Si no vas poder seguir la celebració del Dia Mundial de la Ràdio a Lleida, escolta els programes especials que van emetre les emissores de la demarcació de Lleida.
“Com podem trencar els sostres de vidre” és el tema de l’acte central que organitzen el Col·legi de Periodistes de Catalunya i l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, amb motiu del Dia Internacional de les Dones, que es commemora el 8 de març. A les 17:00 hores es farà un debat a la seu del Col·legi amb la participació de Sílvia Cóppulo, Albert Sáez, Rosa Maria Quitllet i la moderació de Maria José Recoder.
La crisi de la COVID-19 ha capgirat el model de negoci de la indústria de la moda, que necessita una reformulació que afecta la manera de comunicar, i on el públic està al centre de tot. Des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi de Periodistes, Henry Rivas analitza les noves receptes que utilitza aquest sector per sobreviure a les conseqüències que va comportar l'esclat de la pandèmia.
El Col·legi de Periodistes de Catalunya col·labora en l'elaboració d'unes recomanacions per a conèixer quines preguntes ens hauríem de fer per descobrir si una informació és certa o no sobre les vacunes de la COVID-19. El document s'ha presentat durant un webinar organitzat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya i la Plataforma per a l’educació mediàtica.
Apunta't a la jornada online que organitza la Comissió de Dones i Igualtat de l’Associació Intercol·legial el pròxim dia 2 de març a les 18:00h. L'activitat està emmarcada en la celebració del Dia Internacional de les Dones.
Un quart de segle després de la fi de la guerra de Bòsnia, una anàlisi dels seus mitjans de comunicació permet veure que el llenguatge utilitzat, així com la focalització o omissió de certes informacions, estan íntimament relacionats amb els prejudicis, els odis i la polarització ètnica que va provocar el conflicte armat en aquesta convulsa i castigada zona dels Balcans. En aquest article, Joan Salicrú -autor de Bòsnia, la guerra que no ens van explicar (Apostroph), de propera publicació- explica com la situació entre les diferents comunitats que es van enfrontar en el conflicte segueix enquistada i molts periodistes no només no ajuden a solucionar-lo, sinó que fins i tot s'han convertit en part del problema al defensar els relats de determinats polítics.
Si hi ha una revista popular que encarnava els ideals d'igualtat i llibertat del republicanisme, aquesta era La Campana de Gràcia, setmanari satíric i combatiu que va assolir un gran èxit al llarg de més de seixanta anys de periodisme militant fins que la repressió del 6 d'octubre de 1934 va acabar la seva dilatada trajectòria. Defensora dels drets dels treballadors, que gaudien del seu contingut accessible, aquest any s'ha complert el segle i mig del naixement de la mítica capçalera.
Hi ha entrevistes bones i entrevistes dolentes. I dins de les bones hi ha una altra categoria que són totes aquelles que s'excedeixen, que superen els cànons establerts entre entrevistat i entrevistador. Es tracta de les entrevistes que passen a la història i que es converteixen en petites peces d'art fruit d'una conversa que, a poc a poc, va prenent més i més rellevància. Són entrevistes especials, desbordades. En aquest reportatge del Report.cat -guanyador de la beca Ferrer Eguizábal al millor article del segon trimestre de l'any- es repassen algunes d'aquelles entrevistes mítiques.
Avui en dia, a Instagram, trobem reconeguts xefs i nutricionistes com Carlos Ríos, Carla Zaplana o Raquel Bernácer que expliquen en detall què cal menjar i com fer-ho, o fins i tot hi pengen les seves receptes cuiners com Nandu Jubany, convertit en tot un referent a Instagram. Ara bé, és possible que l'èxit de la gastronomia en aquest entorn digital suposi una amenaça per als periodistes gastronòmics de sempre? En quina situació es troba la disciplina davant del rol preponderant de les xarxes socials?
