«Més enllà de la ideologia defensada per cada grup d’interès des de la seva perspectiva, el periodisme és, de facto, l’autèntica oposició al poder». Així de clar ho veu Xavier Roqueta, l’autor de la Mosca d’aquest any. Segons ell, el nostre ofici és «un dels puntals dels sistemes democràtics», perquè «controla el poder, el critica i, si cal, el denuncia». Tot plegat, el converteix en «una de les columnes que sostenen l’estat de dret».
A partir d’aquesta convicció, Roqueta ha creat una escultura que és una columna «sòlida, feixuga: una metàfora del pes dels diferents grups mediàtics que constitueixen l’anomenat quart poder» i que conformen un oceà on es barregen «informació i manipulació», i on cada persona «ha de saber destriar».
La peça, de tècnica mixta amb predomini del metall i la resina sintètica, presenta en relleu unes galerades de text en mirall que aporten informació sobre les Mosques. Es tracta, resumeix l’autor, d’una «columna de text», en la que també és present l’insecte que dona nom a aquests guardons.
Aquesta columna blanca i pesant s'ha presentat en una roda de premsa en la que, a més de Roqueta, ha tingut un pes important el president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, Jordi Grau. Grau ha destacat que l'autor de la Mosca d'aquest any és un «artista plàstic polifacètic» i que les seves creacions són «conceptuals, rotundes, i amb una visió incorregible de dissenyador».
En la roda de premsa s'han donat a conèixer els noms de tres persones que rebran la Mosca creada per Xavier Roqueta: Edmon Roch, Jaume Subirós i Joan Carles Codolà.
Els dos primers rebran la Mosca de Sant Narcís, la que es lliura a persones o entitats que hagin difós la realitat gironina més enllà de les seves fronteres naturals; mentre que Llumiguia, la revista que dirigeix Codolà, ha estat distingida aquest any amb la Mosca del Col·legi, que reconeix trajectòries professionals dins l'àmbit del periodisme.
Amb només 53 anys, Edmon Roch té una trajectòria professional amplíssima i destacadíssima. Guanyador de cinc Premis Goya i set Premis Gaudí, les seves pel·lícules s’han estrenat arreu del món i han estat escollides en seleccions oficials de festivals com Cannes, Venècia, Berlín, Donosti o Sitges. Roch ha escollit Girona per rodar pel·lícules amb recorregut internacional.
Ha exercit de periodista i és llicenciat en Història de l’Art. Ha escrit, dirigit i produït cinc curtmetratges, i el seu primer llargmetratge com a director, Garbo, l’home que va salvar el món, que també va escriure i produir, va guanyar el Goya al Millor Documental, dos Gaudí i el Giraldillo d’Or al Millor Documental Europeu 2009.
Però la seva faceta més coneguda és la de productor, amb una trajectòria que inclou pel·lícules com Barcelona, Set anys al Tibet, The Last Days of Disco, El perfum. Història d'un assassí, Biutiful, Adu, Malnazidos, Las Leyes de la frontera o la nissaga d'animació basada en els llibres de Tadeu Jones. Ara mateix, Roch està a punt d’estrenar Saben aquell, de David Trueba, que parla de com Eugeni Jofra es va convertir en Eugenio.
Jaume Subirós i Jordà, ànima de l’emblemàtic Motel Empordà, va néixer a Santa Llogaia d’Àlguema el 1949, en una família de pagesos, i va començar a treballar de grum al Motel el 21 de juny de 1961 de la mà de Josep Mercader. «I així va ser com va canviar la meva trajectòria i el meu futur», explica ell mateix. El «senyor Mercader», que al cap dels anys acabaria essent el seu sogre, va donar-li l’oportunitat de treballar a diferents establiments de Barcelona i a l’Almadraba Park Hotel de Roses. D’allà -després de fer el servei militar- va fer el salt a diversos restaurants de Suïssa, Alemanya i França.
A partir del 1974, quan es va casar amb l’Anna Maria Mercader, durant els estius dirigia l’Almadraba i passava els hiverns a l’Hotel Empordà, «on alternava la feina a la cuina i al menjador, al costat del senyor Mercader, fins que va morir», l’any 1979. Des d’aleshores, en Jaume Subirós s’ha convertit en l’ànima del Motel, «seguint l’escola que va crear» el seu sogre.
El Motel -el restaurant de l’Hotel Empordà- és des de fa anys tot un referent per a crítics i restauradors reconeguts de categoria internacional. La seva cuina, considerada el bressol de la cuina catalana contemporània, és sinònim de tradició, autenticitat i caràcter: l'equilibri just entre innovació i tradició.
El mes de juny de 1944 naixia a Cassà de la Selva la revista Llumiguia: quatre fulls ciclostilats escrits en castellà. Al llarg d’aquests quasi 80 anys d’història, la revista ha canviat de nom, de llengua, de format i -és clar- de director, i s’ha convertit en una referència en la comunicació local.
Hores d’ara, cada mes se n’editen 800 exemplars d’unes 90 pàgines que recullen la vida social, política, cultural i quotidiana de Cassà de la Selva, un municipi molt actiu tant a nivell industrial i comercial com a nivell associatiu. Des de 1994, el seu director és el periodista col·legiat Joan Carles Codolà, que també presideix Editora Cassanenca, l'entitat sense ànim de lucre que s'encarrega de mantenir viva la revista.
Codolà, nascut a Cassà de la Selva fa 67 anys, va iniciar la seva carrera periodística l’any 1979 a El Punt Diari, com a primer corresponsal del poble. Després va passar a ser redactor i van ocupar diferents càrrecs, especialment a les seccions de local, successos i esports. Amb Patrici Tixis va impulsar el suplement Tot l’Esport. També ha treballat al Nou Diari, a l’Avui, a l’Ajuntament de Banyoles, a la delegació de Girona de Catalunya Ràdio i al Consell Comarcal de la Selva; i ha col·laborat en molts mitjans de comunicació. Ha escrit diversos llibres, és director i impulsor del portal cassadigital.cat, i el secretari de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal.
Jordi Grau també ha fet públics els noms dels finalistes d'aquest any a rebre les Mosques Borda i Grossa d'aquest any.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari