El doble crim de Susqueda va ser un dels protagonistes dels X Premis Carles Rahola de Comunicació Local: dos dels guardons concedits en aquesta edició han premiat treballs relacionats amb aquest assassinat. La periodista Tura Soler va guanyar per segona vegada el premi Rahola en la categoria de premsa (ja va aconseguir-lo en la quarta edició) pel recull d'articles "El misteri de Susqueda", i el fotògraf Aniol Resclosa ha afegit uns altres bigotis a la seva col·lecció (ja en porta quatre) per la imatge "Buscant l'arma del crim".
Una altra constant en la gala de lliurament dels Premis Carles Rahola va ser la reivindicació del periodisme honest i veraç, allunyat del sensacionalisme i la postveritat: tant autoritats com guardonats van emprar els seus minuts davant del micròfon per defensar l'ofici i per recordar que el periodisme local és molt necessari. També es va homenatjar la figura i el llegat de Carles Rahola, en l'any del vuitantè aniversari del seu afusellament: no només en el vídeo creat especialment per l'ocasió, sinó en molts parlaments. La situació política actual a Catalunya, i els records als presos polítics i exiliats, tampoc no van faltar al llarg de la cerimònia.
En aquesta edició, les altres cinc categories dels Premis tenien un sol finalista que es va fer públic al llarg de la gala i, en tots els casos, ha estat el guanyador de la categoria a la qual optava.
El premi al millor projecte de comunicació periodística, dotat amb 2.000 euros, va ser per a Sara Montesinos i Martí Albesa pel projecte 18+1. El jurat ha destacat que és una sèrie documental que té en compte el valor de donar veu directa als joves immigrants, fa d’articulador d’un servei públic i evidencia un problema existent.
L’encarregat de lliurar el guardó va ser el delegat del Govern de la Generalitat, Pere Vila, i tot i que els dos guanyadors no van poder assistir a la gala, van ser representats per Karim El Garraf, del col·lectiu Girona Acull.
El premi a la millor iniciativa de comunicació institucional, dotat amb 1.000 euros, va ser per a l’Associació Cultural La Llera per La Llera del Ter, una revista local editada per diferents municipis. Segons el jurat, ha recuperat la història d’una revista molt ben elaborada, amb periodisme de proximitat i amb varietat de gèneres, i ha sabut engrescar les generacions més joves —molts d’ells, estudiants de periodisme—, que segur que aprendran de l’experiència.
Elisabet Don, membre de la Junta del Col·legi de Periodistes de Girona, va lliurar el premi a Mar Camps i Lia Pou, que van representar l'equip de la revista.
El premi a la millor informació digital, dotat amb 1.000 euros, va ser per a l’Associació Cultural Xarxa de Municipis Indians per la web El llegat dels indians, perquè agrupa tota la informació d’una herència cultural rica. El jurat destaca la col·laboració dels dotze municipis indians per difondre part de la història de cada poble.
L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va entregar el premi, que va recollir Anna Castellví.
El Premi Miquel Diumé al millor treball informatiu o divulgatiu en ràdio, dotat amb 1.000 euros, va ser per a Martí Saguer, Miquel Curanta, Daniel Cortés, Eugènia Güell, Gerard Escaich, Josep Lluís Vidal, Judith Saez, Laia Bodro i Marc Clapés pel treball Sopem a la presó, emès a Ràdio Capital de l’Empordà. El jurat ha considerat que retransmet, de manera ben articulada, l’homenatge que s’ha fet cada setmana davant de la presó Puig de les Basses. Tot i que no és un document que busqui una polifonia de veus, com a document radiofònic té molta força comunicativa. S’ha valorat aquesta iniciativa perquè va ser el primer d’un seguit de reportatges similars a altres mitjans.
Els guanyadors van rebre el guardó (el segon que aconsegueixen) de mans de Xevi Masachs, membre de la Junta del Col·legi de Periodistes de Girona.
El premi al millor treball informatiu o divulgatiu en televisió, dotat amb 1.000 euros, va ser per a Albert Jordana pel capítols 19, 23 i 25 (centrats en les comarques gironines) de Territori contemporani, emès per Vallès Oriental Televisió, pel bon tractament divulgatiu —cultural i modern— i perquè ens descobreix pensadors i artistes del territori gironí, amb una bona realització i tractament de la imatge.
El vicepresident segon de la Diputació de Girona, Fermí Santamaria, va lliurar el premi.
En aquesta edició el jurat va fer una menció especial a Jordi Dalmau Corominas pel recull d’articles d’opinió publicats al Diari de Girona, tot valorant la seva trajectòria, la seva aportació, el seu bagatge professional i el bon fer al llarg de la seva carrera. El jurat ha considerat l’esforç de relacionar els fets històrics amb l’actualitat. Dalmau va rebre una càlida ovació dels assistents i va recordar els seus inicis en el món del periodisme, així com dos dels seus amics i mentors: Enric Mirambell i Narcís-Jordi Aragó.
El premi al millor treball informatiu o divulgatiu en premsa, dotat amb 1.000 euros, va ser per a Tura Soler pel recull d’articles «El misteri de Susqueda», publicats a El Punt Avui. El jurat l’ha destacat perquè fa un seguiment exhaustiu d’un cas complicat que contextualitza els fets amb moltes fonts, amb una bona actualització, explicat des de diferents vessants i usant una gran varietat de recursos. Aquest va ser el segon premi Rahola per a la veterana periodista d'El Punt.
En aquesta categoria van quedar com a finalistes Jordi Nierga pel reportatge «Els herois que anaven d’excursió», publicat a la Revista de Banyoles, que recupera uns fets dramàtics, els de l’enfonsament de l’Oca de Banyoles, en el seu vintè aniversari, donant una visió dels testimonis que en aquells moments eren menors; i Pili Turon i Laura Fanals pel treball «La complexitat de l’univers femení», publicat al Diari de Girona, que mostra un mosaic molt representatiu del món de la dona en un reportatge que denuncia la seva discriminació en molts àmbits.
L’encarregat de fer el honors a Dalmau i Soler va ser el president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, Joan Ventura.
El premi a la millor fotografia de premsa, dotat amb 1.000 euros, va ser per a Aniol Resclosa, per la fotografia «Buscant l’arma del crim», publicada a Diari de Girona. Segons el jurat, la imatge recull de manera sorprenent la recerca de proves que il·lustra la complexitat de la investigació del doble crim de Susqueda.
En aquesta categoria van ser finalistes Glòria Sánchez Bartolomé, per la foto Aniversari Holi, publicada a El Periódico de Catalunya, per la força de la imatge, el seu enquadrament i la situació dels Mossos i els manifestants; i Pere Duran, per la sèrie de fotografies no publicades I amb el somriure, la revolta, perquè il·lustra els diferents aspectes d’una protesta.
Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona, va entregar el guardó a Resclosa. Amb aquest, el fotoperiodista ja té quatre bigotis.
La cerimònia de lliurament dels premis va tenir lloc a l'Auditori de Girona i va ser conduïda per Fel Faixedas i Carles Xuriguera. L’acte va comptar, un any més, amb una extensa representació del món periodístic, institucional i cultural gironí.
El jurat dels X Premis Carles Rahola de Comunicació Local ha estat integrat per Guillem Terribas (president), llibreter i comunicador; Neus Bonet, degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Ramon Girona, vicedegà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona; Xavier Jubierre, fotoperiodista; Maria Sánchez, periodista; Joan Ventura, president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, i Maria Roura, periodista i tècnica de Comunicació de la Diputació de Girona, que ha actuat com a secretària.
En aquesta edició s’han presentat 55 treballs elaborats per 51 autors de punts molt diversos de les comarques gironines, i alguns de fora. La categoria que va registrar més participació va ser la de millor treball informatiu o divulgatiu en premsa, amb 26 treballs elaborats per 18 periodistes. Aquesta categoria va desbancar la de millor fotografia en premsa, que solia ser la més concorreguda, però que en aquesta edició ha quedat en segon lloc, amb 18 propostes presentades per 9 professionals. A l’apartat dedicat al millor treball informatiu o divulgatiu en televisió s’hi van presentar 4 programes i també 4 participants.
La categoria que premia el millor projecte de comunicació periodística va rebre aquest any 3 projectes elaborats per 6 persones. Dos treballs optaven a rebre el premi a la millor iniciativa de comunicació institucional, mentre que al Premi Miquel Diumé al millor treball en ràdio i al premi a la millor informació digital s’hi va presentar un sol treball, que en el primer cas estava realitzat per nou persones i en el segon per una associació.
La Diputació de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya van crear els Premis de Comunicació Local Carles Rahola el 2009, amb l’objectiu de reconèixer la tasca de la professió periodística a les comarques gironines i de fomentar la creativitat informativa i les iniciatives per difondre, recuperar, gestionar o aplegar informació de tipus periodístic en qualsevol format, àmbit i estructura. Des de la primera edició els Premis Carles Rahola han tingut una gran acollida i s’han instituït com un dels principals guardons gironins en l’àmbit de la comunicació.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari