Retrat dels futurs periodistes

Els passats 7 i 8 de novembre, centenars de professionals de la informació van participar en el Setè Congrés de Periodistes, que va tenir lloc al CaixaForum i en el qual es van debatre molts temes actuals al voltant de la professió. En els mesos previs a la cita, al Col·legi de Periodistes de Catalunya, organitzador de la trobada, va creure oportú, en paral·lel, impulsar una enquesta adreçada als estudiants de Periodisme i de Comunicació Corporativa de les diverses facultats catalanes per conèixer com s’informen els futurs informadors de casa nostra i com veuen la professió a la qual aspiren a dedicar-se. 

Un total de noranta-tres estudiants d’onze facultats catalanes van respondre l’enquesta, que porta per títol “Com es veu el periodisme i la comunicació des de les universitats?”. Aquestes són les principals conclusions de l’enquesta, acompanyades de les valoracions dels responsables de les facultats catalanes que n’avaluen els resultats. 

Les xarxes manen

El primer bloc de l’enquesta és sobre la seva dieta informativa, perquè, com s’ha explicat en nombroses ocasions, els joves actuals tenen uns hàbits, a l’hora d’informar-se, molt diferents de les generacions precedents. Cal tenir en compte que, des de fa temps, els estudiants de Periodisme no només són nadius digitals –com tots els nascuts a partir de mitjans dels noranta–, sinó que també formen part del grup de ciutadans que des de la seva infantesa viuen envoltats de xarxes socials, un fenomen tecnològic que va sorgir fa més de vint anys, però que encara tardaria uns anys a popularitzar-se i convertir-se en el principal mitjà per compartir i difondre notícies. 

En aquest sentit, es preguntava com s’informen de l’actualitat. S’oferien diferents opcions i els enquestats en podien escollir més d’una. Segons l’enquesta, el 87,1% asseguren que s’informen a través de les xarxes socials, mentre que la segona opció més votada, a poca distància, amb el 86%, són els mitjans de comunicació digitals. La tercera opció, amb el 71%, són els titulars i les notícies que publiquen els mitjans tradicionals a les xarxes socials. Molt a prop se situen els informatius de televisió (69,9%), i una mica més lluny, els informatius de ràdio (52,7%). Les tres opcions menys votades són els pòdcasts (28%), els diaris en paper (22,6%) i els influencers (10,8%). 

Sobre aquestes dades al voltant de la dieta mediàtica dels estudiants de Periodisme, Candela Ollé, directora acadèmica del Màster en Periodisme i Comunicació Digital de la UOC, admet que no és sorprenent ni nou que les xarxes socials siguin “la seva principal font –en l’escassa dieta informativa que tenen–, perquè els mitjans tradicionals no entren en el seu dia a dia. Malauradament, aquest canvi fa anys que s’està consolidant. Molts mitjans digitals han vist la davallada d’audiències joves i estan buscant, amb més o menys encert, la manera de recuperar-les per després mantenir-ne l’atenció”, afegeix.

Per la seva part, Laura Pérez, cap dels estudis de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, se sorprèn que el 22,6% assegurin que s’informen a través dels diaris en paper. “Actualment vivim en un ecosistema digital i altament plataformitzat, en què els hàbits d’informació de les audiències més joves se centren, sobretot, en entorns en línia i xarxes socials. Els estudis recents apunten precisament en la direcció contrària, amb un consum del paper en clar retrocés. Pot ser que aquest 22,6% estigui influït pel perfil específic de la mostra –estudiants de Periodisme, més sensibilitzats amb els formats tradicionals– i per un possible efecte de desitjabilitat social en les respostes, ja que el paper encara s’associa a un consum d’informació més ‘rigorós’ o ‘professional’. També podria indicar un consum puntual o vinculat a l’àmbit acadèmic, més que un hàbit real quotidià. Per acabar, potser el paper encara té un valor simbòlic entre els futurs periodistes, com a icona de la professió, més enllà de l’ús real”, explica.

D’altra banda, Pedro Sigaud, degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació a la UIC, assegura que no li preocupa tant el suport com la font que produeix la informació que consumeixen els estudiants. “Si darrere hi ha rigor, contrast i anàlisi, el mitjà és secundari. El que sí que confirma la dada és la necessitat de mantenir viu l’esperit crític i el criteri professional, independentment de si la lectura es fa en paper o en digital”, sosté. 

Finalment, Montserrat Arbós, directora del grau en Periodisme i Comunicació Corporativa de la Universitat Ramon Llull, subratlla que “cal valorar el fet que identifiquen i prioritzen fonts informatives professionals en uns percentatges molt superiors als de la mitjana catalana i espanyola. Així, per exemple, el seguiment dels informatius televisius se situa quinze punts per sobre –segons l’informe Digital News Report 2025 de l’Institut Reuters– i, en canvi, fan caure els influencers a l’últim lloc (amb un escàs 10%)”.

Consum diari

Queda clar, doncs, que les xarxes socials tenen un paper preponderant, clau, en la dieta mediàtica dels futurs periodistes. Però quines són les xarxes que predominen com a font informativa? L’enquesta també ho preguntava –donant diferents opcions i, de nou, se’n podia escollir més d’una– i Instagram és, en aquest sentit, la més utilitzada, pel 72,9% dels enquestats. En segon lloc se situa X, amb el 68,2%. A molta distància es troben TikTok (36,5%), YouTube (17,6%) i Facebook (4,7%). 

Per tant, Instagram o X són actualment, per als estudiants de Periodisme, fonts més seguides que no pas els informatius de ràdio o els diaris en paper. Segons Sigaud, això “evidencia una tendència en què l’algoritme pesa més que la feina de contrast i de verificació. I aquest desplaçament no és casual: hi ha sectors interessats a deslegitimar el periodisme perquè els últims grans escàndols corporatius i polítics en països democràtics (com el cas Theranos, destapat per John Carreyrou a The Wall Street Journal) s’han revelat gràcies a la recerca periodística rigorosa”.

“Al llibre Careless People, de Sarah Wynn-Williams, –afegeix Sigaud– queda molt clar que Meta vol apropiar-se de la informació i, per extensió, del relat públic. Aquesta situació posa en risc el rigor i la independència del periodisme professional”.

D’altra banda, l’enquesta també incideix en la freqüència amb la qual s’informen. En aquest punt, segons les respostes obtingudes, no hi ha debat possible. El 90,3% asseguren fer-ho diàriament. I només el 7,5% han respost que s’informen més de dues vegades per setmana. 

Aquest contundent 90,3% d’estudiants que asseguren informar-se cada dia, però, provoca certa incredulitat entre alguns responsables dels estudis de Periodisme. “No tinc tan clar que el 90% dels estudiants de Ciències de la Comunicació consumeixin diàriament informació periodística”, admet Juan José Perona, degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. 

“Crec que, a l’hora de respondre aquesta pregunta, no han estat sincers. Les aules són un excel·lent laboratori per copsar el coneixement que els alumnes tenen de l’actualitat i, en aquest sentit, les evidències són clares: només una minoria sap el que està passant al món. La informació que reben és majoritàriament a través de les xarxes socials i, en moltes ocasions, vehiculada per fonts poc o gens contrastades. Per tant, no crec que, amb petites excepcions, es pugui dir que la seva dieta mediàtica sigui ideal. En general, els joves estan desconnectats dels mitjans tradicionals i aquesta és una realitat que ja ve de lluny i que cal revertir”, adverteix.

La darrera pregunta al voltant de la dieta informativa es refereix als suports a l’hora d’informar-se. El 98,9% ho fan a través del mòbil o smartphone. En segon lloc se situa l’ordinador, amb el 69,9% de les respostes, mentre que la tercera opció, amb el 64,5%, és la televisió. La ràdio –43%–, el paper (diaris, revistes) –17,2%– i la tauleta –6,5%– són les últimes tres opcions escollides. 

Mitjans, sobretot

El segon bloc es refereix a les expectatives professionals. De nou, podien escollir diferents opcions de totes les que se’ls presentaven. En aquest sentit, s’imposen clarament les ganes de treballar als mitjans de comunicació (televisió, ràdio, premsa escrita i mitjans digitals), amb el 83,9%. 

Tot i que en els últims anys la comunicació corporativa és la destinació de la majoria dels professionals que accedeixen al mercat laboral, aquesta –ja sigui en una empresa, institució o ONG– només atrau la meitat dels enquestats, amb el 50,5% de les respostes. 

D’altra banda, el 21,5% admeten que els agradaria crear el seu propi projecte informatiu, mentre que el 16,1% reconeixen que voldrien ser creadors de contingut (podcaster, youtuber, influencer).

Des de la UPF, Laura Pérez assegura que aquest 83,9% d’estudiants que desitgen treballar en mitjans de comunicació saben que és difícil. “És natural que la primera aspiració sigui treballar en un mitjà de comunicació, i molts estudiants veuen les pràctiques curriculars o extracurriculars com la seva principal porta d’entrada al mercat laboral”, afirma. 

“Tot i això, saben que no és un camí fàcil i que sovint cal complementar aquesta experiència amb altres feines professionals dins l’àmbit de la comunicació. En definitiva, aquesta expectativa mostra fins a quin punt l’imaginari professional dels estudiants continua estretament vinculat als mitjans tradicionals, tot i ser conscients de la dificultat d’accedir-hi i de l’existència d’altres sortides professionals dins la comunicació”, afegeix. 

Per la seva banda, Juan José Perona troba normal aquest percentatge tan elevat que aspira a treballar als mitjans. “Si ho preguntéssim als alumnes de Medicina o d’Infermeria, segur que la majoria dirien que els agradaria desenvolupar la seva tasca professional en un hospital. Jo crec que sí que són conscients que el camí no és fàcil, però la realitat ens demostra que, amb el temps, una bona part ho acaben aconseguint. A Catalunya tenim la sort de comptar amb una xarxa comunicativa local extremament rica i activa, que obre moltes portes als futurs periodistes”. Pel que fa a la comunicació corporativa, Perona assegura que “el fet que les empreses i les institucions siguin cada cop més conscients de la necessitat de disposar d’un departament específic de comunicació, amb professionals qualificats, és una tendència molt positiva”. 

D’altra banda, des de Blanquerna, Montserrat Arbós destaca que aquest 83,9% evidencia “que els estudiants donen importància al reconeixement de la professió en l’àmbit que li pertoca, és a dir, el dels mitjans reconeguts, i, per tant, que estan compromesos amb els valors deontològics del periodisme. Hauríem d’aprofitar aquesta empenta per recuperar el prestigi professional en la línia, per exemple, del Nou Pacte pel Periodisme, que propugna Reporters Sense Fronteres”.

La ràdio s’imposa

D’aquest 83% que aspiren a treballar en un mitjà de comunicació, a l’hora d’escollir el tipus de mitjà –de nou, amb la possibilitat de seleccionar més d’una opció–, el 67,1% es decanten per la ràdio; el 53,2%, per la televisió; el 44,3%, pels mitjans digitals, i el 39,2%, per la premsa escrita. Aquestes dades no deixen de sorprendre, ja que més de dues terceres parts dels universitaris enquestats aspiren a treballar en el mitjà radiofònic, però anteriorment només el 52,7% han admès que s’informen a través dels informatius de ràdio. 

L’enquesta també ha preguntat en quin àmbit informatiu s’estimen més treballar. Els àmbits de societat (60,8%), esports (54,4%) i cultura (50,6%) són les tres opcions més escollides. 

En el quart lloc hi ha un empat entre els àmbits d’internacional i política, amb el 48,1%. Tot seguit, amb el 36,7%, hi ha la secció de viatges. Les altres opcions ja queden més lluny, com són els àmbits 
de la moda (12,7%), la justícia (11,4%), l’economia (8,9%), la tecnologia (6,3%) 
i el medi ambient (5,1%). 

D’altra banda, entre la meitat dels enquestats que han seleccionat la comunicació corporativa com a possible destí laboral, el 66% prefereixen treballar per a empreses privades; el 59,6%, en institucions públiques, i, en tercer lloc, el 21,3%, en ONGS.

Conscients de la precarietat

Encara en l’àmbit de les expectatives, l’enquesta pregunta als alumnes què esperen cobrar, ja sigui treballant en un mitjà de comunicació o en la comunicació corporativa, i se’ls dona una sèrie de forquilles de diversos salaris bruts anuals.

En aquest sentit, el 39,8% creuen que cobraran entre 21.000 i 25.000 euros. La segona opció més votada, amb el 22,6%, aspiren a cobrar entre 26.000 i 30.000 euros. La tercera resposta més escollida (20,4%) és la dels que pensen que cobraran entre 16.000 i 20.000 euros (cal tenir en compte que el salari mínim interprofessional a Espanya actualment se situa en 16.576 euros). La quarta (11,8%) és la forquilla entre 31.000 i 40.000 euros, mentre que una minoria, el 5,4%, són els més optimistes i han seleccionat l’opció de més de 41.000 euros bruts anuals. 

Seguidament, l’enquesta també pregunta als estudiants de Periodisme si creuen que a casa nostra es pot viure bé com a periodista. L’opció majoritària i dominant, amb el 64,5% de les respostes, és que no perquè es tracta d’una professió precària econòmicament. 

Aquesta resposta, segons Laura Pérez, de la UPF, demostra que “des de les facultats es transmet una part de la realitat del sector, especialment quan parlem de treballar en mitjans de comunicació convencionals, on la precarització és evident i persistent”. “Ara bé –prossegueix–, el periodisme actual comprèn moltes altres sortides professionals, com la creació de contingut per a xarxes socials, la comunicació corporativa o l’estratègia digital, àmbits amb unes condicions laborals sovint diferents. Potser aquí tenim marge de millora per explicar de manera més adequada aquesta diversificació i oferir una visió més completa de les opcions professionals que tenen els estudiants. Tot i això, la universitat no pot revertir una realitat estructural que va més enllà de la formació que oferim”. 

L’última pregunta del bloc sobre les expectatives professionals aborda aquelles feines que, en els seus inicis professionals, ja sigui treballant en mitjans de comunicació com en l’àmbit de la comunicació corporativa, estan disposats a fer. De les diferents respostes obtingudes –se’n podia escollir més d’una–, sobresurt el 71% d’alumnes que estan disposats a treballar durant l’estiu quan la plantilla estable fa vacances, mentre que el 69,9% accepta treballar hores extres i el 66,7%, els caps 
de setmana. 

En canvi, a més distància, hi ha el 45,2% d’estudiants que estan disposats a quedar-se a treballar quan apareix una notícia d’última hora, encara que no suposi cap compensació econòmica. El 30,1% no estan disposats a treballar sense cobrar i el 24,7% no accepten treballar en condicions laborals abusives. 

Massa sensacionalisme

El darrer bloc temàtic de l’enquesta versava sobre la visió que es té de la professió. Davant la pregunta “Què és per a tu el periodisme?”, la resposta –se’n podia escollir més d’una– que predomina, amb el 94,6%, és que es tracta de la professió “que informa la ciutadania del que passa”. Més enllà d’aquesta opció més tradicional i asèptica, el 51,6% dels enquestats també han seleccionat aquella segons la qual el periodisme és “una professió que defensa la democràcia”, mentre que el 43% han escollit l’opció que assegura que és una feina “que té una part d’aventura” i que els pot permetre “viatjar i conèixer molta gent”. Tot seguit, amb el 40,9% de les respostes, hi ha els que creuen que la professió els farà sentir realitzats, i el 38,7% són de l’opinió que el periodisme “lluita pel bé comú”. El 17,2% també creuen que “controla els poderosos”.

Sobre la visió que els estudiants tenen del periodisme actual, de les diferents opcions que podien escollir, el 57% han optat per la que diu que “és massa sensacionalista”, mentre que el 49,5% s’han decantat per la que assegura que “està massa esbiaixat políticament”. D’altra banda, el 44,1% creuen que “està massa controlat o influït per l’Administració pública” i el 43%, que “està massa controlat o influït per les empreses”. També hi ha una tercera part dels enquestats –34,4%– que consideren que “està massa pensat per a gent adulta i no per als joves”. En el sisè i setè llocs, empatats amb el 30,1% de les respostes, hi ha els que opinen que el periodisme actual “està poc adaptat a les noves formes de consum” i els que apunten que “és poc constructiu perquè tot és negatiu”. 

Des de la UAB, Juan José Perona afirma que “d’alguna manera, aquests números responen a la realitat que vivim. En no poques ocasions, les notícies es porten a l’extrem, amb una forta espectacularització de la informació, que comença ja en els titulars. Si bé és cert que posteriorment les coses es matisen, els inicis solen ser força sensacionalistes. Pel que fa al biaix polític, del tot d’acord. La imparcialitat ja no es posa en dubte, perquè senzillament ha deixat gairebé d’existir”.

Per part seva, Candela Ollé assegura que “el sensacionalisme i els biaixos polítics són dos dels aspectes més repetits pels enquestats a l’hora de valorar el moment actual del periodisme, i, d’altra banda, el model de negoci i la retribució dels professionals són propostes de canvi que l’alumnat voldria aconseguir. La situació que es troben quan volen entrar en el món laboral és complexa i precària, però penso que estan força preparats i formats per aprofitar, per exemple, les oportunitats que incorpora la intel·ligència artificial generativa als mitjans per deixar enrere la desinformació. Hi ha força exemples d’innovació en mitjans a escala mundial i, en concret, en l’àmbit europeu. Recentment, la lectura d’Águilas y colibríes, de José Alberto García Avilés, m’ha aportat casos que deixen palès que les oportunitats de canvi per fer un millor periodisme, adaptat a la realitat i a la societat actual, existeixen i les tenim identificades”.

Encara dins la visió del periodisme, se’ls ha preguntat sobre la credibilitat de la professió. En aquest punt, el 67,7% dels enquestats creuen que això depèn de cada mitjà i periodista, descartant que sigui un problema general de l’ofici. En segon lloc, tot i que a molta distància, el 17,2% consideren que el periodisme té molta credibilitat “malgrat les crítiques constants”. 

Al final de l’enquesta també se’ls preguntava si creien que és necessari fer algun canvi en la professió. El 77,4% han respost de manera afirmativa, mentre que només el 3,2% ho han fet negativament. El 19,4%, en canvi, admeten no saber si cal o no fer canvis. 

Segons Montserrat Arbós, “quan se’ls pregunta quins canvis farien, la majoria tenen clar tot el que hauríem de corregir per recuperar la credibilitat i el valor democràtic, i ho diuen sense embuts. Si la professió està en el moment crític en què es troba és, bàsicament, perquè les generacions sèniors no hem sabut o no hem pogut fer-ho millor i, per tant, ens toca confiar en ells i ajudar-los a trobar la manera de sortir-nos-en”.

Aquestes dades, doncs, ofereixen una primera fotografia, un retrat de què pensen els estudiants universitaris, els futurs periodistes, aquells als quals, d’aquí a uns anys, els tocarà bregar, entre moltes altres coses, amb problemàtiques com la precarietat econòmica, el biaix de la informació i els interessos, poc dissimulats, del poder.