Una nit de grans moments
L'acte de lliurament de les Mosques de la Informació 2026 va omplir l'auditori de La Mercè de Girona, en una gala totalment dedicada al periodisme i plena de moments irrepetibles: des del sorprenent discurs de Pia Crozet fins al diàleg íntim entre Sílvia Pérez Cruz i la seva mare.
La del dimecres 14 d’octubre va ser una nit per no oblidar. Una nit plenament periodística, i plena de moments únics. Les Mosques de la Informació 2026 van omplir de gom a gom l’auditori del Centre Cultural La Mercè de Girona: no hi havia ni un seient lliure, i moltes persones se’n van quedar sense. Molts periodistes, i tant. Però també polítics (que any rere any ens acompanyen, tot i el risc de ser cullonats pel president de la Junta de Girona, en Jordi Grau), artistes, representants de forces de seguretat i, sobretot, gent “normal” que, també any rere any, es guarda la data per acompanyar-nos en la celebració de la festa anual del periodisme gironí. Perquè sempre és una nit interessant i distesa. La d’aquest any va ser especialment llarga (quasi dues hores d’acte), però es va fer curta perquè va estar plena de moments únics.
Fem recompte, començant pel principi:
La Susanna Quintana, vicepresidenta de la Junta, explicant que el Col·legi creix, a poc a poc, però creix: aquest any som quinze col·legiats més a la nostra Demarcació. I recordant que “la transparència i la responsabilitat no són opcionals en el periodisme” i que, en el nostre ofici, “no tot s’hi val”.
L’alcalde de Girona, Lluc Salellas, reivindicant la feina dels periodistes “malgrat la precarització de l’ofici”, i remarcant que els periodistes han de poder tenir un sou digne per “poder fer la vostra feina dignament, que és tan necessària en una societat que vol ser democràtica”, i recordant també la importància de la nostra llengua, el català.
El sorprenent i divertidíssim discurs de Pia Crozet, l’artista que ha creat els guardons d’aquest any. Et prometem que mai havíem sentit res igual!
El sentit homenatge a la Gaditos Farjas Montoya -que va morir al juliol- i l’emotiu homenatge a l’enyorat Pep Collelldemont que va fer en Miquel Riera. Ens va agradar especialment tenir la Judith i en Rubèn (la vídua i un dels fills d’en Pep) entre el públic.
L’entretinguda glossa que el gran Jordi Bosch va fer de la trajectòria de Víctor Gay, que va rebre la Mosca del Col·legi, i el brillant discurs d’agraïment que va pronunciar l’homenatjat.
L’emocionant glossa escrita per Ita Fàbregas (i que va llegir Rosa Gil) sobre la segona guardonada amb la Mosca del Col·legi, Angels Bronsoms; i les paraules valentes i sinceres de l’Angels per agrair el premi.
El clima d’intimitat i amor que es va crear, gràcies a l’acompanyament de l’imprescindible Xicu Sánchez Carcassés, entre la guardonada amb la Mosca de Sant Narcís, Sílvia Pérez Cruz, i la seva mare, Glòria Cruz, que va culminar amb la Sílvia cantant a capella una estrofa de les Corrandes d’exili. De pell de gallina.
El moment de lluïment del president de la Junta de Girona, en Jordi Grau, presentant les Mosques Borda i Grossa. Tot i que també va fer una reivindicació ferma del bon periodisme, en pocs minuts en Grau va fer una repassada irònica i divertidíssima de l’actualitat gironina: no va deixar canya dreta!
L’instant d’anunciar la Mosca Borda per a David Torras, director de Comunicació del Girona FC. És la primera vegada que una persona o entitat s’endú aquest premi dos anys consecutius. Ningú del Club era a La Mercè per recollir el premi, però es va llegir una carta -força crítica amb les Mosques de la Informació- que ens havien fet arribar “per si de cas” guanyaven.
I, finalment, quan Xicu Sánchez Carcassés va rebre la Mosca Grossa, entre una gran ovació dels assistents.
Evidentment, això és només una pinzellada de com va anar tot. Va haver-hi molts més moments i moltes més històries. Si els vols veure (o reviure), només has de clicar aquí, i podràs recuperar el vídeo sencer de l’acte.
