Els periodistes i la lluita de la PDE: «El periodisme bo ha de ser rigorós, però no s’entendria sense compromís social»

Víctor Sorribes actualment és el corresponsal de TV3 a les Terres de l’Ebre i, en aquell moment, ho era de La Vanguardia i redactor a Ràdio Ebre Cadena Ser; Sílvia Berbís és l’actual directora d’Amposta Ràdio i de l’Aguaita i en el 2000 corresponsal d’El Periódico i El País i redactora del setmanari l’Ebre. Per la seua banda, Ferran Espada és director adjunt del diari Público i director de Públic, la seua edició en català, a més d’analista a TV3, TVE i Catalunya Radio. En aquell moment era el director de l’edició ebrenca d’El Punt. La taula rodona va ser conduïda per la vicepresidenta de la Demarcació i redactora d’ACN, Anna Ferràs.
 

En el transcurs de la taula rodona Periodisme i les lluites territorials, tots tres van coincidir a assenyalar que els periodistes van haver d’enfrontar el dilema entre el deure professional de ser neutral i el fet de sentir-se ciutadans de les Terres de l’Ebre, quan familiars i amics participaven en la lluita social contra els transvasaments i el Pla Hidrològic Nacional (PHN). Davant d’aquesta disjuntiva, van treballar «amb la màxima honestedat possible, amb neutralitat, sense falsedats i contrastant la informació», amb rigor. Segons Espada, «hi ha dos periodismes, el bo i el dolent. El bo és el rigorós, però no l’entenc sense compromís social, que no vol dir activista. El dolent és el que, davant d’un moviment social, es queda assegut a la cadira i no surt al carrer a parlar amb la gent. Les històries de lluita social es fan anant a veure la gent al carrer i comptant a la ciutadania què passa». 

Els ponents també van destacar que els mitjans ebrencs van saber traslladar el punt de la vista de la PDE a la resta del país i de l’Estat, fent de contrapès al discurs majoritari de «El agua para todos» o «L’aigua que arriba al mar se perd». Una altra idea compartida va ser que aquest moviment va marcar un abans i un després per a les Terres de l’Ebre, «perquè va ser el moment en què les Terres de l’Ebre van aparèixer al mapa i a l’imaginari català. El concepte i la identitat de Terres de l’Ebre van sorgir gràcies a aquesta lluita, l’Ebre va ser l’eix vertebrador», va afirmar Sorribes. De fet, arran d’aquesta lluita van arribar les delegacions del Govern i, fins i tot, la de la Demarcació ebrenca del Col·legi de Periodistes.

Agraïments als periodistes

En aquest sentit, representants de la PDE presents a l’acte van aprofitar per a agrair als periodistes haver exportat la seua veu fora de l’entitat i haver-los ensenyat a comunicar. Tot i això, van expressar la seua preocupació per la precarietat creixent de la professió periodística i pel fet que va guanyant terreny la notícia ràpida, amb poc espai per a la reflexió.  

Segons els periodistes ebrencs, una de les claus de l’èxit de la PDE va ser convertir-se en un moviment social amb suport acadèmic, científic i comunicatiu, a més de ser «molt transparent i tindre una disponibilitat absoluta». La PDE sempre estava disponible per als mitjans de comunicació, als quals van fer molta pedagogia perquè entenguessen què era i què significava el PHN i els transvasaments. Tots tres van remarcar que «ara no s’anunciaria un projecte tan bèstia, es faria d’una manera més subtil». Sílvia Berbís, però, va advertir que actualment molta de la pedagogia d’aquells anys potser s’ha anat diluint amb el temps.

D’aquells anys daurats del periodisme, entre el 2000 i el 2002 -i fins al 2004-, en què a les Terres de l’Ebre treballaven molts periodistes i hi havia corresponsalies dels principals mitjans nacionals, s’ha passat a una situació de no tenir gairebé corresponsals i a una clara reducció de plantilles. Sílvia Berbís ho va explicar pel fet que «hem tornat al que hi havia abans del naixement de la PDE. Vam viure una falsa il·lusió que interessàvem com a territori. Sí, hi va haver una revolta estructural, però quan es va acabar, van marxar tots». 

Tot i això, la PDE, com van recordar membres presents a l’acte com Susanna Abella, Manolo Tomàs, Antoni Panisello o Josep Sabaté, no ha parat mai de treballar. Ara ja no ho fa des del carrer -tot i que no descarten tornar-hi-, sinó des dels despatxos, perquè, tot i que ja no es parla de transvasaments directament, s’utilitzen eufemismes com 'connexió de xarxes' per a encobrir-los, especialment en episodis de sequera. Mentre no canviï el model de desenvolupament actual basat en turisme massiu, ampliació d’aeroports..., la PDE continuarà sent necessària, ja que són models que es basen i depenen de l’arribada d’aigua de l’Ebre, va sostindre Espada.