Vicent Sanchis i Gemma Aguilera parlen del periodisme en temps de crisi a Tortosa

Vicens Sanchis va analitzar les raons per les quals la professió periodística ha canviat tant aquests últims anys, no només pel que fa als periodistes sinó també en el concepte del que és la professió.

Sanchis va repassar els avenços tecnològic des de l’entrada de la fotocomposició a finals dels 70 fins a la irrupció d’ Internet, i va afirmar que “les empreses de premsa han quedat arrasades” en haver comés tres errors de gran calada: haver dissimulat la baixada de lectors amb fórmules irreals com les promocions, les vendes en blocs i les subscripcions col·lectives; la dèria per entrar en el negoci dels canals de televisió i de ràdio, amb estructures molt costoses i sense prou publicitat; i haver entrat també en el negoci d’Internet que tampoc té prou publicitat , i on hi ha moltes despeses.

Amb tot això, segons el director de El Temps, si es tractés d’altres tipus d’indústries, les empreses de la comunicació ja haurien tancat. Quant als professionals, va recordar que cada any surten a Catalunya unes 800 persones graduades en periodisme i comunicació, en un moment en el qual qualsevol persona està fent informació mitjançant les xarxes socials i que, per tant, tota aquesta situació s’ha d’acabar resituant, tenint en compte també que qui millor pot fer encara la interpretació de la realitat és la professió, i que “en moments de crisi es poden trobar solucions perquè ja hi ha fórmules a tot el món que funcionen”.

El Temps, periodisme a l’ancienne

En aquest context, Sanchis va explicar també l’actual situació del setmanari El Temps, que dirigeix, dient que compta amb una tirada d’ entre 6.000 o 7.000 exemplar setmanals i que es tracta “d’un pont necessari en l’espai del mercat català”. Sobre el setmanari, la redactora Gemma Aguilera va afegir que la publicació tracta de consolidar-se “donant una visió diferent i aprofundida que no es pot trobar diàriament”, alhora que “l’àmbit territorial i mental també és diferent, junt amb l’imaginari del periodista”, que es situa en el mercat català. En definitiva, els dos conferenciants van concloure que la fórmula del setmanari El temps es basa en tornar a fer “periodisme a l’ ancienne, on l’ exclusiva és el que és important i no la notícia que trobes per tot arreu”.

L’acte va ser organitzat per la Xarxa de Biblioteques de Catalunya i l’APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català) i en acabar es va obrir un debat.