sector periodístic repetida en congressos i simposis internacionals, ja és una realitat. La informació fàcil de traçar, basada en dades, no és cosa de periodistes, sinó de bots i algoritmes. L'automatització de notícies gràcies a la intel·ligència artificial i l'aprenentatge automàtic s'utilitza a RTVE, EFE, grup Vocento i El Confidencial, entre altres, i permet augmentar el volum dels continguts, personalitzar la informació, posicionar millor els webs i aconseguir més i millor publicitat. Alhora, planteja dubtes ètics, com de qui és l'autoria de la peça o a qui reclamar en cas d'errors. 

    Il·lustració: Edmon de Haro

    L’automatització de notícies és l’aplicació de la intel·ligència artificial a la producció de la informació i suposa la identificació de rutines reiterades que poden ser codificades en algoritmes que generen continguts similars als que fan els periodistes. Aquesta similitud en els resultats s’aconsegueix gràcies als sistemes de llenguatge natural, programes que transformen dades computacionals en llenguatge humà.

    Es tracta de fer que una màquina es comporti d’una manera que seria considerada intel·ligent en un humà. La tècnica, inspirada en el funcionament bàsic de les neurones del cervell, existeix fa més de cinquanta anys, però ara és possible aplicar-la en multitud de casos perquè tenim prou volum de dades i capacitat de computació.

    La intel·ligència artificial es va començar a vincular a la informació a partir dels anys setanta, quan es van crear les primeres notícies automatitzades a partir de dades de fenòmens meteorològics.

    Més endavant, durant els anys noranta, es van seguir fent experiments puntuals i a petita escala per cobrir informacions esportives o econòmiques. Hi ha consens en què l’automatització massiva s’inicia el 2014 a l’agència internacional de notícies Associated Press, que, conjuntament amb l’empresa tecnològica Automated Insights i la consultora Zacks Investment Research, va generar més de tres mil notícies sobre els beneficis trimestrals de les grans corporacions.

    En la curta història de l’automatització de notícies també és destacable la feina de l’algoritme Quakebot, elaborat per Los Angeles Times, que a partir de dades de l’United States Geological Survey, elabora notícies sobre moviments sísmics a partir d’una plantilla prèvia. Aquestes informacions són publicades amb èxit sense cap supervisió humana sempre que el tremolor sigui menor de sis graus. La darrera fita vinculada a la producció de notícies a gran escala per mitjà de la intel·ligència artificial correspon a la cobertura que va fer el diari Washington Post dels darrers Jocs Olímpics de Rio. 

    A Espanya, RTVE, EFE, grup Vocento i El Confidencial són capdavanters en l’automatització de continguts. Un dels projectes pioners, presentats durant el Simposi Internacional de Periodisme Online (isoj, sigles en anglès), l’any 2017, a la Universitat d’Austin (Texas), és el d’InfoPlayas i InfoEsquí del grup Vocento, que ofereix informació actualitzada en temps real sobre l’estat de les platges a l’estiu i de les estacions d’esquí a l’hivern als diaris regionals del grup. En aquest cas, es tracta d’una informació molt bàsica, si bé l’escriptura de notícies per part de màquines ha avançat molt en poc temps.

    RTVE i l’agència EFE van signar un acord amb Narrativa, empresa referent en la utilització d’intel·ligència artificial, per generar continguts automatitzats, per elaborar notícies d’àmbit esportiu, concretament sobre els partits de futbol de la Segona Divisió B de la Lliga espanyola.

    El CEO de Narrativa, David Llorente, explica que el sistema intel·ligent, anomenat Gabriele, elabora la notícia en dues etapes: “En la primera, la màquina decideix les dades més rellevants per a l’elaboració de la informació. En la segona, analitza les notícies del mitjà, les estudia i n’extreu una estructura, és a dir, un estil. La màquina sempre s’entrena amb l’hemeroteca del mitjà pel qual treballa per agafar el to i l’estil d’escriptura”.

    El sistema ofereix la possibilitat de publicar notícies sense la supervisió de cap periodista, encara que també hi ha l’opció de revisió per part dels redactors. Hi ha una elaboració automatitzada bàsica, que és la que es realitza mitjançant la intel·ligència artificial i l’aprenentatge automàtic, i un altre més elaborat, que és el que requereix de l’aprenentatge profund.

    RTVE treballa també, conjuntament amb la Universitat Carlos iii de Madrid, en un algoritme que permeti fer un pas més enllà i dotar de reaccions les notícies automatitzades. “Es tractaria de rastrejar els comptes oficials de xarxes socials dels clubs esportius, els entrenadors, els esportistes, els clubs de fans... per elaborar la notícia. Seria un pas més enllà en la generació de peces automatitzades, tot i que encara estem en fase de test”, admet David Corral, periodista del departament d’Innovació de RTVE.

    El Confidencial –que també té acord amb Narrativa– treballa alhora en solucions pròpies. “Tenim cinc sistemes d’intel·ligència artificial escrivint notícies i hem creat un sistema de bots destinat a ajudar els nostres redactors amb alertes primerenques de publicacions com el BOE, BORME... entre altres, i també per ajudar-los a escrapejar pàgines públiques a la recerca de canvis, portes giratòries...”, explica el responsable de l’àrea d’Innovació, producte i noves narratives d’El Confidencial.

    Millor posicionament

    L’automatització de continguts permet augmentar el volum dels continguts diàriament, cosa que serveix per a personalitzar la informació, posicionar millor els webs informatius i aconseguir més i millor publicitat. “Es tracta de cobrir buits informatius, com ara competicions esportives d’àmbit hiperlocal que no tenen una audiència global, però que generen interès de petites comunitats”, argumenta Corral.

    “La intel·ligència artificial és útil en l’elaboració d’informació que els periodistes no poden cobrir. Informació basada en tota una sèrie de dades objectives sobre finances, esports, temps, eleccions, ... i també permet escriure més ràpid automatitzant esborranys que els redactors poden editar i completar, cosa que en millora la productivitat,  a més d’alliberar de tasques tedioses i repetitives, ja que els deixa més temps per poder elaborar temes en profunditat”, afegeix Llorente.

    Aquests continguts ajuden a posicionar millor els webs informatius, especialment mitjançant el SEO, perquè permet als mitjans aconseguir més ingressos a través de la publicitat. Els anunciants inverteixen diners en funció del trànsit d’una pàgina web: com més visites, més ingressos. Ara bé, això podria canviar si finalment s’implanten els murs de pagament i els mitjans aconsegueixen més ingressos mitjançant subscriptors.

    The New York Times i The Guardian, per exemple, ja obtenen més ingressos a través dels usuaris que dels anunciants, en canvi, a Espanya cap gran capçalera ha aconseguit aquesta fita. L’algoritme de Google també està complicant els continguts SEO que elaboren els mitjans per tal de posicionar millor els webs informatius, ja que tendeix a oferir cada vegada més respostes directes sense enllaç a les recerques en forma de panells de coneixement.

    Desconeixement i desconfiança

    L’automatització robòtica per elaborar continguts informatius és una pràctica desconeguda entre els periodistes espanyols. Nou de cada deu (86,9%) asseguren que no coneixen cap cas, segons un estudi elaborat pels investigadors José-Miguel Túñez-López, Carlos Toural-Bran i Santiago Cacheiro-Requeijo en què es va treballar amb una mostra de 366 professionals. A més, la majoria s’inclina per dir que només seria aplicable a la distribució o la difusió de les notícies, però no a la seva elaboració.

    A més, les percepcions que tenen d’aquesta tecnologia són negatives. El 100% dels entrevistats afirma que l’interès dels mitjans rauria a augmentar la productivitat disminuint la inversió en el procés de generar informació. I la majoria diu que la implementació serviria per abaratir els costos de producció.

    Els experts asseguren que no és cap rebel·lió de les màquines. Aquestes no substituiran els periodistes, sinó que faran la feina en termes d’anàlisi de dades i de resum de documents, si bé el periodista posarà el context i farà comprensible la informació. La intel·ligència artificial ha estat de gran ajuda en filtracions massives com, per exemple, els Papers de Panama. El professor i investigador Nicholas Diakopoulos, especialitzat en periodisme de dades i autor del llibre L’automatització de les notícies: com els algoritmes reescriuen els mitjans de comunicació (Harvard University Press, 2019), assegura que ara per ara només es pot automatitzar un 15% de la feina d’un periodista i un 9% de les tasques d’un editor.

    Avui dia, la intel·ligència artificial només redacta notícies a partir d’informacions basades en dades objectives. Encara no s’accepta que una màquina escrigui notícies que acusen una persona de frau, per exemple. “El tema de l’opinió és més delicat”, apunta Llorente en l’informe Intel·ligència artificial a Catalunya, elaborat recentment per Karma Peiró, periodista especialista en tecnologia. “L’opinió la generem els humans. S’ha d’anar molt amb compte. És una línia vermella per a nosaltres perquè podrien acusar-nos de crear fake news, amb titulars enganyosos de grans temes com el canvi climàtic o temes polítics, que podrien canviar el sentit de la realitat. El tema ètic el tenim molt present. Hem rebut ofertes per fer aquesta mena de treballs i ens hi hem negat rotundament”, afegeix.

    Qui seria aleshores el responsable de la informació? A qui s’hauria de reclamar en cas que una notícia no hagi estat verificada o representi un atac a l’honor o a la intimitat d’una persona? Encara que la tecnologia estigui preparada per elaborar notícies “intel·ligents”, la humanitat no té encara respostes a depèn quines preguntes. 

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari