La nit del 21 de febrer del 2022, la forta tramuntana aviva les restes d'uns rostolls mal apagats al Parc Natural del Cap de Creus. Anna Punsí ja no es dedica a l’actualitat informativa. Fa sis mesos que es va acomiadar, després de 21 anys, dels oients de la Cadena SER per encarregar-se dels continguts de True Crime Factory, la productora del Crims de Carles Porta. Però aquella nit es manté en vetlla seguint l’avenç de l’incendi forestal.
Sense l'altaveu d'un mitjà de comunicació, comparteix la informació a través de Twitter. Amb gairebé 38 mil seguidors, el seu compte (@punsix) és un referent per als que volen estar al dia de la crònica negra i de successos. “Tinc l'impuls de compartir aquesta informació, no me la puc guardar per a mi”, reconeix Anna Punsí durant la seva intervenció en l'Experiència de Periodista.
Durant la xerrada desprèn passió per un ofici capaç d'accelerar-li el pols. “Al periodisme de successos i al reporterisme de guerra hi ha un punt d'egoisme. Quan passa alguna cosa, tens la necessitat vital de ser al lloc dels fets. En aquell moment no penses en tu ni en la família. Només penses en la notícia”, admet. I afegeix: “No m'agraden els disturbis. Però si n'hi ha, vull ser-hi”.
El desallotjament de Can Vies, els atemptats de Barcelona i Cambrils, les càrregues policials durant el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 o algunes de les accions del Tsunami Democràtic són fets dels quals Punsí va informar des de primera línia. “Són moments molt tensos, de molta emoció. I tu, com a periodista, has d'explicar què passa amb la màxima serenitat possible”, relata.
Precisament, la importància de ser al lloc dels fets va ser una de les primeres lliçons que va aprendre als seus inicis com a periodista de successos. “A més de consultar les fonts oficials, has de ser on passa la notícia, perquè sempre trauràs alguna cosa”, assegura.
Confiar en el propi instint i seguir sempre un mètode de confirmació són altres consells valuosos que Punsí fa arribar als estudiants de Periodisme de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que, majoritàriament, poblen la platea de l'Antiga Audiència.
Punsí, que es va iniciar en el periodisme sent una adolescent a la ràdio local de Vilafant (Alt Empordà), la seva població natal, reconeix que hi ha una “fina línia entre emoció i groguisme” a l'hora d'informar de certs successos, especialment quan hi ha delictes de sang de pel mig. “No cal ferir sensibilitats ni caure a la morbositat, però si deshumanitzem la informació correm el risc que totes les víctimes semblin la mateixa”, adverteix. Tot i això, recalca que els periodistes no haurien de contribuir a “l'espectacularització dels crims”.
Respecte a la seva nova etapa a la productora de Crims, la periodista reconeix que hi ha certes coses del format que encara li costen, si bé aclareix que, si va acceptar el repte, va ser perquè és un programa rigorós, ben documentat, que mostra respecte cap a les víctimes i amb una irreprotxable factura tècnica. “Crims és periodisme passat pel sedàs del temps. És narrativa”, conclou.
Text: Laura Casadevall
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari