Apassionat, amb sentit de l’humor i amb un posat més italià que polonès, el teòleg Krzysztof Charamsa va explicar com va prendre la decisió d’acceptar la seva homosexualitat. Ell era un dels deu membres de la Congregació de la doctrina de la fe del Vaticà quan era Papa Joseph Ratzinger. Li va arribar a la seva taula un document que, entre d’altres preceptes, deia que un homosexual no podia ser ni professor, ni monitor, ni capellà i explicitava que els catòlics no podien llogar un pis a un gai. Aquest va ser el detonant. Després tot va es va precipitar: va dir que era gai i va haver de marxar deixant-t’ho tot i sense poder ni acomiadar-se. “Jo sóc un bon capellà. Jo estimo la meva vocació. Com pot ser que em diguin que no sóc apte per ser sacerdot?”, exclamava ahir davant d’una sala d’actes del Casino plena.
La seva experiència personal l’explica al llibre “La primera pedra”. Ahir el teòleg explicava que “l’església és un perfecte armari per refugiar-se quan no et sents acceptat socialment” . Va parlar de les últimes declaracions del bisbe de Solsona, de la societat polonesa homòfoba i misògina en la qual va créixer i del sentiment de llibertat que va sentir quan va acceptar-se i va dir-li a la seva mare. “Si tu canvies, canvia el món”, va ser alguna de les afirmacions que va fer.
La conversa d’ahir entre Charamsa i el periodista de Canal Taronja Eduard Font, tancava el “Pessics de Vida” fins el mes de setembre. El cicle és organitzat per la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes i el Centre Cultural El Casino de Manresa.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari