Josep Cuní: «El periodisme necessita receptes i aquestes les ha de fer un periodista»
Una sala col·legial plena de gom a gom va poder rememorar la trajectòria de més de cinquanta anys d'un dels grans referents del periodisme català, Josep Cuní, entrevistat pel col·legiat Josep Baubí en el marc del cicle Periodisme Sud de la Demarcació de Terres de l’Ebre del Col·legi.
Josep Cuní, un dels grans referents del periodisme català i guanyador de sis premis Ondes -i no de cinc com recull la Viquipèdia- té clar que el periodisme no està en crisi «perquè el periodisme necessita receptes i aquestes les ha de fer un periodista», que és qui sap que «no es pot conciliar mai amb la mentida ni elevar un rumor a notícia». La resta, segons Cuní, no ho és: «Quan algú agafa el micròfon o el que siga i comença a dir el que li passa pel barret, perquè vol ser influenciador sense compromís amb la veracitat, el contrast..., això no és periodisme».
La crisi del sector, segons el convidat, s’ha de buscar en l’estructura de la indústria periodística, que no va saber reconvertir-se abans del 2008 amb els ingressos de la publicitat; i quan va arribar la gran crisi del 2008, el sector en va viure dos: l’econòmica i la tecnològica. Cuní considera que a Catalunya «no hi ha mitjans públics i privats, sinó públics i subvencionats; si no, la gran majoria no existirien, i dit això, es poden entendre les tendències d’alguns mitjans», i va remarcar la pressió important pel màrqueting.
El periodisme, per a Cuní, «és explicar-li a la gent, allò que li passa a la gent, i a la gent li passa moltes coses. És un ofici meravellós que t’obliga a molt. Has d’avaluar les coses per decidir quines mereixen l’atenció de l’altra gent, aquí és on entra l’ofici de periodista». Va aprofitar per a destacar la importància del periodisme local: «S’hi aprèn molt, sempre recomano començar per un mitjà local», que d’altra, banda, segon Cuní, ha sabut adaptar-se a la competència d’internet i d’accés globalitzat a tota la informació donant informació de qualitat.
A la pregunta del col·legiat Josep Baubí sobre el gran nivell d’exigència professional que demana als seus col·laboradors, va reconèixer que no és fàcil treballar amb ell, però va remarcar que se l’aplica a ell mateix abans que a ningú: «Soc el primer que arriba i l’últim que se’n va».
Sobre la IA i les xarxes socials, va apuntar que la IA, com tot, pot ser dolenta o bona segons en quines mans caiga, i que cal un control. Pel que fa a les xarxes, no les considera un mitjà de comunicació, sinó grans plataformes.
Continuar a la professió
Satisfet de la seua trajectòria, va admetre haver comès errors -com el seu «prou, prou, prou», recordat per una assistent- i va defensar un futur optimista: «Les noves tecnologies han portat grans facilitats laborals i no han de significar el final de res». Va afegir: «Ens han fet creure que el futur està escrit, i el futur no està escrit; és incert, ningú sap què passarà demà. No hem de comprar el mantra que el futur serà un desastre. Serà el que vulguem que siga».
Als seus setanta i escaig anys, ja no treballa en un mitjà diari ni matina. «Després de més de cinquanta anys de professió i de quaranta d’aixecar-se a dos quarts de quatre de la matinada, em mereixo un horari una mica més normal», va expressar. Tot i això, es manté actiu en el sector a través de la seua productora, la docència, el Consell Editorial de El Periódico i escrivint un llibre. En aquest sentit, va denunciar que «aquesta societat té una aposta per la gent jove, de la qual hi participo, però s’oblida, de vegades, de la gent gran» i va reblar: «No es tracta de voler ser, sinó de voler compartir. Agrair a qui t’ha permès arribar on ets, tornar-li-ho».
