Ada Parellada: “La taula és l’altar on comencen les grans coses”
La cuinera va repassar, ahir al vespre, a Manresa, els seus orígens familiars al voltant dels fogons i com va aventurar-se a obrir el restaurant Semproniana fa 25 anys. Parellada va conversar amb la periodista Neus Artigas dins el cicle "Pessics de Vida".
L’Ada Parellada és filla d’una família de fondistes de Granollers amb més de dos-cents anys d’ofici. Als nascuts entre fogons els hi poden passar dues coses, explica, “o que t’administrin el virus contra cuina o que t’inoculin el virus”, com va ser el seu el seu cas. Un virus -diu- que no només afecta la cuina estrictament sinó la música de la coberteria, el moviment de plats, el dringar de les copes...
Parellada va participar ahir al vespre, a Manresa, en el cicle “Pessics de Vida”, organitzat per la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes i el Centre Cultural el Casino. La cuinera era la petita de vuit germans i va començar a estudiar Dret fins que va veure clar que la seva vocació era continuar la tradició familiar. Gràcies al suport econòmic del seu marit, el 1993 va obrir, a Barcelona, el restaurant Semproniana plena "d’ingenuïtat, il·lusió, inconsciència i inexperiència". Assegura que el fracàs s’albirava, però que la va salvar l’esforç i la tenacitat.
Durant l'entrevista, va parlar de la cuina, de la diversió, de l’escriptura -al febrer publicarà nou llibre-, de les dificultats de fer quadrar els balanços, de la importància dels productes locals, del seu compromís en la lluita contra el malbaratament alimentari, del fricandó -el seu plat preferit- , de la seva creuada personal per recuperar els xurros i, entre d'altres temes, dels tallers i xerrades que ofereix. Va assegurar que “la taula és l’altar és on comencen les grans coses” i va fer una recomanació a les famílies: que procurin sopar plegats, reunir-se al voltant d’una taula parada i conversar.
