La verificació prèvia entesa com a tasca periodística és més que necessària a la professió, sobretot en els mitjans escrits. Durant el segle XX era habitual que les principals capçaleres tinguessin un equip encarregat de revisar que tots els detalls i declaracions que acompanyaven una informació fossin verídics. Els verificadors han de fer de detectius, però també d'àngels de la guarda a les espatlles de l’autor, assegurant que els seus arguments estan basats en fets en comptes d’en suposicions.
Yvonne Rolzhausen, cap d'Investigació de la revista nord-americana The Atlantic, resumeix en set passes el procés de verificació que se segueix abans de publicar qualsevol història. Primer, hem de llegir i rellegir el material a analitzar per així familiaritzar-nos amb ell, a més de treballar el text subratllant i anotant tot allò que ha de ser verificat. Llavors arribem a un moment delicat on es planifiquen les entrevistes amb les fonts i on el verificador s'ha de guanyar la confiança d'aquestes; és aquí on es posa en perill la publicació de la peça. Un cop establert el contacte amb les fonts, s’ha de revisar que totes les declaracions que se citen en nom seu siguin acurades. Un cop tot el que té a veure amb les fonts principals ja ha estat contrastat, és hora de posar-se en contacte amb experts en la matèria de la investigació, tant si són citats a l’article com si no. Per últim, es recomana estar sempre en contacte amb el periodista de la investigació i no assumir mai que ho sabem tot.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari