El CIC recorda que les fonts no poden limitar el contingut d'una investigació periodística
El Consell d'Informació de Catalunya ha resolt la denúncia que ha interposat el Departament de Comunicació de les Escoles Manyanet a la productora del documental "La fugida" (TV3), ja que consideren que vulnera els principis de la bona praxi periodística i el dret al contrast informatiu.
Objecte de la queixa
La congregació clerical "Fills de la Sagrada Família, Jesús, Maria i Josep" (escoles Manyanet) ha presentat una queixa formal contra el periodista Guillem Sánchez i la productora del documental de TV3 "La fugida. Veritats ocultes", estrenat el març de 2026, al·legant diverses vulneracions del Codi Deontològic del Periodisme.
Per una banda, fa referència a una presumpta manca de transparència i vulneració del dret al contrast informatiu. Segons la congregació, el periodista i la productora els haurien informat que la seva participació al documental estaria vinculada exclusivament al cas de l'informàtic del centre Manyanet Sant Andreu, investigat arran de la descoberta de pornografia infantil a l'ordinador del religiós Joaquim Calvet.
Tanmateix, el documental va acabar incorporant també el cas d'Òscar, un exalumne del centre de les Corts, de qui la família sospita que podria haver estat víctima d'abusos sexuals. Les escoles sostenen que mai no se'ls va preguntar sobre aquesta qüestió ni se'ls va oferir la possibilitat de respondre-hi abans de l'emissió.
En segon lloc, denuncien l'incompliment d'un acord signat amb la productora. Aquest document establia que rebrien una còpia íntegra i sense editar de la intervenció del seu portaveu. Segons la queixa, la productora es va negar a facilitar-los la gravació completa d'una conversa telefònica posterior que consideraven rellevant per contextualitzar la seva posició.
Per aquests motius, les escoles Manyanet van demanar al CIC que valorés si s'havien vulnerat el dret al contrast informatiu, el tractament honest de les fonts, la no manipulació narrativa dels testimonis i el compliment dels compromisos adquirits amb els participants.
Al·legacions
En les seves al·legacions, el periodista Guillem Sánchez i el responsable de la productora Ottokar, Josep Morell, defensen que el documental havia evolucionat a mesura que avançava la investigació i apareixien nous testimonis i informacions.
Segons expliquen, el cas de l'Òscar no formava part del plantejament inicial del documental quan es va entrevistar Borja Arriaga, el 9 de maig de 2025. La incorporació es va produir després que, arran de la publicació d'informacions sobre una denúncia contra Joaquim Calvet, el pare del jove fes públiques les seves sospites sobre possibles abusos.
Pel que fa a la conversa telefònica, els responsables del documental sostenen que es va produir després que el periodista descobrís que el portaveu havia negat tenir indicis sobre possibles abusos de Calvet, malgrat que la institució ja coneixia una denúncia contra el religiós. Durant aquesta trucada, Arriaga va tenir una nova oportunitat d'exposar la posició de les escoles.
La productora també argumenta que el compromís de lliurar una gravació íntegra afectava exclusivament l'entrevista formal del 9 de maig i no la trucada posterior, que no estava prevista quan es va signar l'acord. A més, va acreditar que havia lliurat l'enregistrament de la primera entrevista el mateix dia de l'emissió del documental.
Per la seva banda, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) defensa que l'ampliació del contingut responia a l'evolució legítima d'una investigació periodística i que el portaveu havia disposat de diverses oportunitats per exposar la seva versió dels fets.
Resolució del CIC
Després d'examinar les evidències i al·legacions d'ambdues parts, el CIC manifesta que el documental "La fugida. Veritats ocultes" no vulnera cap dels criteris del Codi Deontològic. En particular, considera que no es van vulnerar els criteris 1 i 2, relatius al compromís amb la veritat i al tractament rigorós de la informació.
La resolució destaca que les gravacions evidencien que el portaveu de les escoles no va dir la veritat en les seves intervencions sobre els possibles abusos atribuïts a Joaquim Calvet. També considera que el periodista no podia ignorar aquestes contradiccions, ja que tenia l'obligació de contrastar els fets i evitar la difusió d'informacions que no s'ajustessin a la realitat.
El CIC assenyala igualment que el tractament del testimoni va ser cordial i respectuós i que no es van manipular les declaracions per transmetre una impressió errònia. De fet, considera que el periodista va evitar incloure fragments de la conversa telefònica que haurien pogut perjudicar encara més la imatge pública del portaveu i del seu superior.
Sobre el dret al contrast informatiu, el Consell entén que la incorporació posterior del cas de l'Òscar no va suposar una vulneració, ja que aquest cas no formava part de la investigació en el moment de l'entrevista inicial. També recorda que el periodisme d'investigació no pot quedar condicionat per la voluntat de les persones o institucions investigades.
Finalment, pel que fa a l'acord entre les parts, el CIC considera que no ha quedat acreditat que inclogués l'obligació de lliurar la gravació de la conversa telefònica posterior. Per tant, conclou que no hi ha hagut cap incompliment que comporti una vulneració deontològica.
Amb aquesta resolució, el Consell de la Informació de Catalunya desestima la queixa de les escoles Manyanet i avala l'actuació del periodista i de la productora en l'elaboració de 'La fugida. Veritats ocultes'.
Consulta la resolució sencera del CIC aquí.
